El raper Valtònyc ha tornat a carregar contra la divisió partidista de l'independentisme. En una entrevista feta per l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, a la revista Tanyada, Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, ha reconegut que estem davant un moment històric on la reivindicació dels drets fonamentals és un objectiu comú. "Ja és ben hora de superar aquest càncer partidista que viu dins el procés independentista", ha reclamat.

"Si avui no hi ha tanta unitat com m’agradaria, és per culpa del seguidisme i dels partits", ha culpat en l'entrevista, tot demanant que es posi fi a aquesta situació.

El català, un agreujant en el seu cas

Tant Anna Gabriel com Valtònyc es troben a l'exili i en l'entrevista han abordat especialment el cas del raper. Valtònyc ha defensat que el seu és un cas de persecució política. "Me sent un represaliat polític perquè m’ha jutjat un tribunal polític i d’excepció com ho és l’audiència nacional", assegura.

El músic assegura que la mateixa acusació i la fiscalia van revelar que ser comunista i rapejar en català era un agreujant per justificar la seva condemna. Però el seu cas i la vida a Bèlgica han fet que encara vulgui aprofitar més les seves eines per defensar la llengua. "Abans feia un 50% castellà i un 50% català. Ara només vull cantar en català. M’he adonat que si el neerlandès ha sobreviscut a Bèlgica davant del francès, és per la seva caparrudesa. No és una qüestió de sort, és qüestió de què aquesta gent té clar que una llengua mor si no es parla", explica el cantant.

La repressió

El cas de Valtònyc ha tornat a ocupar aquests dies les notícies. A finals d'octubre, el Tribunal Constitucional de Bèlgica va declarar inconstitucional la llei belga d'injúries a la monarquia arran del cas del raper exiliat en aquest país. "Les injúries a la corona és un article oblidat que no s’aplica des de l’any 1890 i ha estat Espanya qui l’ha despertat arran de demanar l’extradició pel meu cas", explica Valtònic en l'entrevista. 

A banda del seu cas, el raper també menciona la situació de Pablo Hasél, condemnat per un cas similar i pel qual Podemos va demanar-ne l'indult. "Podemos, com a cama esquerra del règim, va fer bé la seva feina de protegir la imatge del regne quan les protestes per la condemna de Hasél eren notícia internacional", puntualitza.  

La vida a l'exili

Ara fa gairebé tres anys i mig, Josep Miquel Arenas va abandonar Mallorca i es va establir exiliat a Bèlgica. En l'entrevista amb Anna Gabriel, explica els suports que ha rebut des d'aleshores. "Amb la primera comunitat que vaig topar quan vaig arribar va ser amb la gallega. Em van obrir les portes de ca seva quan no tenia a on anar, em van oferir els seus estudis per fer música, els seus espais per cantar i em van fer costat algun Nadal. Des dels Països Catalans he rebut suport de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que s’ha fet càrrec dels viatges de la meva família, per exemple. I des d’espais populars s’han fet crides a aturar el feixisme i també des de l’escena musical hi ha hagut resposta", valora el raper. 

Durant aquest temps a Bèlgica, assegura que s'ha dedicat molt a la política, a la feina, als estudis, i "molt poc a la música més enllà de la meva habitació", des d'on va gestar el primer disc que va gravar aquí, subvencionat per l’estat belga, amb músics de jazz.