El Consell d'Europa ha analitzat avui el grau de compliment de les recomanacions contingudes a l'informe que va aprovar fa un any sota el títol Han de ser jutjats els polítics per les manifestacions fetes en l'exercici del seu mandat? i on s'abordava la situació de l'estat de dret a Espanya —arran de la persecució contra l'independentisme— i a Turquia. Quan es va debatre l'any passat a l'Assemblea Parlamentària del Consell, ni els diputats espanyols ni l'anunci dels indults als presos polítics hores abans de la votació no van poder evitar el duríssim revés que contenia l'informe elaborat pel socialista letó Boriss Cilevics. Els diputats espanyols, però, han après la lliçó, i avui a la comissió d'Afers Jurídics han aconseguit esmenar el text de Cilevics, fins al punt que el diputat ha decidit retirar les conclusions de l'informe de seguiment per evitar que quedés desvirtuat. Això no obstant, el comitè d'Afers Jurídics on es debatia el text ha acceptat a petició de Cilevics que es fes públic l'informe complet, que habitualment és confidencial fins que s'aprova.
En el text, Cilevics retreu que les euroordres contra els exiliats continuen vigents, i que continua la persecució contra centenars de funcionaris i responsables polítics per la participació en el procés o en actes de suport als presos. Tot i que admet que Espanya ha complert una de les recomanacions que se li van fer, com és posar en llibertat els presos polítics, adverteix que l'indult aprovat és condicionat i que el Suprem ha admès els recursos en contra. A més, retreu que la taula de diàleg ha avançat molt lentament i que les relacions entre Catalunya i l'Estat continua patint situacions com l'espionatge amb el sistema Pegasus, sobre el qual reclama una investigació.
El diputat del PP Pablo Hispan no ha amagat la satisfacció en aconseguir retallar el text i obligar el ponent a retirar l'informe.
Hoy el Consejo de Europa ha respaldado a #España y a nuestro Estado de Derecho.
— Pablo Hispan (@HispanPablo) June 21, 2022
Cilevics se ha visto obligado a eliminar de su informe el párrafo referido a España en la comisión de asuntos jurídicos, y ha retirado todas sus conclusiones.
L'objectiu de l'informe, com s'ha encarregat de recordar Cilevics, és comprovar si Espanya i Turquia han seguit les recomanacions que l'Assemblea Parlamentària va plantejar fa un any. El text, que el Consell d'Europa ha acceptat fer públic, recorda que els indults són condicionats i que els presos polítics continuen inhabilitats per a ocupar càrrecs públics, a més de destacar que el Tribunal Suprem ha admès els recursos presentats contra aquesta mesura per PP, Vox i Cs, després que la mateixa sala del Suprem els havia desestimat. L'informe adverteix que seria “molt lamentable i inusual" que els indults fossin suspesos.
Euroordres
En fer repàs de les recomanacions, destaca que Espanya no ha reformat encara el Codi Penal pel que fa els delictes de sedició i rebel·lió, i lamenta que les autoritats espanyoles encara no han desistit dels procediments d’extradició contra els exiliats la qual cosa ha obligat el TJUE a restituir la immunitat dels europarlamentaris independentistes, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, arran dels risc que fossin detinguts. El text, que recull les consideracions crítiques fetes des del govern de Pedro Sánchez i des del Suprem a aquesta recomanació, adverteix que mantenir les euroordres va en contra de "l’esperit de convivència i harmonia” a què va apel·lar Pedro Sánchez en anunciar els indults.
Pel que fa la recomanació d’acabar amb la persecució contra càrrecs del Govern implicats en el procés o en les accions de solidaritat amb els presos polítics, es remet als informes del Síndic de Greuges i d’Òmnium en què s’enumeren els casos que continuen pendents als jutjats, entre els quals el cas contra la Mesa del Parlament i contra diferents diputats o responsables polítics. En aquest punt, dedicar especial atenció a la persecució del Tribunal de Comptes amb una fiança de 4,5 milions que ha imposat a alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont. El cas més sorprenent que ha trobat, però, és el d’un bomber de Girona acusat d’abandonament de les funcions i de malversació per haver fet sonar les sirenes dels camions de bombers davant la caserna de la Guàrdia Civil l’endemà del referèndum per protestar per les càrregues policials.
Pel que fa la recomanació d’obrir una taula de diàleg, si bé admet que s’ha constituït, retreu que avança molt lentament amb només dues reunions fins aquest moment, i sense estructura ni planificació clara.