L'Assemblea Nacional Catalana torna als carrers aquest cap de setmana. I ho farà amb una acampada al centre de Barcelona, a la plaça Catalunya, que serà precisament l'acte central de la seva darrera campanya, 'Nosaltres acusem la justícia espanyola'. Amb aquesta ofensiva, l'ANC vol assenyalar directament l'Estat per la causa general contra l'independentisme i recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d'investigació sobre l'amplitud i l'abast de la repressió, amb l'objectiu de portar l'informe final a instàncies internacionals.
L'acampada d'aquest dissabte 15 i diumenge 16 d'octubre està oberta a tothom que desitgi participar-hi, per la qual cosa s'espera que l'assistència sigui "massiva". Encara no hi ha xifres que permetin cap estimació, però els organitzadors destaquen que més de 1.500 persones ja s'han sumat al manifest de l'ANC per la campanya. La tria del tipus d'acció no és casual, sinó que respon a la voluntat d'iniciar una forma de protesta que impliqués "un cert sacrifici" per part dels assistents, lluny de les mobilitzacions habituals de l'entitat. I la ubicació tampoc ha estat aleatòria, sinó que s'ha escollit per ser un lloc cèntric i demostrar a la ciutadania que l'independentisme "no s'amaga".
Campanya contra una justícia "desfeta, desprestigiada i podrida"
Com que la campanya posa l'ull de mira directament sobre la repressió de l'independentisme, la roda de premsa per presentar-la s'ha realitzat davant d'un indret que ha estat durant anys protagonista d'aquesta ofensiva: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Des d'aquí, l'Assemblea ha denunciat el paper del sistema judicial en la causa general contra l'independentisme. "No parlem només dels tribunals espanyols, sinó també d'altres a Catalunya que ens persegueixen", ha explicat el vicepresident, Jordi Pesarrodona, criticant també l'escomesa "ferotge" que ha fet contra milers d'activistes. I el secretari nacional, Josep Pinyol, ha reivindicat l'estratègia de la desobediència civil per fer front a una justícia "desfeta, desprestigiada i podrida per dintre". És per això que ha reclamat que el Parlament no limiti la seva denúncia a les paraules, sinó que actuï com a "representant del poble" i investigui la causa general abans de portar-la al Consell Europeu i al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. La campanya de l'ANC es mantindrà fins al gener, quan l'entitat durà a terme una concentració davant la cambra catalana per entregar les firmes recollides als partits independentistes.
Amb l'al·licient de Paluzie, Llach i Albà
La primera jornada de l'acampada arrencarà ben aviat, a partir de les 9.00 hores del matí amb el muntatge de l'espai, però no comptarà amb el primer element destacable fins al migdia. És a partir d'aquest moment quan la plaça Catalunya es convertirà en l'escenari de denúncia de la repressió per part de l'Estat. Hi haurà la benvinguda a l'acampada i unes xerrades amb diversos ponents de categoria. Durant aquella tarda, també es mostraran en una pantalla gegant alguns dels millors documentals de la qüestió i que explicaran el cas dels encausats del 23-S (els CDR que van ser acusats de terrorisme), o l'acció 'Llum i llibertat' que va encendre un munt de farells a Montserrat. També hi haurà carpes annexes en què es detallarà la feina que han fet diverses sectorials de l'ANC, com ara la de psicologia.
Després de l'acampada nocturna, la segona jornada arrencarà a les 11 del matí amb un mestre de cerimònies de categoria en forma de l'actor humorístic Toni Albà. Seguidament, hi haurà l'aparició de Josep Costa (ara a judici per la causa contra l'anterior Mesa del Parlament), Pep Cruanyes i altres persones que han treballat en la resposta a la causa general. I a la tarda un col·loqui sobre la internacionalització de la repressió comptarà amb la presència de l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie i també de Neus Torbisco. Abans de l'acte final amb Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, hi haurà fins i tot el cantautor Lluís Llach, qui acompanyarà els activistes amb una petita xerrada. Amb tot, els organitzadors esperen que tots aquests atractius siguin suficient perquè la gent no defalleixi, i confien atraure també la presència d'alguns d'aquests milers de represaliats en persona.
