El 26 d'abril de 1937 era dia de mercat a Gernika. De sobte, un esquadró de bombarders de la Legió Cóndor alemanya, i també alguns avions de l'Aviazione Legionaria italiana, van desfermar una tempesta de foc que va reduir a cendres la història vil·la biscaïna. L'atac dels aliats de Francisco Franco en plena guerra civil, l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler i la Itàlia feixista de Benito Mussolini, va fer centenars de víctimes i va anticipar els terribles bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial sobre població civil indefensa. Franco va voler donar una lliçó als bascos esclafant la històrica vila on els senyors de Biscaia, amb el temps, els reis de Castella, hi juraven els furs o antigues lleis basques davant el mític roure; des de 1980 hi jura el càrrec el lehendakari. El dictador, que va governar Espanya fins al 1975 després de vèncer a la guerra civil, mai no va demanar perdó per aquella brutalitat. Alemanya, l'actual Alemanya democràtica ja reunificada, no ho va fer fins al 1997. I aquest divendres hi tornarà, però in situ.
En un acte de reparació històric, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier farà oficial la petició de perdó i el reconeixement a les víctimes de Gernika. A la vegada, el gest d'Alemanya arrossegarà per primer cop el rei d'Espanya, Felip VI, a participar en un acte d'homenatge a víctimes del franquisme. I, de retop, Alemanya també deixarà en evidència l'actual Estat espanyol que, com a tal, tampoc no ha demanat perdó mai per la seva responsabilitat històrica al bombardeig. Steinmeier, que és a l'Estat espanyol des de dimecres, on ha pogut participar en diversos actes oficials, entre ells la visita al museu reina Sofía de Madrid on està exposat el Guernica, el monumental oli de Pablo Picasso que reprodueix l'horror de la guerra, i que no va arribar a Espanya fins al 1981. Steinmeier també ha estat rebut pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa, a més de participar junt amb la seva esposa, Elke Büdenbender, en una gal·la amb els reis Felip i Letícia al Palau Reial de Madrid.
Aquest divendres, el president alemany, es desplaçarà a Gernika 28 anys després que qui també va ser cap de l'Estat germànic, Roman Herzog, adrecés una carta als supervivents de l'atac aeri reconeixent la "implicació" dels alemanys i demanés disculpes i advoqués per la "reconciliació". Cada any, el govern alemany envia corones de flors a l'cte d'aniversari que se celebra al cementiri de la població basca. A Steinmeier l'acompanyarà en la visita a Gernika el rei Felip VI i el lehendakari, Imanol Pradales, que el rebrà al palau d'Ajuria Enea, a Vitòria, seu de la presidència del govern basc. L'homenatge se celebrarà al cementiri de Zallo. El president alemany té previst parlar amb algunes de les supervivents del bombardeig, entre les quals Crucita Etxabe i María del Carmen Aguirre. Avui nonagenàries, les dues dones, llavors nenes, van viure directament l'horror. Steienmeier visitarà també l'emblemàtic Museu de la Pau de Gernika.
Espanya no reconeix cap responsabilitat
L'acte de desgreuge del govern de la República Federal Alemanya pels crims de guerra comesos per Hitler té diversos precedents. El mateix Steinmeier ja va demanar perdó a Polònia el 2019 per la "tirania" i la "barbàrie nazi" vuitanta anys després de l'inici de la Segona Guerra Mundial. I el 2024, en una visita a Creta, Steinmeier va demanar perdó pels crims comesos pel Tercer Reich a l'illa grega. En canvi, el rei Felip VI, com tampoc el seu pare, l'emèrit Joan Carles I, mai no ha condemnat la dictadura franquista ni ha homenatjat de manera directa víctimes del franquisme. Sí que ha assistit a algun acte o funeral d'exiliats del franquisme i va participar en la commemoració de l'alliberaments dels camps d'extermini nazi d'Auschwitz (Polònia) i Mauthausen (Àustria), on van morir molts presoners espanyols republicans.
Però si la implicació de la Corona espanyola amb la memòria històrica de Gernika ha estat fins ara nul·la, tampoc l'Estat espanyol, ni franquista ni democràtic ha reconegut cap responsabilitat. Precisament el lehendakari Pradales va demanar el passat dia 21 des del Parlament basc que l'Estat espanyol dugui a terme una acte de reparació i del greuge comès per la dictadura de Franco al poble basc en el seu conjunt. Al·ludint a Steienmeier, el cap del govern basc va reflexionar: "Alguns haurien de prendre bona del profund sentiment democràtic del president alemany".