La Comissió de la Dignitat ha presentat nous documents al Departament de Cultura per tal que declari la presó de dones de la Trinitat de Barcelona com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Cultura va iniciar l’agost passat l’estudi d’aquesta petició feta per la Comissió de la Dignitat en nom de dotze entitats per tal que una part d’edifici i la seva façana principal es converteixi en una és espai de memòria de la repressió franquista i de la lluita de les dones i associacions veïnals del barri de la Trinitat Vella. Un dels documents és el projecte de preservació de la façana principal del penal que l’associació d’arquitectes El Tinglado va fer i va presentar al consistori el desembre del 2021, fet que demostra que es pot conservar, indiquen.
En declaracions a ElNacional.cat, Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ha lamentat que "alguns regidors del govern socialista han posat pegues" en assegurar que aquesta preservació podria endarrerir la construcció dels nous pisos socials, fet -precisa- desmentit amb el projecte de 2021. Cruanyes precisa que el projecte de 2021 “plantejava redistribuir-hi els pisos i mantenir el nombre que s’han previst”. És a dir, no es restaven habitatges socials. L'advocat ha assegurat que "l’Ajuntament té el deure de respectar i protegir el patrimoni cultural en les actuacions urbanístiques com a mesura de sostenibilitat i per garantir la qualitat de vida de les persones que preveu la Llei d’Urbanisme de Catalunya DL 1/2010”.
Actualment, continua la urbanització de la gran esplanada alliberada i que ocupava la presó, tot i l’endarreriment inicial en l’intercanvi de solars entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia. Bona part de la presó de la Trinitat es va enderrocar el 2009, i la zona que queda és el Centre Obert 2 de Barcelona, on actualment van a dormir unes 400 persones que ja han complert bona part de la pena.
El suport de la majoria de grups
El segon document són els acords presos tant pel districte de Sant Andreu com del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, d'octubre i novembre passat, en suport de la declaració de BCIN en la categoria de lloc històric d’una part de l’edifici corresponent a la façana principal de la presó de dones de la Trinitat per a ser destinat a lloc de memòria de la repressió contra les dones i per activitats culturals del barri. La proposta va ser presentada pel grup municipal de Junts, que va rebre el suport d’ERC, els Comuns i el PSC; i només el PP i Vox van votar-hi en contra.
La primera fase, en marxa
Precisament, l’Ajuntament de Barcelona informava el març passat que l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) va iniciar les obres de la primera fase d’urbanització de l’àmbit més proper al centre penitenciari del barri de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu. S’hi afegia que amb aquest canvi es millorarà l’accessibilitat i es capgirarà la situació de desconnexió urbanística respecte dels barris veïns, amb la creació de més zones verdes i nous recorreguts. La inversió es xifrava en 5,3 milions d’euros.
Segons la informació municipal, l’any 2022 es van iniciar les obres dels pisos per tal de reallotjar les famílies afectades per la renovació urbana de la zona, una actuació -assegura- que fa més de 20 anys que el veïnat esperava. La primera promoció consta d’un bloc de 41 habitatges. La segona promoció, amb 53 habitatges, va començar a aixecar-se a inicis de l’any 2024. “Un cop s’enderroqui la presó”, segons es detalla, es completarà la segona part del primer bloc, amb 35 habitatges més. En total, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) construirà amb aquestes promocions 129 habitatges per a les famílies per al seu reallotjament.
Motius històrics
Les entitats que volen preservar la façana i una part de la Trinitat hi argumenten que l’edifici, inaugurat el 9 de juliol de 1963, és “el principal centre penitenciari de dones de Catalunya” i hi afegeixen que cal preservar-ne una part “com s’ha fet amb la presó Model” perquè és un testimoni de la repressió política i social exercida pel franquisme contra les dones, a més de formar part de la història de la lluita de les dones pels seus drets, i també forma part de la història de la Trinitat Vella.
