L’agent dels Mossos d’Esquadra que havia de ser jutjat per haver espiat l’organització juvenil independentista La Forja el 2020 ha estat, finalment amnistiat. Així ho ha denunciat aquest dimarts l’organització Alerta Solidària, que va destapar aquest cas d’espionatge a diferents col·lectius independentistes i que va presentar una querella en nom de Lluna Berlanga, llavors presidenta de La Forja-Jovent Revolucionari. El titular del jutjat d’instrucció 3 de l’Hospitalet de Llobregat ha dictat l’aplicació de la norma de l’oblit penal per a l’agent amb número TIP 15.718, després que ho demanés el seu advocat. L’advocada de la Generalitat i la Fiscalia han aprovat de concedir l'amnistia a l'agent. El Ministeri Fiscal ha afegit que demana la seva "absolució" perquè, a parer seu, "no havia quedat degudament justificada la perpetració dels fets objecte de la querella".

Així, el jutge ha decretat el sobreseïment de la causa contra el mosso sense gaires argumentacions i reproduint l’al·legat genèric de la defensa vers la llei d’amnistia. En concret, l’advocat defensor al·lega que la imputació de l’agent “deriva d'una actuació policial realitzada per a investigar, en el context del denominat procés independentista català i per fets que no estan exclosos de l'aplicació de l'amnistia conforme a l'article 2 de la Llei orgànica 1/2024”.

Més d’un centenar d’agents amnistiats

En el primer any d'aplicació de la llei 1/2024, uns 130 agents s’han beneficiat de l’amnistia, la majoria d’ells de la policia espanyola, acusats de pegar votants de l'1-O. També hi ha quatre agents dels Mossos, acusats de pegar manifestants amnistiats. Ara, se’ls afegeix el mosso acusat d'espia, al qual fins i tot se li va obrir un expedient sancionador per part de la Direcció General de la Policia.

Alerta Solidària ha criticat que els jutges no posen gaires pegues per a amnistiar policies, mentre que la deneguen a manifestants. Ha posat com a exemple el cas dels 18 independentistes, que des de dilluns són jutjats per haver intentat boicotejar un acte de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona el 2018. Inicialment, la fiscal de Delictes d’Odi els demana dos anys i mig de presó per a cada un.

Correus electrònics falsos

Després d’una exhaustiva investigació, es va descobrir que l’agent havia creat una adreça electrònica falsa de la llavors presidenta de la Forja per tal d’obtenir informació de forma il·legal i sense cap mandat judicial. Per aquests fets, Alerta Solidària acusava l’agent de la policia catalana pel delicte d'usurpació d'estat civil d'identitat digital i revelació de secrets, i en feia responsable civil subsidiari la Generalitat. El 23 de juliol de 2024 el jutjat declarava obert el judici contra l’agent, quan la seva defensa va demanar l’amnistia, ara aprovada.

Després d’una investigació de la Divisió d'Afers Interns dels Mossos, el Departament d’Interior va responsabilitzar de l’espionatge només a aquest agent, ara amnistiat.

Més entitats afectades

A més de La Forja, es va denunciar que l’espionatge va afectar, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure. Se sosté que, en total, es van enviar més d’una seixantena de correus falsos per captar informació d'entitats independentistes.