La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, celebra que des del Consell d'Europa (CoE) es faci un seguiment a l'afer català i creu que això posa una "pressió enorme" al govern espanyol. En declaracions a l'ACN poc després que el ponent de l'informe de l'Assemblea CoE sobre el cas de l'1-O, Boriss Cilevics, hagi presentat la seva avaluació sobre el grau de compliment de les recomanacions fetes fa un any, Alsina l'ha valorat positivament assegurant que "reafirma les tesis del Govern de Catalunya" sobre la manca de "solucions". "Posa de manifest una desconfiança cap a la qualitat de la democràcia del sistema polític a Espanya", ha afegit la consellera, tot celebrant que s'hagi fet pública l'avaluació "malgrat les pressions" de l'Estat. Alsina creu que el president espanyol, Pedro Sánchez, podria agafar les recomanacions de l'Assemblea del CoE "com a punts de l'ordre del dia per a la taula de diàleg". "Si finalment algun dia decideix convocar-la", ha reblat.
La qüestió és que el Consell d'Europa ha analitzat aquest dimarts el grau de compliment de les recomanacions reflectides a l'informe Han de ser jutjats els polítics per les manifestacions fetes en l'exercici del seu mandat? aprovat fa un any i que abordava la situació de l'estat de dret tant a Espanya i a Turquia. Ni els diputats espanyols ni l'anunci dels indults als presos polítics hores abans de la votació no van poder evitar el dur revés que contenia l'informe elaborat pel socialista letó Boriss Cilevic. Això va passar fa un any, quan es va debatre a l'Assemblea Parlamentària del Consell. Ara, els espanyols han après la lliçó i aquest dimarts han aconseguit esmenar el text de Cilevics, fins al punt que el diputat ha decidit retirar les conclusions de l'informe de seguiment per evitar que quedés desvirtuat. Tanmateix, el comitè d'Afers Jurídics on s'ha debatut el text ha acceptat la petició del letó que es fes públic l'informe complet, tot i que habitualment és confidencial fins que s'aprova.
Un any de l'informe Cilevics
El juny del 2021 l'Assemblea Parlamentària va aprovar un informe elaborat per Cilevics que reclamava l'alliberament dels líders independentistes empresonats per l'1-O i la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. La resolució també demanava reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades" i instava el govern espanyol a iniciar un "diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya". També exigia a les autoritats espanyoles que "s'abstinguin d'exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d'indult". Un any després Cilevics celebra que les autoritats espanyoles hagin implementat "algunes recomanacions especialment importants", en concret, que els presos fossin indultats "sense haver de negar les seves opinions polítiques". Tanmateix, avisa que seria "desafortunat" si es revertissin els indults als tribunals i lamenta que no s'hagin fet passos per aixecar les euroordres contra els exiliats ni per reformar els delictes de sedició i rebel·lió. Aquesta última és una petició que fa més d'un any que reclama la Comissària de Drets Humans del CoE. Pel que fa a esdeveniments més recents, Cilevics veu "particularment interessant" el 'cas Volhov'. "En la meva opinió, si les suposades activitats de traïció poden ser provades, el 'cas Volhov' seria un exemple de causa penal legítima contra certs partidaris del moviment independentista català", conclou el letó socialista. Cilevics també menciona el 'Catalangate', que considera lligat a la "crisi" derivada de l'1-O. Segons el ponent, cal investigar els casos d'espionatge amb aquest programari per "restaurar la confiança en les institucions espanyoles, també a Catalunya".