Dinou treballadors eventuals de la Generalitat cessats pel 155 mantenen oberta una batalla judicial contra la suspensió de l’autogovern decretada per l'executiu de Mariano Rajoy que va provocar que fossin fulminats dels seus llocs de treball.

És precisament contra Rajoy, com a responsable de l'executiu, contra qui dirigeixen la seva demanda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir enviar al Suprem, i en concret a la famosa Sala III, protagonista les darreres setmanes del debat per l’impost de les hipoteques. De fet, el ponent de la causa és el mateix president de la sala, Luís Díez Picazo.

L’advocada d’aquests 19 càrrecs, Sílvia Requena, parla de “cop d’Estat” quan relata la quantitat de normes que es va infringir per fulminar els seus defensats. Això no obstant, el que admet que ha superat les seves previsions és el que descriu com a “sadisme jurisdiccional”, en referència al fet que tan bon punt el procés s’ha posat en marxa ―9 mesos després de presentar la denúncia― els hagi caigut una penalització de 2.000 euros en costes a cadascun dels treballadors per haver demanat unes mesures cautelars que el Tribunal ha desestimat.

Estratègia judicial de pressió

Requena adverteix que es tracta d’una estratègia per obligar-los a desistir, imposant uns costos que són inviables per a molts dels recurrents, alguns dels quals, en concret quatre, no han estat restituïts als seus llocs ni han trobat feina, per la qual cosa es troben a l’atur.

Són conscients que recórrer contra les costes pot provocar noves costes i que, de fet, qualsevol moviment pot donar peu a noves penalitzacions. Un “a por ellos judicial”, segons la lletrada, davant del qual reclama que el Govern faci costat als seus treballadors.

Segons l’informe del comissionat del 155, com a conseqüència directa de l’aplicació d’aquest decret van ser cessats 234 persones. D’aquest total, només 88 han estat restituïts des de l’aixecament del 155.

Cinc departaments

El recurs judicial d’aquests 19 treballadors, que pertanyen als departaments de Presidència, Vicepresidència, Ensenyament, Salut i Governació, es va posar en marxa quan es va fer efectiva la suspensió de l’autogovern.

El mes de novembre van presentar un escrit d’interposició de recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què es denunciava la vulneració de la Constitució espanyola i de diferents lleis catalanes, però també s'alertava que amb el decret del govern Rajoy s'havia ultrapassat clarament l’habilitació feta pel Senat.

L'actuació legal es dirigeix en concret contra l’apartat segon del decret 943/2017 que signava Rajoy i pel qual amb la suspensió del Govern quedava també fulminat “tot el personal eventual adscrit” al president, el vicepresident i els consellers de l'executiu.

Paral·lelament es van demanar mesures cautelars per deixar sense efecte els cessaments mentre no hi hagués una decisió al respecte.

No obstant, el TSJC es va inhibir del cas, en favor del Tribunal Suprem, i el recurs va anar a parar a la Sala III.

Nou mesos aturat

Durant nou mesos no hi va haver novetat en la causa. Cap moviment. Fins que la moció de censura va descavalcar Rajoy de la Moncloa i va situar Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol. Això era l’1 de juny passat.

A partir del 2 de juliol es van començar a rebre diligències per les quals s’admetien a tràmit un rere l'altre els recursos dels treballadors del Govern i s’obria un termini de cinc dies per fer al·legacions sobre la mesura cautelar de suspensió demanada nou mesos enrere.

En aquest aquests nou mesos no només s’havia fet efectiu el cessament del Govern i els càrrecs eventuals sinó que ja hi havia un nou executiu a la Generalitat, encapçalat per Quim Torra, i s’havia aixecat el 155. Per tant, els advocats van presentar un escrit deixant sense efecte la petició de mesures cautelars atès que ja no tenia raó de ser.

La resposta de la Sala III del Suprem va ser desestimar la suspensió i imposar les costes pels tràmits als recurrents, la qual cosa els obliga a pagar 2.000 euros a cadascun dels 19 treballadors que han presentat recurs.

Aquesta decisió va encendre definitivament els llums d’alarma dels advocats, que alerten que l’estratègia del tribunal és obligar-los a desistir, imposant uns costos que són inviables per a molts dels recurrents.

Víctimes de la repressió

Davant d’aquesta constatació, els treballadors intenten aconseguir el suport del Govern en la seva causa davant del Suprem. Argumenten que són també víctimes de la repressió de l’Estat, que han perdut la feina, i alguns d’ells han patit greus repercussions en la seva vida privada i en la seva salut com a conseqüència d’aquests fets.

Sílvia Requena va exposar la situació al president Carles Puigdemont a Waterloo que els va expressar el seu suport i la voluntat d’arribar fins a les darreres conseqüències en la denúncia dels efectes de la suspensió de l’autogovern. També han fet saber la situació al president Quim Torra, i s’ha reunit amb el comissionat del 155, Pau Villòria. Fins i tot s’ha dirigit a les entitats independentistes per aconseguir el suport per als seus defensats.

De moment, es mantenen ferms en la causa. I no ho fan en solitari. Altres treballadors que no havien recorregut el cessament s’hi estan sumant. Tot i que la llei no permet que entrin de ple en la denúncia, perquè es troben fora de termini, sí que preveu que es puguin acollir a una extensió dels efectes de la sentència. De moment, ja són 26 els qui s’hi ha afegit per aquesta via. La voluntat dels advocats és resistir en la via judicial i portar-la fins a les darreres conseqüències, inclòs el Tribunal d’Estrasburg.