Assetjar els fills de Pablo Iglesias Irene Montero no mereix un retret penal de la justícia. El jutjat penal 30 de Madrid ha decidit absoldre el periodista d'OKDiario, Alejandro Entrambasaguas, pel delicte d'assetjament. La conclusió del jutge David Mamán Benchimol és demolidora: "L'actuació de l'acusat no va constituir un delicte, perquè ni els actes per ells mateixos, ni per la forma en què van ser executats, ni pel seu número, ni pel lapse temporal en què es van realitzar permeten considerar l'existència de fustigació, encara que els mateixos generessin una inquietud molt rellevant tant a la cuidadora com als pares dels menors". La fiscalia havia demanat un any de presó.

En el judici celebrat fa tot just una setmana, l'actual ministra d'Igualtat del govern espanyol i l'exvicepresident del mateix van relatar l'assetjament als seus fills entre els mesos de novembre i desembre de 2019, a càrrec d'una cuidadora, assegurant que van arribar a témer per la seva seguretat perquè no sabien fins a on arribaria el periodista. Per aquest motiu, van decidir canviar d'escola infantil i portar-los a la llar d'infants del Congrés, on tots dos treballaven.

En primer lloc, la sentència, que es pot recórrer, justifica l'absolució del periodista en què ni Iglesias ni Montero no van ser víctimes directes de l'assetjament i no podien denunciar-ho, i que això va impedir que l'única assetjada, la cuidadora dels nens, pogués fer-ho. Tampoc considera que els fills puguin considerar-se víctimes, perquè "amb poc més un any a la data dels fets, amb tota seguretat eren aliens al que passava al seu entorn i concretament a les trucades a la porta o per telèfon que pogués fer l'acusat".

La sentència també treu importància als fets, que emmarca en la feina d'un periodista: "Aquesta alarma, que va provocar certament alteració en el seu estat d'ànim i que els va induir a reforçar la protecció a nivell policial per prevenir la seguretat dels menors, no va tenir l'origen tant en el que va fer el periodista-acusat, actes de molt poca entitat i que no van excedir en la seva execució de la tasca d'un periodista com s'ha descrit amb anterioritat, sinó en la seva consideració d'intrús que havia accedit a un lloc que es volia mantenir en secret trencant amb això la confidencialitat en les dades de localització dels fills dels querellants que es volia preservar sigui com sigui".

 

El relat d'Iglesias i Montero

La mare dels nens, Irene Montero, va declarar que va decidir portar els dos infants a aquesta cuidadora perquè necessitaven ser atesos a un lloc "molt controlat", amb pocs companys, ja que en ser prematurs tenien un risc molt més elevat de patir infeccions respiratòries. En la sala, la ministra va assegurar que el periodista "anava pels nens" i va xifrar en més de setanta les trucades del periodista a la cuidadora. "Vam sentir por, temor, angoixa i ansietat", va exposar Montero, ja que "la situació no aturava sinó que es reproduïa". Finalment, els pares van decidir-los portar a la llar d'infants del Congrés per "seguretat". 

En aquesta mateixa línia, Pablo Iglesias va relatar la situació "molt angoixant" que van patir aquells dos mesos, en què ell va arribar a veure Alejandro Entrambasaguas en una ocasió, dins d'un cotxe. Davant aquesta situació els seus escortes li van dir que el jove havia assegurat que era un estudiant de Dret i no podien fer res més que vigilar-lo.  A més, la cuidadora l'hauria trucat diverses vegades "molt nerviosa i aclaparada", perquè havia rebut moltes telefonades.