En els últims cinc anys, Badalona ha tingut tres alcaldes diferents. La quarta ciutat més gran de Catalunya és el paradigma de la inestabilitat política, amb l'alcaldia convertida en el joc de les cadires i un guió digne de sèrie televisiva. No ha passat ni un any de la dimissió del socialista Àlex Pastor, que va acabar asseient Xavier García Albiol novament al tron badaloní, que els tambors de guerra tornen a sonar. Fa mesos que Guanyem Badalona cou a foc lent una moció de censura i ara s'ha decidit a fer pública l'amenaça. 

L'exalcaldessa Dolors Sabater ha fet el seu últim moviment com a regidora de Badalona abans de deixar el càrrec per assumir les seves funcions com a diputada de la CUP al Parlament. Marxa matant. En una compareixença des de l'ajuntament, Guanyem (4) ha emplaçat la resta de forces locals -PSC (6), ERC (3), comuns (2) i Junts (1)- a unir esforços per expulsar Albiol de l'alcaldia, que va recuperar la vara el maig passat, precisament, com a conseqüència de la trencadissa dels partits d'esquerres, que van ser incapaços de tancar un acord. Com que Albiol és el líder del partit més votat, va ser investit automàticament, tal com mana la llei, per incompareixença dels contraris. Com va passar llavors, ara, perquè la moció pugui tenir èxit és imprescindible la participació de tots els grups municipals, ja que el PP té 11 regidors. L'oferta és tornar a un gran govern de coalició de les forces progressistes. 

Segons expliquen fonts de Guanyem a ElNacional.cat, durant les converses mantingudes al llarg dels darrers mesos, tots els actors interpel·lats han coincidit en la necessitat de fer fora el dirigent del PP sense esperar a les properes eleccions municipals, previstes per 2023 perquè "la situació és insostenible". Les mateixes fonts indiquen que el problema és que el PSC i comuns no accepten fer públic el que manifesten en privat. És més, alerten que tots dos partits intenten ara apuntalar el govern d'Albiol i els exigeixen que tornin a la taula a negociar. 

La reflexió que fan és que, com acostuma a passar, l'operació té conseqüències més enllà de les estrictes fronteres municipals. Els interessos dels socialistes al Parlament podrien veure's alterats si s'endinsen en un enfrontament a cara descoberta amb el PP, que podria deixar de ser un aliat de Salvador Illa i el seu grup parlamentari. Sabater ha explicat que el compromís en els contactes que hi ha hagut fins ara era esperar a moure fitxa a que passessin les eleccions al Parlament. 

Una història de traïcions i desconfiances

Des que el 2011 la recepta xenòfoba de Xavier García Albiol va trencar l'hegemonia de tres dècades de govern municipal del PSC, la política badalonina viu immersa en l'agitació permanent. L'últim episodi va ser la dimissió forçosa d'Àlex Pastor, detingut per enfrontar-se als Mossos després que l'aturessin saltant-se el confinament conduint ebri.

La sortida de l'alcalde socialista va obrir una pugna per l'alcaldia a esquerra i dreta. Els exalcaldes Sabater i Albiol van postular-se per recuperar el càrrec, però el PSC, amb només tres regidors, també va aixecar el dit. Fins l'últim minut abans del ple d'investidura, Guanyem i PSC van estar negociant per desencallar un acord. Finalment, els de Sabater van rebutjar l'oferta dels socialistes, que passava per repartir-se l'alcaldia a raó d'un any i mig cadascun. 

La mala relació i la desconfiança entre Sabater i els socialistes ha anat in crescendo des que ella va arribar a l'alcaldia l'any 2015. La líder de Guanyem va ser investida gràcies a un macro acord dels partits d'esquerres que van apostar per barrar el pas a Albiol. A mig camí, però, els socialistes van fer-se enrere i quan encara no s'havia esgotat el mandat, van presentar una moció de censura a Sabater, a qui van aconseguir tombar gràcies a una aliança amb Albiol. Àlex Pastor va convertir-se en alcalde amb només tres regidors. Mesos després, tot i haver quedat tercera força a les eleccions, va exigir conservar l'alcaldia, negant-se a concedir-la a Sabater, que presentant-se en coalició amb ERC, havia quedat per davant.

L'argument, que l'alcaldessa havia trencat la neutralitat institucional posant-se al costat de l'independentisme. El propi Illa, aleshores secretari d'organització del PSC, va criticar que havia convertit l'ajuntament de Badalona en una "plataforma a favor de l'independentisme". Era juny de 2019. Llavors, per evitar que Albiol tornés a l'alcaldia, Sabater va accedir a fer un pas al costat i cedir la vara al PSC. Un any i mig després, l'estabilitat tornava a saltar pels aires amb la detenció de Pastor i la incapacitat de les esquerres per bastir un front comú. 

L'excusa del veto s'acaba

Ara, Sabater s'aparta. D'aquesta manera, asseguren des de Guanyem, esperen que pugui ser més fàcil l'entesa amb els socialistes. "Vau focalitzar el veto en la meva persona, doncs molt bé, aquesta excusa s'acaba", ha assenyalat, perquè ella deixa de ser alcaldessa. 

Durant la seva compareixença ha deixat clar que Guanyem va ser, després del PP, la força més votada, i com a tal continua reivindicant la seva legitimitat per aspirar a l'alcaldia. Amb tot, la formació s'obre a parlar de tot, de programa, però també de noms.