Irene Rigau podrà tornar a exercir un càrrec públic a partir d'aquest dilluns. L'exconsellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas havia estat condemnada a sis mesos d'inhabilitació per haver participat en l'organització de la consulta del 9-N. Concretament, el Tribunal Suprem la va condemnar per haver obert col·legis del seu departament per permetre la votació. A més, Rigau té part dels béns embargats per pagar la multa de 24.000 euros imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la mateixa causa.
L'exconsellera va ser condemnada a inhabilitació el 23 de gener del 2019, juntament amb l'expresident Artur Mas i l'exvicepresidenta Joana Ortega. Mas no podrà exercir un càrrec públic fins al 21 de febrer del 2020, perquè va ser condemnat a un any i un mes, i Ortega estarà inhabilitada fins al 19 d’octubre del 2019, ja que en el seu cas és de nou mesos. Pel que fa a Rigau, la pena s'acaba avui, 19 de juliol. Aquestes inhabilitacions s'afegeixen a la que ja es va imposar a Francesc Homs durant el judici pel 9-N d'un any i mig.
A banda de la inhabilitació, els tres exmembres del Govern han pagat una multa total de 90.000 euros. Mas ha abonat els 36.000 euros que se li requerien; Ortega, 30.000, i Rigau, els 24.000 restants.
Pendents d'altres condemnes
Tanmateix, la causa no s'acaba aquí. El 9-N encara té un altre procediment judicial obert al Tribunal de Comptes. El 12 de novembre aquest tribunal va condemnar els quatre membres del govern de Mas i sis acusats més a tornar 4.946.788,16 euros per l'organització del procés participatiu.
El tribunal considera que van tenir una responsabilitat comptable i que van fer servir diner públic. La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots, tot i que l'expresident Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats. Tots ells ja han recorregut contra la decisió.
A banda de Mas, Ortega, Rigau i Homs, els altres acusats són l'aleshores subdirector de Governació, Lluís Beltrán; la directora de Governació, Josefina Valls; el director de Difusió de la Generalitat, Jordi Vilajoana; el director del Diari Oficial de la Generalitat, Jaume Domingo, i el responsable de Mitjans, Ignasi Genovès.
Imatge: acusats pel 9-N / C.C.
Abans del judici, tots ells ja van haver de dipositar 5,2 milions d'euros de fiança, dels quals 2,8 en efectiu (aportades per la caixa de solidaritat) i la resta amb immobles de la seva propietat com a aval.