La nova plataforma política d’esquerres que impulsa l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha quedat en un segon pla. Les negociacions entre Barcelona en Comú, ICV, Podem i EUiA hauran d’esperar fins al setembre per accelerar-se, un cop hi hagi hagut ja la possibilitat de constituir un govern a l’Estat.

El calendari s’ha anat ajornant a causa de l’imprevist context polític. La presentació de la proposta, el 25 de gener al Pati Llimona, va arribar en un moment en què amb la investidura catalana resolta, i les eleccions generals superades, s’esperaven temps de tranquil·litat per començar a gestar el nou subjecte jurídic. Però no va ser així.

Les negociacions per formar un govern a nivell espanyol, les traves de la Mesa per un grup propi al Congrés, i el final abocament cap a nous comicis, han estat els principals dilatadors. L’equip de Barcelona en Comú, principal responsable de la fórmula d’En Comú Podem, ha viscut de manera molt intensa la legislatura més curta de la democràcia espanyola.

Bona part de la intensitat també ha vingut derivada d’una de les seves propostes eix: el referèndum. Els confluents han hagut de defensar el dret a decidir en un panorama de veto del PSOE, renúncia de Compromís, i anades i vingudes dels líders morats sobre si era o no un “tòtem”. En aquest sentit, van involucrar-se en un seguit de converses amb el PSC de Miquel Iceta per mirar de convèncer-los amb una fórmula que s’adaptés a la legalitat constitucional, que finalment va ser rebutjada.

Crisi municipal i Podem

A Barcelona, les converses pels nous pressupostos de la capital catalana i la incorporació d’altres forces a l’equip de govern ha monopolitzat els esforços d’Ada Colau. El seu cercle més estret, en què hi ha el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha hagut d’invertir hores i hores per acabar convencent la CUP perquè facilités l’aprovació dels comptes pel 2016. Més tard, amb tot de cara, ha hagut de tancar els últims serrells amb el PSC, i ara es troben immersos en plena votació telemàtica dels inscrits per validar-ne l’entrada.

Al marge de la situació a l’ajuntament, en els tempos també hi ha influït la crisi interna al si de Podem. Amb una direcció interina des d’octubre, quan la secretària general Gemma Ubasart va decidir dimitir, la convocatòria de primàries s’ha anat endarrerint. El fet és que sense uns lideratges renovats és impossible afrontar i culminar la creació d’un nou subjecte en què ells s’integrin, donat també el fet que per ser totalment català haurien de constituir-se com a subjecte jurídic diferenciat de Podemos.

Dibuixant l’espai

Els contactes hi han sigut i el plenari de BComú té obert el meló des del 20 de febrer, quan va donar llum verda a la idea amb l’emplaçament que es fes “des de sota i sense sigles de partits polítics”. Però la idea inicial, abanderada pels sectors de Guanyem Barcelona, de dissoldre les formacions per fusionar-les sota aquest nou actor va acabar caient davant del contundent rebuig d’ICV, Podem i EUiA.

Ni desaparició de cop ni progressiva. “Creiem que cal una ICV forta, una EUiA forta, un Podem fort, un Guanyem fort. Que tots estiguem el més sans, positius i propositius possible farà una plataforma més forta”, explicava la coordinadora ecosocialista, Marta Ribas, a El Nacional. “Cadascú té els seus ritmes, la composició sociològica, el seu votant, la seva identitat, fins i tot cromàtica”, argumentava Raimundo Viejo.

Malgrat tot, hi ha coincidències. Si bé tots els actors han destacat que hi ha coses de Barcelona en Comú que “no han funcionat”, comparteixen que l’espai ha d’evitar les quotes, és a dir que els càrrecs de responsabilitat siguin assignats en funció del repartiment entre sigles polítiques.

Un dels altres elements és la militància externa als partits. De la mateixa manera que a la capital catalana, tenir un cens inscrit a l’espai conjunt, que tingui veu i vot, és a dir, poder de decisió. L’objectiu és aconseguir implicar independents, moviments, associacions de tot tipus, que puguin ajudar en aconseguir el que des de l’àmbit alternatiu s’anomena “l’assalt a les institucions” o en aquest cas particular “l’assalt al Govern de Catalunya”.