Respostes. L’Advocacia de l’Estat ha començat a respondre els recursos presentats per Cs, el PP, VOX i diputats catalans perquè se’ls consideri part en la revisió dels indults als 9 presos polítics catalans perquè el Tribunal Suprem els revoqui, tot i que només ho pot fer per una qüestió formal si la concessió es considera arbitrària. El maig passat, la sala tercera de la secció 5a del contenciós administratiu del Tribunal Suprem va canviar el seu parer i jurisprudència sobre que els partits polítics no estan legitimitats per presentar recursos contra els indults, ja que només ho poden fer les víctimes directes de delicte, i ha acceptat que exposin els seus motius i resoldre si estan legitimats o no en la sentència. Aquest canvi de parer, propiciat per un canvi de magistrat, ha estat força criticat per la inseguretat jurídica que genera. Ara l’Advocacia de l’Estat reitera que els partits no estan legitimats, i en el cas del recurs de Ciutadans afirma que presenta “arguments incongruents”, i  més per a un fòrum polític, que no pas judicial.

En l’escrit,  de 57 planes, l’Advocacia de l’Estat rebat tots els arguments exposats per Cs  i detalla tota la jurisprudència existent. I sol·licita al Suprem que no accepti la prova proposada per al plet, ja que no són fets, i que la documentació que cita s’ha d’aportar amb la demanda, cosa que Cs no ha fet, sosté. “Està fora de tot dubte, i així ho declaren les propostes ministerials, que els condemnats van ignorar la Constitució i a qui no pensaven com ells, no qüestionant-se en absolut la condemna penal”, afirma l’Advocacia de l’Estat, i afegeix: “Però aquests no són els fets, ni les raons que estan en l’essència de la decisió discrecional que es va prendre, que és que només tracta d’avançar en la superació del conflicte existent, com es raona en l’explicació que costa en l'expedient assumida pel govern espanyol com a motivació de la seva decisió."

Arguments

Ciutadans, així com diputats al Parlament de Cs consideren que el Suprem ha de revocar els indults  concedits l’estiu passat perquè asseguren que el motiu al·legat i recollit per la llei, la utilitat pública, és una “decisió política” i qüestiona fins i tot la constitucionalitat de la Llei de l'indult. L’Advocacia s'expressa  amb duresa vers Cs perquè “realitza constants valoracions de fet que qüestiona i supleix amb la seva opinió” i sosté que són “valoracions més d’un fòrum parlamentari que no processal”.

Per Cs, els raonaments del Ministeri de Justícia no són suficients perquè, a parer seu “ni la garantia de convivència democràtica i la consecució de la pau social a Espanya, són suficients per justificar la utilitat pública”. L’Advocacia també retreu a Cs “l’ús pejoratiu” que s’usa en la demanda per  afirmar que les raons polítiques són equivalents a utilitat pública. En aquest sentit, recull el que afirma el magistrat Luis Díez Picazo en el vot particular de la sentència del ple: “... Encara que a algunes persones no els agradi escoltar-ho, que el dret de gràcia és un  instrument  de la política i que, quant a tal, el seu exercici respon a valoracions essencialment polítiques”, i insisteix que les raons polítiques que s’identifiquen en la demanda de Cs i que s’identifiquen amb la utilitat pública, per confrontar-les amb la Constitució “obliden tant la gènesi de l’indult com el seu marc constitucional”.

L’Advocacia de l’Estat també recorda que els informes del tribunal sentenciador i del fiscal -que en el cas dels independentistes catalans van ser contraris als indults-, aquests només són vinculant en el cas que l’indult sigui total, i a ells se’ls va concedir de forma parcial, sense aixecar la seva inhabilitació i amb l’amenaça que si ho tornaven a fer, se’ls revocaria. També recorda que no és obligat  el penediment, i que en els informes dels centres penitenciaris es destacava el seu progrés i bona conducta, i que tornaven als centres després de permisos de sortida concedits.

Els diputats, no legitimats

A més a més, l’Advocacia de l’Estat exposa que la condició de membre del Parlament de Catalunya l’any 2017 “no confereix legitimació per impugnar els Reials Decrets de concessió d’indult”. Exposa, que l’argumentació central  de la demanda de Cs és de justificar la seva legitimació en ser diputats. No obstant això, recorda la doctrina de la sala del Suprem: la condició de diputats, i senador i membre de les Corts i de parlaments autonòmics, no és suficient per concedir legitimació amb caràcter genèric, ni en particular. Hi afegeix que el Tribunal Constitucional (TC) va declarar que les lleis aprovades el 2017  i suspeses “van vulnerar el dret dels recurrents a exercir les seves funcions representatives com fixa la llei”. I, per tant, conclou: “No han existit vulneracions de drets fonamentals dels diputats que formaven part del Parlament el 2017 que permetin  atribuir-los legitimació en aquest procés”.

Drets col·lectius

En la resposta, l’Advocacia de l’Estat manifesta que els delictes de sedició i de malversació de fons “protegeixen béns jurídics col·lectius, ja que són drets contra la societat”, i, per tant, “no són delictes contra persones individualment”. I això significa que, “els demandants no tenen una especial relació amb aquests delictes que els permeti convertir-se en acusació particular en un procés penal”, que els podria obrir la porta a la seva representació. En aquest sentit, recorda que VOX va ser acusació popular en la causa penal contra els independentistes catalans, i no se li va deixar exercir com a part en el procediment administratiu contra els indults. “No són víctimes ni directes ni indirectes”, insisteix i clou: “l’exercici de gràcia d’un indult és una qüestió aliena a l’activitat dels partits polítics.” I demana al Suprem que no admeti Cs en aquest procediment, com la resta de partits.

Les defenses dels indultats, com les d’ERC, també diran la seva sobre les demandes presentades pels partits polítics.