Compte enrere sobre el futur de la presó de dones de la Trinitat de Barcelona. El Departament de Cultura ha comunicat al president de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, que ja ha rebut la petició que va presentar-li en nom de la comissió i dotze entitats més per tal que aprovi la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Lloc Històric, de la presó de la Trinitat. És considerat com a espai de memòria de la repressió franquista i de la lluita de les dones i associacions veïnals del barri de la Trinitat Vella. En concret, el cap de la secció de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Miquel Barba Vidal, exposa en la carta -enviada l’1 d’agost i a la qual ha tingut coneixement ElNacional.cat aquest dimarts- que “s’elaborarà un informe tècnic per a valorar la vostra sol·licitud de declaració”.
El responsable de Patrimoni de la Generalitat hi afegeix: “Si l’informe esmentat proposa estimar la vostra petició, s’incorporarà al programa de declaracions per tal de redactar l’expedient corresponent. En cas que aquest informe sigui desfavorable, també se us comunicarà amb la motivació i la justificació que es considerin adients. Tan bon punt s’elabori l’informe tècnic previ us el farem arribar amb la seva valoració.” Si Cultura denega la protecció, les entitats podrien reclamar-ho als jutjats, en l'àmbit del contenciós administratiu.
Espai de repressió
L’edifici carcerari es va construir el 1963, en una esplanada, actualment al carrer Pare Manjón 2, per allotjar preses comunes o socials i preses polítiques. L'orde religiós Las Cruzadas va imposar-los un règim rigorós i moral, seguint l'anul·lació de drets a la dona, imposades per la dictadura franquista. Amb la democràcia, el 1983 la presó de dones es va traslladar l'antic reformatori de Wad-Ras, que és la presó de dones en funcionament més antiga d'Espanya i obsoleta. L'edifici de la Trinitat es va destinar com a centre penitenciari per a menors de 21 anys, i actualment una part és usada com a centre obert per a persones que acaben la condemna. Una part de l'equipament es va enderrocar l'any 2009, però s'hi manté la façana i altres espais.
Reclamació veïnal i social
Representants de les entitats -com ara l’Associació Trinitat Uneix- van anar, el 25 de juliol passat, a la seu del Departament de Cultura per presentar la demanda, davant la constatació que l’Ajuntament de Barcelona no té intenció de protegir cap part de l’edifici carcerari, quan el 2026, es tanqui el centre de Justícia, que hi ha ara. La reurbanització preveu aixecar habitatges i equipaments. Res més. Per això, reclamen que es respectin l'entrada i els baixos, com a espai de memòria i seu d'entitats veïnals. Una placa de record és totalment insuficient, segons les entitats.
