El Codi de conducta dels diputats i el dels senadors de les Corts Generals espanyoles obliga als membres de les dues cambres de la legislatura espanyola a informar sobre les seves reunions amb membres de grups d’interès des de la seva aprovació l’any 2020. Tot i això, la gran majoria dels legisladors continuen sense fer-ho, tot incomplint la normativa que se’ls aplica, i deixant la falta de transparència com la gran protagonista en les relacions entre els legisladors i les persones que busquen influir en la presa de decisions d'aquests. L’Oficina de Conflicte d’Interessos de les Corts ha avisat, per cinquè any consecutiu, en un informe de l’extensió de l’incompliment de les regles que han de seguir els representants de la ciutadania. L’informe assenyala que vuit de cada deu diputats i senadors incompleixen amb l’obligació de publicar a les pàgines web del Congrés i del Seat les seves agendes al detall. Tot i que tots donen compte de les seves activitats estrictament parlamentàries, només el 20% aporta altres dades i, en tot cas, “rarament” consignen les seves reunions amb grups d'interès, malgrat que estan obligats a fer-ho.
En el seu apartat de “recomanacions”, l’oficina insisteix a les cambres la de “recordar” als parlamentaris l’“obligació” de “publicar” a les seves agendes públiques totes les reunions que mantinguin amb els lobbies, també coneguts com a grups de pressió o, més suaument, grups d’interès. L’informe, que fa servir dades fins al 31 de desembre de 2025, assenyala que tots els membres de les dues cambres publiquen les seves activitats parlamentàries, com l’assistència a sessions dels plens i les comissions, però la majoria no fa el mateix amb la resta d’activitats. Al Congrés, 75 diputats (21,42%) informen d’activitats fora de l’àmbit estrictament parlamentari, un augment respecte dels 46 que ho feien l’any anterior, mentre que al Senat són 55 (un 20,67%) els que donen aquesta informació, un descens respecte dels 64 senadors que ho van fer el 2024.
En tot cas, s'observa que “en molts casos les anotacions de reunions diferents de les purament orgàniques de la Cambra es fan de manera ocasional i no regular i es refereixen sovint a assistència a actes, però poques vegades a reunions mantingudes amb associacions i organitzacions o amb els representants de qualsevol entitat que tingui la condició de grup d'interès”. És a dir, malgrat les “reiterades recomanacions” que l'oficina ha fet en els seus informes anuals, continuen sent “una minoria” els que informen d'activitats més enllà de les estrictament parlamentàries i gairebé ningú consigna contactes amb lobbies a les webs de Congrés i Senat. “Es fa difícil, per semblar altament improbable, considerar que l'absència d'anotacions sobre aquestes reunions reflecteixi totalment la realitat de l'activitat dels membres de les cambres”, es lamenten a l’informe.
Falta de regulació i de sancions
L’any passat, la Comissió Europea va assenyalar en el seu apartat sobre Espanya del seu Informe sobre l’estat de dret les insistents indicacions de l’Oficina de Conflicte d’Interessos sobre la necessitat de complir els codis ètics i que aquestes no evitaven que “només uns pocs parlamentaris publiquin informació sobre reunions amb grups d’interès”. Fins ara, el Codi de Conducta de les Corts és l’única regulació existent en l’àmbit estatal sobre els grups de pressió i la publicitat de les reunions amb aquest per part dels legisladors. A Catalunya, així com en altres comunitats autònomes, existeix una regulació pròpia d'aquest sector, però no així per a l’administració estatal.
El govern espanyol que presideix Pedro Sánchez es va comprometre un altre cop el 2024 a aprovar una regulació sobre els lobbies, i per això va aprovar el 2025 un projecte de llei sobre “transparència i integritat de les activitats de grups d’interès”, però que només afectaria els funcionaris de l’Administració General de l’Estat i en deixaria fora els legisladors. Per a aquests, es proposa la modificació dels reglaments de les cambres, que està previst en el Codi de Conducta, però que encara no s’ha materialitzat. La falta d’aquest desenvolupament normatiu també impedeix l’aplicació de sancions als legisladors infractors.
L’any 2022, la coalició de govern entre el PSOE i Unides Podem ja va aprovar un projecte de llei per regular el paper dels lobbies en la política, però aquest no va ni arribar al Congrés dels Diputats per a la seva discussió. Els professionals del sector de les relacions institucionals assenyalen que falta “voluntat política” per atallar la regulació d’aquestes reunions i trobades, també pel recel de plataformes com sindicats o patronals d’acabar qualificats de lobbies pel seu comportament envers les administracions i els legisladors. L’Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI) denuncia que la poca normativa que hi ha aprovada és vaga en les seves definicions i aposta per una legislació d’àmbit estatal que sigui d’aplicació als membres de les administracions públiques de tots els nivells (estatal, autonòmic i municipal). Demanen que es creï un registre comú per a totes les administracions i es detallin les actuacions dels grups d'interessos sobre canvis introduïts en l'elaboració de normes, així com un codi de conducta que eviti conflictes d'interessos i portes giratòries.