Antifrau tancarà la segona investigació sobre el descontrol de la DGAIA a finals d'any

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs, s'ha compromès a tancar la segona investigació sobre les "suposades irregularitats" en la gestió de l'antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) "a finals d'any", durant la seva compareixença aquest dijous a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament. La Sindicatura de Comptes va destapar aquest descontrol de la gestió de la DGAIA l'any passat i va detallar que el Departament de Drets Socials havia pagat indegudament uns 167 milions d'euros en prestacions econòmiques entre el 2016 i el 2024, i ho va comunicar al Tribunal de Comptes. D'aquesta quantitat, 4,7 milions corresponien a pagaments indeguts a joves extutelats, amb una part investigada per Antifrau des de 2025. Va iniciar la investigació en rebre la denúncia d'un treballador de la Fundació Resilis, a Girona, el qual va alertar d'irregularitats en les prestacions econòmiques i d'habitatge per a joves extutelats. El treballador, de baixa, va obtenir la categoria d'alertador d'Antifrau, que l'hauria de protegir.

Aquest estiu Antifrau va tancar la primera investigació, relacionada amb les ajudes a Resilis, sense detectar fets delictius, però va derivar els seus informes a la Fiscalia Anticorrupció, que ara ho analitza a fons. El segon informe és relacionat amb la gestió dels pisos tutelats per la mateixa fundació Resilis a Girona.

Mossos i l'Agència Tributària

En la seva compareixença, Salàs ha explicat que volen impulsar un conveni amb els Mossos d'Esquadra per agilitzar investigacions. Ha confessat que si haguessin tingut el suport d'agents de la policia catalana, "segur que la investigació de la DGAIA ja estaria acabada i sense dilacions" perquè s'ha d'anar al territori, en aquest cas a Girona, i trobar a les persones.

El director d'Antifrau ha detallat que aquest conveni seria com els set que han signat aquest any amb altres administracions per col·laborar plegades. Un és amb l'Agència Tributària de Catalunya perquè executi les sancions imposades per Antifrau. Aquest any, l'oficina ha dictat cinc expedients sancionadors a administracions; alguns s'han parat perquè els sancionats els han recorregut a la justícia ordinària i cal esperar a tenir una resolució ferma, ha indicat. 

Més denúncies

Pel que fa a l'activitat, el director d’Antifrau ha exposat que durant el 2025, l’Oficina Antifrau va rebre 2.059 denúncies, la xifra més elevada des de la creació de la institució i que representa un increment del 502% respecte de la mitjana anual entre 2010 i 2024. Segons Salàs, aquestes dades se superaran aquest 2026, donat que "s’han rebut ja 1.702 denúncies, amb una projecció de 2.300/ 2.400 denúncies a final d’any". Els casos derivats a la Fiscalia, és a dir quan hi ha sospita de fets delictius, són una minoria.

D’altra banda, Josep Tomàs Salàs ha destacat que el 2025 es va tenir coneixement de 163 mesures adoptades per les diferents entitats afectades i autoritats competents arran de les actuacions endegades per Antifrau. La majoria van ser correctores o reparadores (123), preventives (16) i revisores (11). A més, Salàs ha detallat que aquest any, en data d’1 d’octubre, Antifrau ha rebut 62 sol·licituds de protecció, de les quals 28 han esdevingut persones protegides. En aquest sentit, ha avançat que s'activarà una carta de serveis a persones alertadores de corrupció (com ara l'atenció psicològica), tot i que ha reiterat que quan aquests treballadors són acomiadats, són ells qui han de posar una demanda davant els òrgans judicials.