L'expresident d'Òmnium Quim Torra ha explicat en un fil de Twitter els catalans que també es van exiliar a Suïssa en la història recent, com ha fet ara l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.

-Rafael Patxot, el gran mecenes català, exiliat el 36 i reexiliat el 39.

-Els escriptors Mercè Rodoreda i Armand Obiols. Van viure durant molts anys a Ginebra, fins que ell es traslladà a Viena.

-El periodista Eugeni Xammar. Tot i que exiliat per mig món, Ginebra serà un dels destins més fixes. Acostumava a anar a veure els partits de futbol a can Obiols-Rodoreda, on ella els preparava un pollastre al forn.

Lluís Muntanyà. Crític literari, un dels millors de la seva generació. Signant del Manifest Groc, amb Salvador Dalí i Sabastià Gasch.

-Cardenal Vidal i Barraquer. Es negà a signar la carta col•lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport al general Franco.

-Ventura Gassol, conseller de cultura amb el president Macià.

-El president Josep Tarradellas. Els anys més perillosos de la II Guerra Mundial els passa a Lausana.

-L'escriptora Aurora Bertrana. També va escollir l'exili suís, on arriba a passar misèria, vivint de caritat i fent de minyona.

-Josep Millàs-Raurell, escriptor i traductor.

- El polític Francesc Cambó. S'instal·la a Montreaux, on escriu molt ("Catalunya, desfeta pels rojos que la manaren ahir, trepitjada pels blancs que la manen avui").

-Francesca de Bonnemaison, vídua de Narcís Verdaguer, íntima de Cambó, que li delegà l'organització de la Lliga de Dones.

-Carles Cardó, personalitat de la cultura catòlica a Catalunya. S'exilià el 36 i no va voler tornar el 39.

-Ramon Sugranyes de Franch, catedràtic de llengua a la Universitat de Friburg.

-Joaquim Balcells, fundador de l'Escola de Filologia llatina. Traductor de la col·lecció de clàssics Bernat Metge. Va fugir dels anarquistes.