L'acusació popular en el conegut com a cas Begoña Gómez demana 24 anys de presó per a la dona de Pedro Sánchez. Així, l'entitat ultra Hazte Oír, que representa l'acusació popular unificada, ha presentat aquest dilluns un escrit amb la petició de penes davant un hipotètic judici amb jurat contra Gómez. Aquests 24 anys serien per quatre delictes, els mateixos que li atribueix el polèmic jutge Juan Carlos Peinado: tràfic d'influències, malversació, corrupció en els negocis i apropiació indeguda. També demanen 22 anys de presó per la seva assessora, Cristina Álvarez, i per l'empresari Juan Carlos Barrabés. Hazte Oír també demana que el president del govern espanyol assisteixi al judici en qualitat de testimoni i que Gómez no pugui sortir del territori espanyol sense autorització judicial, que se li retiri el passaport i que comparegui cada dues setmanes davant d'un jutjat. Precisament, fa pocs dies, Gómez acompanyava Sánchez en un viatge oficial a la Xina.
Mentrestant, la defensa de Begoña Gómez ha continuat el seu camí, reclamant a l'Audiència Provincial que s'anul·li la interlocutòria en què el jutge Peinado proposa que s'assegui al banc dels acusats per quatre delictes, un text en què comparava Pedro Sánchez amb el règim de Ferran VII. Una comparació totalment "inacceptable" i "impròpia" d'una imatge d'imparcialitat, lamenten. L'advocat de Gómez, Antonio Camacho, afirmava en l'escrit que va presentar davant del jutjat que "els delictes que són objecte del present procediment, o bé no es troben acreditats en absolut o bé no encaixen en les conductes desenvolupades".
La decisió de Peinado
Ara fa una setmana, el jutge Juan Carlos Peinado va tancar la investigació a Begoña Gómez, enviant a judici oral l’esposa de Pedro Sánchez pel cas de la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid i l'ús de la seva assessora a la Moncloa pels seus negocis privats. Finalment, el delicte d'intrusisme professional ha estat exclòs "perquè només hi ha un indici dèbil; no n'hi ha de plurals i sòlids". En canvi, segons Peinado, hi ha prou indicis per processar Gómez per tràfic d'influències per aconseguir una càtedra a la Universitat Complutense de Madrid en un acte que, afirma, no té precedents en democràcia. "Les conductes que provenen de palaus presidencials, com aquest supòsit, semblen més pròpies de règims absolutistes, per sort, ja oblidats en el temps en el nostre Estat, la qual cosa obliga a intentar analitzar (potser calia remuntar-se al regnat de Ferran VII) aquest delicte des de la perspectiva d'una interpretació teleològica i hermenèutica dels articles 428 i 429 del Codi Penal", afirmava, unes declaracions que no van agradar gens a Gómez.