Els socialistes estan contents amb el sí de Bildu i Esquerra als pressupostos generals. Tant és així que venen, en el discurs propi, que han aconseguit dues victòries: tirar endavant el que s'havien marcat econòmicament i apartar les aspiracions independentistes d'una part representativa del Congrés. En una entrevista a TVE, el ministre de Transports i Mobilitat, José Luis Ábalos, ha afirmat sobre els republicans: "És evident que hi ha unes forces polítiques que han entès la gravetat del moment i han abandonat les estratègies polítiques". 

Ara bé, des del PSOE continuen amb el discurs del separatisme com un greu problema arrelat a Catalunya: "Cal un diàleg igual o més que amb la resta d'Espanya. Cal introduir-lo a les seves institucions perquè hi ha una ruptura social i política i s'han d'impedir accions unilaterals que posin en el precipici els catalans. S'han de donar nous espais, esperança i relaxar la situació política, cadascú amb el seu projecte però sense imposar-ho a la força". És a dir, cap via a un referèndum i premiar que l'independentisme pot ser representat al Congrés de forma democràtica.

No es mulla sobre el Rei

Sota el paraigua del respecte a les decisions del Rei, li han preguntat per què va ser tan ràpid Felip VI a avalar les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre i ara calla quan un grup de militars es dirigeixen directament a ell per carta. De fet, a Alemanya la premsa també es pregunta per què el Rei no diu res quan parlen d'exterminar 26 milions de persones, entre adults i menors. Ábalos se'n desmarca: "El Rei deu saber què ha de fer, no m'agrada jutjar ni polemitzar amb la corona. No és només el cap d'Estat, sinó que implica una referència de trobada de tots, ell deu saber què ha de fer".

De totes maneres, justifica que aquests militars s'expressen amb aquesta impunitat perquè troben el recolzament de mitjans i partits com Vox: "És un símptoma del resultat que poden tenir determinats discursos, tant d'actors polítics com de mitjans de comunicació, on no s'estableix cap límit i s'abona el prejudici i el confrontisme que determina l'odi. Aquestes persones no s'expressarien així si no tinguessin un ambient previ amb una sensació d'impunitat que va més enllà de la discrepància política. Estan proposant accions que sobrepassen el marc de la legalitat i l'esperpent terrorífic com és parlar d'exterminis".

Per això, lloa la seva companya de partit, Margarita Robles: "El pas que ha fet la ministra de Defensa traslladant-ho a la Fiscalia  és perquè s'ha de fer un retret jurídic més enllà que aquests militars no estiguin en actiu. Hi ha un menyspreu constitucional perquè ho passa per alt tot. Vull recordar que Defensa la dirigeix el govern, com qualsevol altra matèria, aquesta és la cadena de comandament i no n'hi ha una altra".

En la mateixa línia ha anat per parlar de l'emèrit Joan Carles I i la seva suposada intenció de regularitzar els seus comptes amb la hisenda espanyola: "Afecten una institució que apreciem, però més enllà la llei és igual per a tothom, s'ha de complir en positiu i negatiu. Les opcions i possibilitats de l'Agència Tributària són per a tots, s'ha d'establir el principi d'igualtat".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat