La nova associació judicial d'àmbit estatal Àgora Judicial, impulsada per un grup de jutges catalans, s'ha presentat avui com una entitat "preocupada per la restricció dels drets fonamentals" que advocarà "per la independència judicial" i la proximitat dels jutges als ciutadans, i treballarà contra la judicialització de la política. Així ho ha explicat el portaveu de l'associació, Xavier González de Rivera, un dels impulsors d'aquesta iniciativa fundada per una vintena de jutges i magistrats catalans, alguns dels quals provenen de l'associació progressista Jutges per la Democràcia (JxD), que la van abandonar en discrepar amb la seva postura sobre el procés independentista.

La constitució d'Àgora Judicial, segons ha confirmat el portaveu, ha tingut com a detonant la situació política actual a Catalunya, però parteix d'una llunyana "preocupació per les retallades dels drets socials" i també s'han mostrat recelosos per la "regressió en l'aplicació del dret i l'ús del poder judicial" a Espanya.

Els membres de l'associació han assenyalat com un dels principals motors de la seva creació la present "judicialització de la política" que, han assenyalat, "vulnera el principi de divisió de poders i provoca recel a la societat". Precisament, una de les voluntats d'aquests jutges és la d'"acostar" aquests professionals a la societat, en defensa d'"un model d'accés al poder judicial absolutament diferent al que en aquests moments està establert", i amb l'objectiu que els ciutadans percebin jutges i jutgesses com "una garantia dels seus drets" i no pas "persones alienes a la realitat".

Així, l'associació ha situat com a objectius principals la defensa "dels valors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme", d'acord amb la Carta Europea dels Drets Humans, i la millora de l'Administració de la justícia, així com els drets dels professionals que la integren. Entre els membres de l'associació hi figuren Juli Solaz, primer instructor del cas Palau que va descartar enviar a la presó preventiva l'expresident de l'entitat, Fèlix Millet, i l'antiga degana dels jutjats de Barcelona i secretària de Relacions amb l'Administració de la Justícia quan Germà Gordó era conseller de Justícia, Maria Josep Feliu.

D'altres membres del grup són alguns dels magistrats que van signar el manifest a favor d'una consulta per la independència legal a Catalunya. L'aspiració d'aquest grup de caràcter estatal, que de moment només compta amb afiliats catalans, és la de sumar "companyes i companys a la resta de l'Estat", i els seus membres s'han mostrat "confiats" en el fet que el nombre d'associats augmentarà a partir de la seva presentació pública.