La secretària general d'ERC i candidata dels republicans a l'alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany, ha alertat aquest dimarts que Catalunya i els Països Catalans es troben "a tocar del col·lapse" i ha situat el reequilibri territorial com un dels principals reptes per revertir la situació. "Només hi ha una alternativa al col·lapse: un projecte nacional que doni resposta als reptes que avui ens afebleixen", ha afirmat durant la conferència "La Catalunya-Ciutat, avui", en el marc de la 58a Universitat Catalana d'Estiu.
Alamany ha fet un diagnòstic greu de la situació del país i ha vinculat la debilitat actual amb una successió de crisis econòmiques i socials, els dèficits en infraestructures, els canvis demogràfics, el model econòmic i el desequilibri territorial. Segons la dirigent republicana, Catalunya fa gairebé dues dècades que encadena crisis, des de la crisi immobiliària del 2008 fins a la pandèmia, la inflació i l'impacte de les guerres. Tot plegat, ha sostingut, ha generat "precarietat", augment del cost de la vida i manca d'oportunitats.
"Som més dèbils com a país"
La dirigent d'ERC també ha reivindicat que les raons que van explicar el procés independentista del 2017 continuen vigents i, en alguns casos, s'han agreujat. "Els motius que van ser en bona part l'explicació d'un procés polític de ruptura, ara, anys després, són part de l'explicació de la nostra debilitat com a país i com a societat", ha defensat. En aquest sentit, ha carregat contra la situació de les infraestructures catalanes i ha posat com a exemples el servei ferroviari, l'AP-7 i l'aeroport del Prat. Alamany ha lamentat que Catalunya hagi passat de ser "a l'avantguarda de les infraestructures" a estar, segons ha dit, "a la 4a divisió", i ha atribuït bona part d'aquest retrocés al fet que la gestió depèn de l'Estat.
La secretària general republicana també ha posat el focus en el canvi demogràfic. Ha recordat que Catalunya té avui 8,2 milions d'habitants, dos milions més que fa 25 anys, i ha advertit que aquest creixement no ha anat acompanyat, al seu parer, d'un augment equivalent dels serveis i les infraestructures. "El que hauríem de garantir, i encara no s'ha assolit, és que aquests 8,2 milions que som avui tinguin la dignitat, els serveis públics, la seguretat o les condicions de vida que tot català es mereix", ha afirmat.
Una "identitat inclusiva" davant els canvis demogràfics
Alamany ha abordat també el debat identitari i ha defensat una via allunyada tant del "cosmopolitisme naïf" com de les posicions que proposen tancar-se i esdevenir "excloents". La seva aposta és una "identitat inclusiva", basada a obrir els braços a tothom que vulgui ser català, que se'n senti, que aprengui la llengua i la cultura i que miri el món "amb ulls catalans". "És el camí que aspira a ser majoria i que aspira a guanyar", ha remarcat. La dirigent d'ERC ha advertit que aquest debat serà determinant en els pròxims anys i que el que està en joc no és només el futur de l'independentisme o del catalanisme, sinó "el futur del país".
Un altre dels eixos del discurs ha estat el model econòmic. Alamany ha criticat que Catalunya hagi adoptat un model que ha definit com a "espanyol", basat en l'augment de la mà d'obra i en llocs de treball precaris en lloc de prioritzar la productivitat. Ha comparat el model actual, basat sobretot en el turisme i els serveis low cost, amb el model del totxo que, segons ha assenyalat, va contribuir a la crisi del 2008. "Un model de creixement gandul, que neix del més senzill, d'allò que no genera valor", ha sentenciat. Davant d'això, ha defensat recuperar una aposta basada en la indústria, la tecnologia, les exportacions, la investigació i la formació. "O deixem enrere aquest model basat a ser cada cop més però guanyant menys, o com a país tenim poc futur", ha advertit.
Reequilibrar Catalunya per evitar el "col·lapse"
Però el centre de la conferència ha estat el desequilibri territorial. Alamany ha destacat que el 80% de la població es concentra en una franja litoral entre la costa i l'AP-7, mentre que dos de cada tres catalans viuen en menys del 4% del territori. Alhora, ha assenyalat que onze comarques tenen menys de 20.000 habitants. "Tenim un país estret i congestionat entre la costa i l'eix de l'AP-7, i alhora un territori interior i pirinenc pràcticament buit", ha resumit. Per a la dirigent republicana, aquest desequilibri afecta els serveis, les oportunitats econòmiques i fins i tot la cohesió nacional. Ha posat com a exemple els municipis petits on no hi ha metges de capçalera estables, on les escoles tenen dificultats per mantenir-se i on el transport públic és insuficient.
En aquest context, ha advertit que les forces reaccionàries estan aprofitant el sentiment d'abandonament d'una part de la població. "No regalar aquest projecte a qui ens vol petits i resignats", ha reclamat, defensant que un projecte nacional amb una identitat catalana oberta ha de ser capaç de donar resposta també a aquests territoris. La recepta que ha plantejat implica prioritzar les ciutats mitjanes i les capitals de comarca, reforçar el transport públic, garantir serveis de qualitat, descentralitzar serveis públics i atraure inversions industrials i tecnològiques. "Tota comarca ha de tenir una ciutat, un centre, capaç d'irradiar vida i oportunitats a cada punt del seu territori", ha defensat.
Barcelona, "capital d'un país"
Alamany ha reservat una part destacada del discurs a Barcelona, especialment rellevant tenint en compte la seva candidatura a l'alcaldia. Ha defensat que la capital catalana i la resta del país es necessiten mútuament i ha criticat que els darrers governs municipals hagin actuat "com si Barcelona no fos la capital d'un país". "Barcelona només es mourà si té una nació amb ambició. I el país es mourà només si té unes ciutats fortes com a motor", ha afirmat. En aquest sentit, ha reclamat una Barcelona que exerceixi de capital i que contribueixi a la dinamització econòmica de les ciutats i territoris del seu entorn. La candidata republicana ha resumit aquesta relació amb una triple afirmació: "Sense capital no hi ha país, sense ciutats mitjanes no hi ha futur i sense Catalunya no hi ha Barcelona".