El govern espanyol ha començat aquest dissabte a aixecar una nova frontera sobre el mar a Ceuta. A les 7.50 hores s’han iniciat els treballs per instal·lar una barrera de contenció de 500 metres al costat de l’espigó del Tarajal, el punt que milers de migrants han vorejat nedant durant els darrers dies per arribar a territori espanyol. La mesura pretén impedir físicament noves entrades, però també té una finalitat jurídica: permetre que Espanya torni immediatament al Marroc els qui intentin superar-la sense vulnerar la sentència del Tribunal Suprem contra les devolucions en calent al mar.
L’element principal del dispositiu és una barrera pneumàtica de mig quilòmetre, amb una altura d’entre 30 i 70 centímetres per sobre de l’aigua i una part submergida que pot arribar fins a un metre de profunditat. La instal·lació es completa amb una primera línia de boies fondejades proporcionades per l’Armada. Entre les boies exteriors i la barrera pneumàtica quedarà un canal intermedi perquè les embarcacions de la Guàrdia Civil puguin patrullar la zona, vigilar el dispositiu i intervenir en cas que alguna persona intenti travessar-lo. El govern espanyol assegura que aquesta configuració permetrà combinar el control fronterer amb les operacions de salvament.
Una barrera física, però també jurídica
Pedro Sánchez ja va avançar divendres que les boies actuarien com un “dic de contenció” i crearien una barrera física, “almenys en termes visuals”, destinada a dissuadir els migrants d’intentar arribar nedant a Ceuta. Tanmateix, la funció del nou dispositiu va més enllà de la dissuasió. La barrera és la resposta provisional de la Moncloa a la sentència recent del Tribunal Suprem que estableix que la legislació espanyola no permet aplicar el denominat “rebuig en frontera” als migrants que entren nedant a Ceuta o Melilla. El mecanisme, conegut popularment com a devolució en calent, només es pot aplicar quan una persona intenta superar físicament els elements fronterers terrestres. El Suprem va concloure que no es pot considerar que els espigons i les aigües adjacents siguin una continuació automàtica de la tanca terrestre. Per tant, quan una persona supera nedant l’extrem de l’espigó i arriba a aigües espanyoles, no pot ser retornada de manera immediata sense identificar-la, examinar-ne les circumstàncies i permetre-li demanar protecció internacional.
El govern espanyol pretén convertir ara aquest espai marítim en una frontera delimitada i visible. La seva interpretació és que, si les boies i la barrera pneumàtica passen a formar part de l’estructura fronterera, els migrants que intentin superar-les podran ser interceptats i retornats al Marroc com si tractessin de saltar la tanca terrestre. “Per donar una resposta conjuntural en espera de modificacions legals, si és que n’hi hagués, hem sol·licitat a l’empresa pública SASEMAR (Sociedad de Salvamento y Seguridad Marítima) el desplegament de boies per complir la sentència del Suprem i crear una barrera física perquè, des del punt de vista administratiu, es puguin efectuar les repatriacions en frontera”, va explicar Sánchez. La maniobra intenta, així, complir formalment la resolució judicial modificant la realitat física sobre la qual es pronunciava. Tanmateix, que la nova infraestructura permeti automàticament les devolucions immediates és la interpretació de l’executiu i podria acabar sotmesa novament a l’examen dels tribunals, especialment si no es garanteix l’accés individual a l’asil i la protecció dels menors.
El controvertit precedent de Texas
La solució adoptada a Ceuta té un precedent polèmic als Estats Units. L’any 2023, el governador republicà de Texas, Greg Abbott, va ordenar desplegar una barrera flotant d’uns 305 metres al riu Bravo, a l’altura d’Eagle Pass, un dels punts més transitats pels migrants que intentaven creuar des de Mèxic. Abbott va justificar la mesura com una actuació de “legítima defensa” davant de la immigració irregular i l’activitat dels càrtels. La barrera es va convertir en un dels símbols de l’enfrontament entre Texas i l’administració de Joe Biden, que va portar el cas als tribunals perquè considerava que l’estat havia ocupat un riu fronterer sense autorització federal.
El dispositiu també va generar fortes crítiques d’organitzacions humanitàries pel risc que representava per a les persones que intentaven travessar el riu. Durant el desplegament es van localitzar cossos a la zona de les boies, encara que les autoritats no van poder determinar en tots els casos si la barrera havia causat directament les morts. Després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, Texas va ampliar el sistema i va obtenir el suport polític de l’administració federal. Les autoritats texanes el presenten com un “èxit rotund” perquè, sostenen, dissuadeix els migrants d’emprendre una travessia perillosa i facilita la feina dels agents fronterers.
La barrera de Ceuta no és idèntica a la de Texas. El dispositiu del Tarajal incorpora un canal de navegació perquè la Guàrdia Civil pugui intervenir i el govern espanyol insisteix que la seguretat i el rescat estaran garantits “en tot moment”. Però qualsevol obstacle col·locat al mar comporta riscos: pot obligar els migrants a buscar itineraris més llargs, allunyar-se de la costa o provar de superar la part submergida.
Texas installed more buoys in the Rio Grande today to stop illegal immigration.
— Greg Abbott (@GregAbbott_TX) January 20, 2025
I look forward to continuing to work closely with President Trump to secure the border.
AMERICA IS BACK! pic.twitter.com/PDIfCvYlEN