Més de 8.000 ajuntaments s’han constituït a tot l’Estat i la jornada d’aquest dissabte ha servit per constatar l’hegemonia del Partit Popular, en detriment del PSOE, que ha perdut força després de les eleccions municipals del 28 de maig. Aquest punt d’inflexió s’ha fet notar a les 52 capitals de província -comptant Ceuta i Melilla-, en les quals els populars han assumit la vara d’alcalde en 32 ajuntaments i en cinc d’ells ho han fet teixint una coalició amb Vox, que formarà governs en 140 municipis en el conjunt de l’Estat. En canvi, els socialistes han aconseguit l'alcaldia en set grans consistoris -inclosa Barcelona-, mentre que Izquierda Unida n’ha aconseguit un. El PNB ha aconseguit dues alcaldies, Coalición Canaria se’n queda una, igual que la CUP (Guanyem Girona), UPN, el BNG, Democracia Ourensana i Por Ávila. Repassem quina és la situació a les principals ciutats espanyoles.

🔴 Constitució dels ajuntaments a Catalunya i Barcelona, DIRECTE
 

El PSC recupera energia a Catalunya

El PSC es torna a estendre a Catalunya. L'última incògnita a resoldre ha estat Barcelona, que ha quedat a mans de Jaume Collboni (PSC), que ha tingut els vots dels comuns i del PP. D'aquesta manera ha fet inútil el pacte entre Xavier Trias (Junts) i Ernest Maragall (ERC). L’altra novetat destacada s’ha registrat a Girona, on Lluc Salellas (Guanyem Girona-CUP) és el nou alcalde gràcies a un pacte independentista signat aquest divendres, juntament amb Esquerra i Junts per Catalunya. A Tarragona i Lleida els socialistes recuperen, en minoria, alcaldies que havien perdut el 2019: Rubén Viñuales, ex de Ciutadans, relleva Pau Ricomà (ERC) a Tarragona i Fèlix Larrosa substitueix el republicà Miquel Pueyo a Lleida.

El País Valencià és territori blau

El País Valencià representa el canvi de paradigma en els pactes locals. Allà la truita s’ha girat a favor del Partit Popular. El més important és la capital, València, que els conservadors recuperen gràcies a la majoria simple que hi ha aconseguit María José Catalá, que substitueix Joan Ribó (Compromís) i torna a agafar el comandament de la capital valenciana, en homenatge a la seva predecessora, l’exalcaldessa Rita Barberà (1991-2015). A Castelló de la Plana, la popular Begoña Carrasco ha arrabassat l’alcaldia al PSOE mentre que el conservador Luis José Barcala repeteix al capdavant del consistori d'Alacant després d’acariciar la majoria absoluta el 28 de maig.

El PP torna a prendre Palma de Mallorca

A les Illes Balears, el PP també hi ha confirmat la recuperació electoral. Al marge de la victòria folgada de Marga Prohens a les eleccions autonòmiques, Jaime Martínez ha estat elegit alcalde de Palma de Mallorca. A la capital balear el PP hi tindrà un govern en minoria perquè en les últimes hores han fracassat les negociacions amb Vox per formar una coalició. 

Andalusia completa el gir total a la dreta; Múrcia, també

8 de 8. El PP s’encomana a l’efecte Juanma Moreno Bonilla i s’ha emportat les alcaldies de les 8 capitals de província d’Andalusia. Sense cap mena de dubte, el triomf del PP a Andalusia és la millor notícia per al PP de cara a les eleccions generals del 23 de juliol. No és fútil. Al sud peninsular hi ha el graner de vots més gran de tot l’Estat perquè és on hi ha més escons en joc (61). La més icònica, Sevilla, ha caigut del costat dels populars, que governaran en majoria relativa. José Luis Sanz n'és l’alcalde, en substitució del socialista Antonio Muñoz. A més, els populars ostentaran la vara d’alcalde, per majoria absoluta, a Cadis (Bruno García), Almeria (María del Mar Vázquez), Còrdova (José María Bellido), Granada (Marifrán Carazo) i Màlaga (Francisco de la Torre). A Huelva, Pilar Miranda (PP) ha estat investida amb el suport de Vox. A Jaén, el també popular Agustín González hi manarà gràcies a l’acord firmat amb Jaén Merece Más, tot i que el PSOE en va ser el partit més votat. Tampoc hi ha hagut història a Múrcia, on José Ballesta, del PP, ha estat elegit batlle per majoria absoluta.

El PP multiplica la força municipal a l’Aragó

Després de la constitució dels ajuntaments, el PP estrena alcaldessa a Saragossa, on han revalidat l’alcaldia en favor de Natalia Chueca, que relleva el candidat a les eleccions autonòmiques, Jorgé Azcón, qui té el vent a favor per prendre-li el govern regional al socialista Javier Lambán. Fora de la capital aragonesa, la dreta (Lorena Orduna) pren l’Ajuntament d'Osca al PSOE per majoria simple mentre que ha blindat el de Terol, per majoria simple, i Emma Buj repetirà com a alcaldessa.

Almeida emula Ayuso a Madrid

A la capital espanyola s’hi ha traslladat l’efecte Ayuso. José Luis Martínez Almeida repeteix mandat al capdavant del consistori. A diferència del 2019, en què va fer una coalició amb Ciutadans, Martínez Almeida és l’alcalde per majoria absoluta de 29 regidors. En la constitució ha defensat que Madrid “és el símbol de la lleialtat i la unitat d’Espanya”.

El PP i Vox certifiquen tres coalicions a Castella-la Manxa

En aquesta comunitat d’interior, el PP i Vox hi ha rubricat les principals coalicions de govern: la capital Toledo (Carlos Vázquez), Ciudad Real (Paco Cañizares) i Guadalajara (Ana Guarinós) tindran executius compartits amb l’extrema dreta i liderats pel PP. A Guadalajara, per exemple, l’executiu entrant ja ha anunciat que eliminarà el regidoria d’Igualtat. A Albacete, on Ciutadans i el PSOE s’han repartit el poder en els últims quatre anys, els populars, via Manuel Serrano, governaran en solitari mentre que Cuenca és l’únic fortí que conserven els socialistes a la comunitat, a partir d’un acord amb Cuenca Nos Une, que tornarà a fer alcalde Darío Dolz.

La paradoxa de Castella i Lleó

Un govern autonòmic entre el PP i Vox, alcaldies d’esquerres i una excepció estatal. Aquest és el panorama electoral de Castella i Lleó. En l’àmbit local, Izquierda Unida hi té l’única alcaldia de tot l’Estat: Francisco Guarido torna a ser l’alcalde. A més, el PSOE es queda amb Palència i Míriam Andrés n'és l’alcaldessa gràcies a l’acord rubricat amb Vamos Palencia, i torna a lligar la presidència de l’Ajuntament de Soria a favor de Carlos Martínez, un altre cop per majoria absoluta.

A l’altra costat de la balança, el conservador Jesús Julio és el batlle de Valladolid fent un pacte de govern amb l’extrema dreta. El mateix que ha passat a Burgos perquè Cristina Ayala hagi estat investida com a alcaldessa. A Segòvia, José Mazarías n’és el batlle després de 20 anys de governs socialistes mentre que una escissió del PP, Por Ávila, governa en el consistori principal d’aquesta província: Jesús Manuel Sánchez Cabrera n’és l’alcalde. Carlos García Carbayo (PP) repeteix alcaldia a Salamanca i l’excepció la marca Lleó perquè, arran d’una impugnació dels resultats, no hi ha hagut constitució del consistori. Tot i això, José Antonio Díez (PSOE) és el millor posicionat.

El PSE i el PNB es reparteixen el poder local basc

L’hegemonia del Partit Nacionalista Basc -amb la complicitat del PSE- es torna a fer evident a Euskadi. Allà els jeltzales tornaran a comandar Bilbao i Sant Sebastià fent acords de governs amb els socialistes bascos. Juan Mari Aburto revalida a la capital de Biscaia i Eneko Goia, a la de Gipúscoa. A Vitòria, la socialista Maider Etxebarria ha sigut investida amb la vara gràcies al suport del PNB i el PP, en una operació per contrarestar la victòria d’EH Bildu com a opció més votada el 28 de maig.

UPN resisteix a Pamplona

Era un dels misteris que calia resoldre. A Pamplona, Unión del Pueblo Navarro (UPN) reté l’alcaldia com a candidatura més votada el 28 de maig. La candidata, Cristina Ibarrola, substitueix el seu company Enrique Maya, que no es va presentar a la reelecció. Ibarrola s’ha beneficiat de la falta d’acord entre els grups de l’esquerra, nacionalistes i independentistes. EH Bildu, la força més votada, ha rebutjat la proposta dels socialistes d’investir el candidat de Geroa Bai.

Alcaldes absoluts del PP a La Rioja, Astúries i Cantàbria

Al marge d’Euskadi i Navarra, el nord peninsular també té color blau. A Logronyo (La Rioja), Conrado Escobar pren l’alcaldia als socialistes; a Santander (Cantàbria), l’alcaldessa del PP, Gema Igual, revalida la vara; i a Oviedo (Astúries), Alfredo Canteli repeteix alcaldia. En les tres capitals hi haurà executius per majoria absoluta.

El PSOE i el BNG frenen el PP a la terra de Feijóo

Pel que fa a Galícia, un pacte d’última hora amb el Partit Popular ha permès a Gonzalo Pérez Jácome (Democracia Ourensana) retenir la vara de comandament a Ourense. A banda d’això, hi ha un patró que es repeteix a Lugo, A Coruña i Pontevedra. En aquestes tres capitals de demarcació, el PP hi va guanyar les eleccions, però l’entesa entre el PSOE i el BNG els fa endur-se les alcaldies. A Lugo ho és la socialista Lara Méndez mentre que Miguel Anxo Fernández (BNG) i Inés del Rey (PSOE) hi tornen a Pontevedra i A Coruña, respectivament. D’altra banda, a la capital de Galícia, Santiago de Compostela -que forma part d’A Coruña-, té una alcaldessa nacionalista gallega per primera vegada: Goretti Sanmartín, que ha fet un bipartit amb Compostela Aberta.

La dreta s’endú Cáceres i Badajoz

El PP també arrasa a Extremadura, feu històric del socialisme, on María Guardiola les té totes per desbancar Guillermo Fernández Vara al govern regional. A l’esfera municipal, les dues demarcacions, Cáceres i Badajoz, també ha estat territori abonat per al PP. El popular Rafael Mateos substitueix el socialista Luis Salaya al capdavant de l’Ajuntament de Cáceres mentre que l’ex de Ciutadans i ara al PP, Ignacio Gragera, governarà amb majoria absoluta a Badajoz. Tot i així, el PSOE manté l’alcaldia de la capital d’Extremadura, Mèrida.

Continuisme a les Illes Canàries

Tot continua igual a les Illes Canàries. Coalición Canaria revalida l’alcaldia de Santa Cruz de Tenerife, que sosté José Luis Bermúdez, que ha fet el mateix pacte amb el Partit Popular. L’acord també s’ha reproduït en el govern autonòmic, que ha fet caure els socialistes. A Las Palmas de Gran Canaria, l’exministra de Política Territorial i de Sanitat Carolina Darias és la nova batllessa substituint Augusto Hidalgo, fent valer el pacte amb Nueva Canaria i Unides Podem.

Ceuta i Melilla, a mans del PP

El PP ostenta el poder absolut a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Juan José Imbroda recupera la presidència de Melilla després de l’escàndol de la compra de vot protagonitzat per la coalició anterior. A Ceuta, Juan Jesús Vivas manté el lideratge una altra legislatura.