El setembre de 2022, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentava el projecte de l'acord de claredat i el definia de la següent de manera: "Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec". L'ACN ha contactat experts i polítics del Quebec, que adverteixen al Govern que l'acord de claredat comporta "riscos", i recomanen "prudència" a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima l'Executiu a "entendre's" amb La Moncloa, i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum.
"Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents", afirma Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d'observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia "dissuadir" els independentistes del Quebec d'organitzar més referèndums després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà. El professor emèrit valora molt positivament la "noblesa" del "gest" del Govern en impulsar l'acord de claredat. "De què té por, Espanya? És molt democràtic", qüestiona.
En la mateixa línia es posiciona Alain G. Gagnon també és professor de la Universitat del Quebec a Montreal, especialitzat en projectes de federalisme i plurinacionalisme. Defensa que l'acord de claredat que impulsa Aragonès "almenys seria un punt de partida per exercir l'autodeterminació". Tanmateix, Gagnon avança la resposta de l'Estat espanyol: "Dirà que no ha de donar cap opció als catalans perquè puguin exercir l'autodeterminació, encara que sigui la via més modesta". Per això, subratlla que l'acord de claredat "comporta alguns riscos", perquè indica que "la sobirania no és plenament compartida".
Altres vies
No totes les veus del Quebec són tan optimistes amb l'acord. Jöel Arseneau opina que la Llei de Claredat que va impulsar el Canadà es va fer per "limitar els quebequesos", i no pas per facilitar un nou referèndum al Quebec. Arseneau, que durant 8 anys també va ser alcalde, anima els independentistes catalans a "poder-se entendre amb el poder espanyol". A més, apunta que paral·lelament els sobiranistes hauran de buscar suports a escala internacional per exercir una "certa pressió democràtica" sobre el govern espanyol, per tal que accepti un referèndum a Catalunya.
Finalment, una diputada de la Coalition Avenir Québec (nacionalista i conservadora de centredreta) explica a l'ACN que veu "riscos" en l'aposta d'Aragonès per l'acord de Claredat. La dirigent parlamentària -que prefereix no revelar el seu nom- sosté que negociar amb Madrid és "bo", però que el president del Govern ha d'assumir que pot "tornar a fracassar" si a la Moncloa no s'avenen a pactar un nou referèndum.