La discussió ja no és si les properes eleccions catalanes podran celebrar-se el 14 de febrer. Després d'una setmana intensa de negociacions i retrets, Govern i oposició han acabat assumint que no hi ha més remei que ajornar-les, perquè aquell dia la situació sanitària encara serà crítica. L'últim partit de claudicar ha estat el PSC, que és qui més pegues hi posava. De fet, diversos ministres socialistes havien arribat a amenaçar amb impugnar una possible suspensió dels comicis per part de la Generalitat

Aquest divendres al migdia se celebra la reunió clau durant la qual es prendrà la decisió definitiva. Hi serà present la cúpula del Govern de la Generalitat, amb Pere Aragonès al capdavant. El debat serà no tant sobre un ajornament que es dona per fet, sinó sobre la nova data. A l'executiu són partidaris d'esperar fins ben entrada la primavera, entre finals d'abril i juny, per assegurar-se que la situació sanitària haurà millorat prou i que la vacunació ja hagi començat a donar resultats. 

Els socialistes catalans, però, que han designat l'actual ministre de Sanitat com a cap de llista, tenen més pressa. Oficialment defensen que hi ha el risc que al maig hi torni a haver una quarta onada de Covid. Amb tot, les seves reticències generen suspicàcies. I és que volen conservar l'efecte que va tenir el nomenament de Salvador Illa anunciat l'últim dia de 2020. Per això proposaran que la cita amb les urnes no vagi més enllà de Setmana Santa

Pere Aragonès decrets eleccions - Arnau Carbonell

Els dubtes jurídics

Catalunya no té llei electoral pròpia. Al llarg de quaranta anys els partits catalans han estat incapaços d'assolir una entesa. Això fa que la llei a partir de la qual es regulin els processos electorals sigui la LOREG, la norma estatal. I el text no regula una situació com l'actual. Hi ha, això sí, els precedents basc i gallec, que al març passat van optar per posposar les seves eleccions autonòmiques com a conseqüència del coronavirus. Va ser per consens de tots els partits i ningú hi va posar cap objecció. Llavors, però, hi havia vigent l'estat d'alarma. 

Diversos juristes han expressat dubtes sobre la legalitat d'un ajornament, precisament perquè no està previst a cap llei. Amb tot, des del govern català asseguren que hi ha cobertura legal i que així ho avalaria el seu gabinet jurídic. De fet, quan Pere Aragonès va signar el decret de convocatòria del 14-F va incorporar un punt que ja feia referència a la possibilitat d'haver de moure-les si la pandèmia es complicava. 

Un cop s'acordi l'ajornament, el vicepresident Aragonès signarà el decret de suspensió. 

Què passa amb les candidatures i els vots per correu ja sol·licitats?

El Govern de la Generalitat s'ha compromès a acompanyar la cancelació de les eleccions de la nova data, cosa que per exemple no van fer el País Basc i Galícia. El dubte, un cop es materialitzi la suspensió del 14-F, és què passa amb tots els processos que ja s'han realitzat, com són la recollida d'avals i proclamació de les candidatures o els més de 35.000 vots per correu ja sol·licitats.

La resposta és que com que el cens haurà variat entre el 14-F i la nova data escollida —entre defuncions i joves que arribin a la majoria d'edat—, caldrà fer un reset i tornar a començar. S'haurà de signar un nou decret de convocatòria electoral 54 dies abans del dia de les eleccions. Si es fes avui mateix, no podrien ser fins al 10 de març. 

El panorama negre que dibuixa Salut

Aquest dijous, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha compartit amb els partits catalans un nou informe, al qual ha tingut accés aquest diari, sobre el panorama epidemiològic que preveu d'aquí a un mes, que és per quan estan programades les eleccions. I la projecció segueix sent negra. Catalunya estarà "en plena cresta de l'onada", diuen. 

Segons confirmen fonts presents a la trobada a aquest mitjà, Ramentol ha exposat que les prediccions no permeten descartar que no s'hagin d'adoptar restriccions encara més severes que les que s'han prorrogat avui durant una setmana més. És més, Salut contempla la possibilitat que hi hagi una acceleració i que la situació assistencial pugui arribar a ser com a la primera onada.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat