El carrer ha començat a parlar abans que Pedro Sánchez decideixi si convoca les urnes. Milers de persones -500.000 segons els organitzadors i 70.000 segons la Delegació del Govern- han sortit aquest dissabte als carrers de Madrid i de desenes de ciutats de l'Estat per exigir mesures urgents contra la crisi de l'habitatge i fer un pas més en una mobilització que ha cridat ben alt quin és el seu següent objectiu: una vaga general. La protesta arriba només 24 hores després que el Congrés tombés els dos decrets d'habitatge del govern espanyol i en un moment polític especialment delicat: Sánchez dedica aquest cap de setmana a valorar si dona per acabada la legislatura i convoca eleccions anticipades. I una de les coses que està mirant és, precisament, què passa al carrer. La pluja, que havia castigat Madrid durant la nit i primera hora del matí, ha donat una treva just quan començaven les marxes. El cel s’ha obert al migdia i ha permès que les quatre columnes avancessin sense grans entrebancs cap a Cibeles. Així i tot, el temps inestable ha planat sobre una convocatòria que els organitzadors volien convertir en una nova demostració de força després d’una setmana de protestes. Als carrers, entre batucades, pancartes i claus agitades a l’aire, l’ambient ha estat més reivindicatiu que solemne.
Plaza España abarrotada ahora mismo, justo antes de comenzar la manifestación.
— Euge (@eeugee_) October 3, 2026
Esto es Madrid ❤️ pic.twitter.com/F5H6HxdD3W
A Madrid, la mobilització ha començat a les dotze del migdia amb quatre grans columnes de manifestants avançant simultàniament cap a Cibeles des d'Atocha, la plaça d'Espanya, la glorieta d'Emilio Castelar i l'Hospital de La Princesa. La convocatòria té un lema que deixa poc marge a la interpretació: "Cap a la vaga general per l'habitatge". La protesta reclama, entre altres mesures, fortes reduccions dels lloguers, posar fi als desnonaments i actuar contra els grans fons immobiliaris. La imatge al centre de Madrid torna a ser la d'una ciutat ocupada per pancartes, crits i claus agitades a l'aire. Però aquest dissabte hi ha un element nou. Si les primeres protestes van néixer sacsejades pel desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys expulsada del pis on havia viscut durant dècades, ara el moviment intenta demostrar que aquella indignació no era només una explosió puntual. Vol convertir-la en una mobilització sostinguda.
La vaga general arribarà "aviat"
"Ara toca vaga general" és una de les consignes que ressona a Madrid. El Sindicat de Llogateres ja parla obertament d'aquest escenari. La seva portaveu, Valeria Racu, ha assegurat aquest dissabte que la convocatòria arribarà "aviat" i ha explicat que mantenen converses amb els sindicats laborals majoritaris. Segons Racu, aquests comparteixen la necessitat d'articular una resposta més àmplia a la crisi de l'habitatge. El missatge busca, a més, deslligar la protesta d'un partit concret: "Governi qui governi", adverteixen els convocants, no acceptaran quatre anys més sense una resposta a la crisi de l'habitatge. La protesta reparteix els retrets. A Madrid se senten proclames contra Isabel Díaz Ayuso i l'alcalde José Luis Martínez-Almeida, però també contra el mateix executiu de Sánchez, al qual una part dels manifestants acusa d'haver reaccionat massa tard. És probablement aquesta transversalitat del malestar la que converteix la jornada en alguna cosa més que una manifestació sectorial.
Gigantesca manifestación hoy en Madrid contra los desahucios y por la vivienda digna. Impresionante.
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) October 3, 2026
(📸 Santi Burgos El País) pic.twitter.com/lzcFv4koQb
Un termòmetre per a Sánchez
A la Moncloa miren atentament la dimensió de la protesta. Sánchez encara no ha decidit definitivament si avança les eleccions, però la possibilitat d'una convocatòria immediata és damunt la taula després de la derrota parlamentària dels decrets d'habitatge. Segons la majoria dels mitjans, el president està analitzant sondejos, escoltant ministres, dirigents del PSOE i socis del govern, però també espera comprovar fins on arriba l'onada de mobilització social. La manifestació d'aquest dissabte és, en aquest sentit, un sondeig sense urnes.
La Moncloa vol saber si la indignació que va començar amb el cas Maricarmen i que ha acabat amb l'acampada de la Puerta del Sol és capaç de convertir-se en un moviment molt més ampli. La dimensió de les protestes pot ajudar Sánchez a mesurar fins a quin punt l'habitatge ha desplaçat altres preocupacions de l'agenda política i fins a quin punt la derrota dels decrets al Congrés pot mobilitzar electoralment els votants. La data també pesa. Si Sánchez decidís dissoldre les Corts immediatament, el 29 de novembre seria la primera data possible per a unes eleccions generals. El president no té agenda pública aquest cap de setmana i la decisió podria arribar abans de dilluns o el mateix dilluns, coincidint amb una reunió ja prevista de l'executiva socialista.
Cau la manifestació de l'Hospitalet
La pressió, però, no es limita a Madrid. Les mobilitzacions s'han convocat aquest dissabte en una cinquantena de ciutats de tot l'estat, amb actes a València, Sevilla, Màlaga, Saragossa, A Corunya, Valladolid, Donostia, Vitòria o Palma, entre moltes altres. CCOO i UGT han fet una crida a participar-hi i han anunciat que analitzaran amb els seus òrgans de direcció com articular una estratègia conjunta amb moviments de llogaters, organitzacions socials i entitats veïnals després de la derrota dels decrets.
A Catalunya, un dels principals focus havia de ser l'Hospitalet de Llobregat, on hi havia convocada una manifestació aquesta tarda, però que finalment s'ha ajornat a dilluns (19h) pels aiguats i les tempestes violentes que s'esperen a la ciutat. El moviment per l'habitatge català fa dies que reclama una vaga general i la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, va assegurar divendres que aquesta hauria de ser "imminent". La convocatòria de l'Hospitalet arriba, a més, després de dos casos recents de suïcidi vinculats a processos de desnonament que han sacsejat la ciutat, el de l'Olga i el José Antonio.
La prova és saber si la protesta creix
Fins on arribarà el moviment per l'habitatge és probablement la gran pregunta d'aquest dissabte. La Puerta del Sol ha completat ja una setmana d'acampada —diverses informacions situaven en prop de 2.000 les persones concentrades aquesta matinada— i la protesta intenta ara saltar de la plaça als barris, als centres de treball i a altres ciutats. Passar d'una acampada i unes manifestacions multitudinàries a una vaga general, però, és un salt important. Requeriria una implicació molt més gran dels sindicats laborals i demostrar que el malestar per l'habitatge és capaç d'arrossegar sectors socials que fins ara no s'han mobilitzat.
Precisament per això, les xifres i les imatges d'aquest dissabte importen tant políticament. No només per als convocants, que volen demostrar que el moviment continua creixent després de la caiguda dels decrets. També per a un Pedro Sánchez que observa el carrer mentre decideix si continua intentant governar una legislatura cada vegada més complicada o torna a posar el futur del govern en mans de les urnes. Aquest dissabte, per tant, Madrid i la resta de ciutats no decideixen si hi haurà eleccions. Però sí que proporcionen una de les dades que Sánchez ha decidit mirar abans de prendre la decisió.