L’Ajuntament de Badalona ha sol·licitat formalment a la Generalitat autorització per intervenir sota el pont de la C-31 i poder desallotjar l’assentament improvisat que s’hi ha consolidat a remolc del B9. Es tracta de terrenys de domini de l’autopista, dels quals el Govern n’és el titular, fet que impedeix al consistori actuar-hi directament sense el permís previ. Un cop aquest dimecres s’ha completat el reallotjament de les persones sense sostre procedents del B9 que s’havien traslladat a la zona sota el pont, el govern municipal vol deixar de fer ulls grossos amb la resta d’acampats. L’executiu local es remet a l’ordenança de civisme, que prohibeix explícitament “instal·lar tendes de campanya o carpes”, així com impulsar una “acampada organitzada” en l’espai públic sense permís.
La prohibició d’acampar a l’espai públic ja va ser l’argument que va utilitzar l’alcalde Xavier García Albiol en les hores immediatament posteriors al desallotjament de mitjan desembre, quan part de les persones del B9 van intentar instal·lar-se a la plaça situada davant de l’antic institut. Des d’allà en van ser desallotjades i finalment van anar a parar sota la C-31. Segons les entitats socials, aquest espai s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda al sensellarisme, amb repartiment d’àpats i roba, fet que ha afavorit l’arribada de noves persones sense llar. Des de la plataforma Badalona Acull, que segueix el cas des del primer moment, calculen que actualment hi viuen entre una vintena i una trentena de persones al barri de Sant Roc, tocant a Sant Adrià de Besòs. L’Ajuntament, alhora, sosté que part dels acampats provenen d’altres municipis i atribueix la situació a un “efecte crida”.
Pel que fa a les persones ja reallotjades, l’estada als recursos temporals es mantindrà encara durant algunes setmanes, a l’espera de trobar solucions més estables. Mentrestant, el Departament de Drets Socials i Inclusió treballa conjuntament amb la delegació del govern espanyol per accelerar els tràmits de regularització administrativa de les persones migrants que “compleixen els requisits”, amb l’objectiu que puguin accedir a drets bàsics, feina i habitatge en condicions més dignes un cop superada aquesta fase provisional.
Paral·lelament, el Govern està ultimant un pla per reforçar la xarxa d’atenció a les persones sense llar amb la voluntat d’arribar a unes 5.000 persones en situació d’exclusió residencial en un termini màxim de tres anys. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha detallat les línies mestres d’aquest full de ruta durant el plenari del marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya. El projecte preveu incrementar el finançament als ens locals a través d’un nou contracte programa i enfortir la coordinació amb ajuntaments i consells comarcals. Al llarg del 2026, també es vol ampliar el nombre d’educadors de carrer, les places d’atenció diürna i els recursos d’allotjament d’urgència, alhora que s’impulsaran pisos d’inclusió, dispositius específics per a dones i nous equipaments sociosanitaris en col·laboració amb el Departament de Salut.