La Generalitat va fer públic aquest dilluns l’anunci per comprar urnes de cara a eleccions al Parlament i consultes populars. Aquesta comunicació ja té a sobre l’ombra d’una futura querella de la Fiscalia, anunciada poca estona després d’haver-se conegut.

L'òrgan judicial encara no ha concretat per on tirarà la seva argumentació en contra de la compra d’urnes per part de la Generalitat, ja que no hi ha cap llei que ho prohibeixi explícitament. No es coneix ni el delicte que s’imputarà ni els subjectes que en seran el blanc.

Tot i això, hi ha un antecedent que segur que la Fiscalia haurà de tenir molt present a l’hora de buscar la via per intentar aturar l'acció del Govern per aconseguir celebrar el referèndum. Es tracta d’un anunci publicat al Butlletí Oficial de la Junta d’Andalusia (BOJA) ara fa uns anys.

Mateixos emissors

El 26 de gener del 2004, el govern andalús, presidit pel socialista Manuel Chaves, publicava una resolució on s’anunciava que havia encarregat l’adquisició d’urnes per valor de més de 115.000 euros. Aquell anunci coincideix pràcticament en tots els paràmetres amb el que la Generalitat va emetre aquest dilluns.

Els organismes que encapçalen els contractes són, en tots dos casos, les respectives conselleries de Governació, que ho tramiten a través de la seva secretaria general -o Servei d’Administració General, en el cas d’Andalusia. Els signants són Francesc Esteve i Balagué, a l’anunci de la Generalitat, i Rafael Cantueso Burguillos, al d’Andalusia.

L'anunci andalús -el segon de la primera pàgina-, publicat al BOJA:

Les sis paraules

Els dos documents són contractes, literalment, “de subministrament d’urnes per la celebració d’eleccions” als parlaments corresponents. En aquest punt de l’anunci català, però, arriben les sis paraules a les quals possiblement s’aferri la Fiscalia per dur la Generalitat als tribunals.

I és que Catalunya explica que també vol les urnes per “consultes populars i altres formes de participació ciutadana”. Amb aquest objectiu, es compren urnes de metacrilat però també de cartró, per adaptar-se a les normes de cada procés participatiu.

Base legal

Encara que a continuació es presentin fins a quatre lleis que donen base legal a aquests usos -inclosos els que preveuen consultes populars-, han saltat les alarmes a l’òrgan judicial, tal com fa uns dies el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, havia avançat que passaria.

Pel que fa a l’elecció de l’empresa encarregada de les urnes, Catalunya ha fet un procediment obert amb un termini de 15 dies per presentar ofertes que s’escolliran segons criteris de preu. Andalusia, en canvi, va negociar el contracte directament amb l’empresa sense fer públic cap anunci de licitació previ.

L'anunci català, publicat al DOGC:

Compra d’urnes habitual

La del 2004 no va ser ni la primera ni l’última compra d’urnes per part d’Andalusia. De fet, es poden trobar documents de compra d’urnes des de l’any 1994, quan es van celebrar les primeres eleccions amb Chaves al capdavant de la Junta. A partir de llavors, el govern andalús n’hauria comprat en diverses celebracions electorals fins a l’any 2015, encara que no tots els documents estan disponibles al portal del BOJA.

Amb aquestes compres, la comunitat autònoma deixa de dependre directament de les urnes proporcionades pel govern central i, així, guanya més autonomia i flexibilitat. I, per ara, ho fa sense cap querella de la Fiscalia pel mig.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat