Passem una tarda al Parlament amb l'Anna Gabriel (Sallent, 1975), diputada de la CUP-CC. Té claríssim que la prioritat és el referèndum i es mostra preocupada per si hi ha una agenda oculta de relació amb l'Estat que acabi allunyant aquest objectiu. Adverteix, un cop més, que s'haurà de desobeir i demana explicacions als responsables polítics que sostenen Albert Batlle al capdavant de la Direcció General de la Policia. No entén que hi hagi responsables polítics que defensin detenir càrrecs electes que volen fer efectiu el referèndum.

Quin balanç fas d'aquest primer any llarg de legislatura?
Molt intens. Hem vingut a accelerar i a fer possibles moltes coses. Si ho aconseguim, ens donarem per satisfetes. Fins ara, però, he viscut amb una relativa frustració que no fóssim més capaces de posar una agenda social i que no fóssim més agosarats en la defensa de l'educació i la sanitat pública. Cada cop que entro al Parlament penso que bé si poguéssim dir que aquesta legislatura hem acabat amb les privatitzacions o externalitzacions dels serveis públics i que, en comptes de tancar línies escolars, haguéssim tancat els convenis amb l'Opus Dei.

És evident que no heu aconseguit tot el que volíeu...
Que va! Som el grup més petit de la cambra i, evidentment, no tot està a les nostres mans.

No és veritat que tinguem la paella pel mànec

Però teniu la paella pel mànec...
No és veritat! Les combinacions que es donen en les votacions són molt diverses. Hem perdut, per exemple, debats al voltant de l'educació. Això demostra que no tenim tant la paella pel mànec. Han passat menys coses de les que voldríem per resoldre la situació d'emergència social i per començar a preparar el procés constituent. Ara esperem que passi una altra de les coses importants que han de passar, que és la celebració del referèndum.

Segur, però, que s'hauria avançat molt més si haguéssiu aprovat els pressupostos de l'any passat...
Sí, però nosaltres tenim el llistó molt alt perquè hi ha moltes necessitats. Ni amb els pressupostos anteriors ni amb els actuals se satisfan les necessitats bàsiques.

Aleshores perquè els aproveu aquest any?
L'esmena a la totalitat als pressupostos de l'any passat es justificava perquè no eren els pressupostos que el país necessitava i ara, efectivament, seguim pensant que no són els pressupostos que el país necessita. Se'ns va situar en una disjuntiva inacceptable que era "o aproveu els pressupostos o no hi haurà referèndum". Vam criticar moltíssim aquest plantejament perquè enteníem que devaluava el referèndum, que no és propietat de cap partit ni de cap govern sinó un instrument democràtic al servei de tot un país. Vam denunciar aquest xantatge però, tot i així, la militància ha entès que, tot i ser uns pressupostos continuistes que perpetuen els efectes de les retallades i no reverteixen privatitzacions, s'han de donar els dos vots necessaris per aprovar-los perquè estem convençudes que, aquest any, s'ha de fer el referèndum.

Per tant, heu acabat cedint al xantatge que tant heu criticat?
Es pot entendre així. Hem estat molt soles aguantant aquest xantatge. Junts pel Sí ha actuat com un bloc, no hi ha hagut cap veu que ho hagi abordat d'una altra manera. Vicepresidència i la Conselleria d'Economia també han vist bé que l'aprovació dels comptes hagi estat una condició sine qua non per fer el referèndum. A partir d'aquí, no podíem fer front a aquesta majoria de JxSí i la militància de la CUP, per un ampli marge, ha entès que s'havia de donar el sí. També hi ha moltes altres militants que van considerar que el xantatge era inacceptable i que s'hauria hagut de mantenir el no.

El Govern diu que no té marge per fer més coses...
No és veritat que no puguin fer més. Saben que hi ha una llei d'acompanyament dels pressupostos, a la que hem presentat moltes esmenes, que permetria fer moltes més coses.

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries no canvia res

El Consell de Garanties Estatutàries declara inconstitucional la disposició pressupostària pel referèndum. Canvia res això?
El Consell de Garanties Estatutàries emet els seus dictàmens en base a l'adequació de la normativa a la Constitució espanyola. És obvi que un referèndum, en aquest moment, és incompatible amb aquesta Constitució justament per la manca de democràcia i reconeixement del dret a l'autodeterminació que nosaltres denunciem de fa temps. De fet, també es incompatible amb l'Estatut d'autonomia, que és un instrument de la Catalunya autonòmica dels darrers 40 anys. Per nosaltres, per tant, no canvia res.

Nosaltres no dinem amb Mariano Rajoy i, per tant, no coneixem la seva agenda

Es farà segur el referèndum aquest setembre?
S'ha de fer! Una amplíssima majoria de la població defensa el dret a decidir. Som conscients que l'Estat no té cap intenció de permetre que es faci i que, per tant, ens trobarem amb molts impediments. No sabem quins seran perquè nosaltres no dinem amb el senyor Mariano Rajoy i, per tant, no coneixem la seva agenda.

Vols dir que el president Puigdemont sí que la coneix perquè hi va dinar? Ja us ha explicat el contingut de la trobada?
No hem tingut ocasió de trobar-nos i no volem eternitzar la polèmica. Entra dins una determinada normalitat que puguin tenir una trobada, el que ens inquieta és que no en fóssim coneixedors. És innecessari crear aquests estats de dubte i incertesa que obren camp a l'especulació. Esperem que no es torni a produir.

Ens preocupa que, davant les dificultats de celebrar el referèndum, es pogués fer entendre que potser és més oportú anar per una via que l'Estat sí que facilita

A Madrid ha aixecat polseguera la fotografia dels vicepresidents Junqueras i Sáenz de Santamaría a la inauguració del Mobile World Congress...
Evidentment s'ha de governar el dia a dia i hi ha d'haver relació amb l'Estat per moltes qüestions. És més, si fem el referèndum i el guanyem, hi haurà de seguir havent relació amb l'Estat espanyol per negociar i acordar una multitud de coses. La relació amb l'Estat no és el problema, el problema és que hi pugui haver una agenda oculta de relació amb l'Estat i que, per tant, l'objectiu d'aquesta legislatura s'allunyés de la celebració d'aquest referèndum. Això sí que ens inquietaria.

Et preocupa que es puguin fer enrere a l'últim minut?
Nosaltres som aquí per no moure'ns del compromís que hem adquirit però només tenim la garantia sobre nosaltres mateixes. Ara bé, si veiem que les coses no van en la direcció que nosaltres creiem que ha de fer efectiu el referèndum, també tenim el deure de denunciar-ho. El país s'ha posicionat de forma clara i majoritària i no espera cap pacte fiscal ni una consulta sobre la reforma constitucional.

En relació amb el dret a decidir d'aquest país, no totes les forces polítiques són igual de clares i contundents

Però parles com si no les tinguessis totes. Veus algun símptoma que et faci pensar malament?
Que s'hagi posat la tercera via en l'agenda, com a mínim, de l'Estat. Ens preocupa que, davant les dificultats de celebrar el referèndum, es pogués fer entendre que potser és més oportú anar per una via que l'Estat sí que facilita. També perquè en relació al dret a decidir d'aquest país no totes les forces polítiques són igual de clares i contundents. Arribarà un moment que es clarificarà tot segur. Nosaltres tenim claríssim que haurem de desobeir impediments, mandats judicials o sentències de l'Estat, no veiem altra manera de fer-ho.

Quines forces polítiques creus que no són prou clares i contundents? Et refereixes al PDeCAT o a ERC?
O, per exemple, a l'espai dels comuns. CSQP, sovint, es mostra partidària del dret a decidir però no ens aclareixen on es posicionaran quan vinguin embats de l'Estat.

L'Estat no s'asseu a parlar. És sobre aquesta realitat que tothom s'haurà de posicionar

Lluís Rabell ho té clar: "O referèndum pactat o referèndum pactat"...
L'Estat no s'asseu a pactar la celebració del referèndum. És sobre aquesta realitat que has d'intervenir, no sobre una imaginària o la que tu desitjaries que succeís. El context i la realitat no és la que ens agradaria. En algun moment, tothom s'haurà de posicionar en relació a la realitat que existeix i no sobre la que voldria que fos. Espero que amb els advertiments i amenaces penals de l'Estat i una accentuació del discurs repressiu, una força política que diu ser d'esquerres i que defensa el dret a decidir no acabi fent altra cosa que posar-se al costat del dret a decidir.

El govern espanyol amenaça, entre altres coses, amb precintar col·legis i intervenir els Mossos. Si tot això acaba passant, com es podrà votar?
Efectivament, s'ha parlat de l'eventual control sobre els Mossos d'Esquadra, de precintar col·legis i, fins i tot, d'intervenir l'autonomia però també s'ha parlat de terceres vies i també hi ha hagut editorials de premsa important d'aquest país que està molt connectada amb els interessos de l'Estat i que marquen i generen opinió, segons els quals ara seria el moment de la negociació política i d'oferir alguna cosa a Catalunya per desactivar l'anhel de ruptura. Insisteixo: estiguem atents a això! Aquesta tercera via, seria no anar cap a la ruptura amb l'Estat, sinó veure en quin terreny es pot suplir aquesta via per oferir alguna cosa per part de l'Estat. I a nosaltres això ens inquieta perquè les mobilitzacions populars no han reclamat això, han reclamat la independència i estan d'acord que sigui dirimida en un referèndum.

Tenim un problema amb l'actual director de la Policia. Els que sostenen Albert Batlle al càrrec han de donar explicacions

El paper dels Mossos serà clau a l'hora de fer el referèndum...
Demanem als responsables polítics del cos que emetin les ordres necessàries per garantir el referèndum. És de sentit comú demanar-ho. El compromís del referèndum no és només de la CUP, va més enllà de nosaltres i, per tant, el Govern ha de posar a disposició tot allò que calgui per fer-lo efectiu. És evident que s'haurà de desobeir! Si hi ha responsables polítics que defensen detenir càrrecs electes que volen fer efectiu el referèndum, tenim un problema. Qui ha de donar explicacions són els responsables polítics que estan sostenint aquesta persona [Albert Batlle] al capdavant de la Direcció General de la Policia.

A Artur Mas el vau enviar a la paperera de la història. S'hi ha de quedar?
No volíem començar aquesta legislatura amb un lideratge que havia jugat tant amb el procés. Enteníem, també, que era moment de cares noves, de gent que no vingués a fer carrera política i de persones que tinguessin un compromís amb una legislatura en clau d'excepcionalitat. Crec que el temps ens acabarà donant la raó.

Podria ser que es tornés a presentar... 
No tinc res a dir de l'agenda política o personal de Mas. Sí que hi teníem molt a dir en el debat d'investidura. Vam plantejar que tingués un paper en l'àmbit internacional de defensa del procés i es va desatendre.

Si Artur Mas torna a ser candidat, dificultarà qualsevol possible acord de la CUP amb el PDeCAT?
No anem tan enllà perquè encara hem de fer el referèndum. Per fer possible un procés constituent també necessitem una implicació massiva de la gent. Abans de parlar de governs d'unitat nacional cal que determinades forces polítiques, també les que conformen JxSí, es comprometin a fer un procés constituent on les regles del joc del nou país les decideixi la gent. No volem un model constituent que homologui el que va ser la gestació de la Constitució del 78. Volem arrencar aquest compromís abans de pensar en pactes o governs d'unitat. La CUP, a més, haurà de debatre si concorre o amb qui a unes eleccions constituents.

Que el procés no tapi la corrupció i que la corrupció tampoc faci ombra al procés

Aquesta setmana ha arrencat el judici del cas Palau amb la vista posada en el finançament de CDC...
Que el procés no vingui a tapar la corrupció i que la corrupció tampoc faci ombra al procés. Fa anys que sabem que pot existir guerra bruta de l'Estat però també sabem que existeix corrupció als partits polítics, també a CDC i a l'antiga UDC des de fa molts anys i no ho diem nosaltres perquè hi ha sentències fermes. Fem un flac favor a una cosa i l'altra si no les situem en la justa mesura.

Què t'ha semblat la declaració de Francesc Homs al judici pel 9-N?
Prefereixo destacar la interlocutòria que ens ha arribat de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que va decidir no retirar l'estelada perquè entenia que era un mandat del plenari i que ella es devia al plenari. Va entendre que no s'havia de personar al judici perquè era polític. Al final, la interlocutòria ho reconeix.

Però al final va obeir! Va acabar declarant...
La van detenir. Ella va comparèixer de forma obligada als jutjats perquè l'hi van portar.

Però es podia haver acollit al dret de no declarar...
Un cop va ser allà va reafirmar els seus plantejaments. No va intentar buscar argúcies legals, no va buscar escletxes d'aquest tipus, sinó que va mantenir un posicionament molt coherent. Alcaldesses com la Montse Venturós o regidors com el Joan Coma són una referència per a nosaltres perquè fan el que fan. No se n'amaguen i ho defensen davant d'un jutge de Berga o d'un jutge de l'Audiència Nacional de Madrid. Aquesta és la nostra línia política.