La participació en les eleccions basques ha caigut un 7,23% respecte a les anteriors del 2016 i ha quedat en el 52,8% dels votants. És la més baixa dels anteriors 11 comicis, que va oscil·lar entre el 60% dels de 1980 (59,76 %), 1994 (59,69 %) i 2016 (60,02 %), els percentatges més baixos, i el 78,97 % del 2001, el més alt. D'una altra manera: és l'abstenció més alta de la història.
L'afluència a les urnes s'ha ensorrat als tres territoris bascos. El descens ha estat més gran a Àlaba, un 8,6% menys, segons la informació facilitada per la Conselleria de Seguretat basca.
A Bizkaia ha votat el 52% dels ciutadans, 8,5 punts menys respecte al 2016. A Àlaba ha votat el 51,2%, 8,6 punts menys. A Gipuzkoa, el 54,5%, 7,8% punts menys.
En la caiguda de la participació ha influït la pandèmia de coronavirus, amb mesures extraordinàries d'higiene i seguretat als locals electorals, a més de la prohibició de vot als ciutadans en quarantena i que tenen restringida la mobilitat.
En aquestes eleccions estaven cridats a les urnes 1.794.316 electors, 10.899 més que fa quatre anys, dels quals 1.718.318 són residents en Euskadi i 75.998 a l'estranger. S'han habilitat 2.678 meses electorals distribuïdes en 761 locals.