Rosa Pérez Garijo és la nova coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià. Regidora de l’Ajuntament de Catarroja (Horta Sud) i diputada provincial, ha assumit la responsabilitat de retornar la seua organització a les Corts Valencianes, d’on va quedar fora el 2015 quan no va obtenir el 5% dels vots necessaris per accedir-hi. Afí al coordinador estatal, Alberto Garzón, la seua elecció ha evidenciat que la militància d’EUPV està partida en dos. Té menys d’un any per a convèncer l’electorat valencià que Compromís i Podem no els han guanyat el seu terreny polític i que EUPV té propostes que fan necessari el seu partit a l’espai parlamentari valencià.
Per què és fa tan difícil integrar dins d’un executiva guanyadora els perdedors? No hi ha objectius comuns d’organització?
És possible i així ho espere. L’etapa que encetem ara és que Esquerra Unida torne a ser un instrument útil per a la societat, que tinga un paper no sols institucional, sinó també de mobilització al carrer. Tractarem que la nova executiva deixe de funcionar a base de famílies, blocs i que aglutine. Però la pluralitat no s’ha de veure com una cosa negativa, sinó en positiu i saber treballar amb eixa diversitat de criteris.
Altres forces han ocupat l’espai electoral d’Esquerra Unida, però no l’espai polític
Encara que EUPV té presència municipal, tres anys fora de les Corts fan reflexionar...
Hi ha dos qüestions. La primera, interna. Per primera vegada es dona a Esquerra Unida del País Valencià la situació inèdita de no tindre presència a les Corts Valencianes a les eleccions de 2015. Ens ha costat molt posar-nos en marxa. I la segona és que hi ha hagut un buit al govern de canvi. És veritat que hi ha hagut altres forces polítiques que han ocupat, temporalment, l’espai electoral d’EUPV, però ningú ha ocupat el nostre espai polític. Les reivindicacions i les lluites del nostre partit no els defensa cap altre.
Quins?
L’aposta que fa Esquerra Unida en memòria democràtica o en participació ciutadana, la laïcitat, la remunicipalització dels serveis públics i la seua gestió pública. Nosaltres hi insistim com ningú perquè ens sembla fonamental. Les empreses privades gestionen pitjor, encareixen els serveis i precaritzen les relacions laborals. A EUPV som capdavanters, als ajuntaments on som, de la remunicipalització dels serveis públics. Aquests aspectes són marca pròpia.
Però vostès van perdre suport electoral el 2015 i obtingueren el 4,26% dels vots; no han fet cap diagnòstic del perquè?
Pot ser que hi hagen diverses visions de diagnòstic. Primer fou molt injust que EUPV quedara fora de les Corts, puix pense que el balanç del treball fou molt bo. La llei de memòria històrica que ara s’ha aprovat es pràcticament la que nosaltres presentarem com a grup. La nostra tasca contra la corrupció no és comparable amb la que feren la resta de partits. Però sí que és cert que ací es donà una situació no equiparable a la resta de l’Estat i que fou que dos partits com ara Podem i Compromís ocuparen el nostre espai electorat, cosa que féu que EUPV no poguera arribar al 5% electoral.
Podem i Compromís foren el 2015 opcions més atractives que EUPV
Vol dir que l’electorat d’esquerra es va orientar cap a noves marques polítiques?
És possible que en algun moment a l’electorat li paregueren més atractives o més fàcils de votar, però les enquestes d’ara mostren tendències de recuperació de vots perquè s’ha vist que Podem i Compromís no han ocupat el nostre espai polític.
Esquerra Unida, Podem, Compromís lluiten pel mateix electorat?
Cadascú té el seu electorat, però és clar que hi ha un percentatge que balla entre uns i altres.
Dimecres es vota a les Corts Valencianes la proposta de modificació de la llei electoral valenciana. Si la tanca electoral del 5% no s’abaixara al 3% de cara a les autonòmiques del 2019, quines expectatives reals tindran?
Nosaltres hem defensat sempre la baixada de la tanca electoral al 3% per una qüestió de justícia democràtica. És una tanca que impedeix que una representació electoral real es quede fora del parlament per no arribar al 5%. La nostra intenció es confluir, però no per una qüestió de supervivència, sinó perquè cal sumar un bloc històric que canvie les polítiques d’aquest país. I benvingut que el PSPV, ara, sí que estiga per abaixar la tanca al 3%; però no crec que passe pel que ha declarat Ciudadanos.
Vostès es presentaran a les eleccions municipals i autonòmiques del 2019 amb marca pròpia o volen confluir amb Podem, Compromís i d’altres?
Hi haurà un referèndum per tal de decidir a tot l'Estat primer i a cada federació després.
Esquerra Unida vol una confluència àmplia amb altres forces polítiques
Què vol EUPV?
Confluir. Un acord, al més ampli possible, però no sols amb Podem i Compromís; hem de parlar també amb forces com el PACMA [Partit Animalista], per exemple. Però primer haurem de saber les voluntats de la resta de forces per tal d’arribar a possibles confluències.
Ha començat els contactes? Tenen respostes?
Estem presentant-nos com a nova direcció. Encara no tinc respostes.
Les diputacions provincials han de desaparèixer
Vostè desenvolupa la seua tasca institucional a l’Ajuntament de Catarroja i a la Diputació Provincial. Administració de l’Estat, govern autonòmics, diputacions provincials i ajuntaments, tots són necessaris?
Nosaltres som partidaris de la desaparició de les diputacions, però això no es pot decidir des de dins de les mateixes diputacions, ni del govern valencià, és una decisió a nivell de l’Estat. EUPV està per la comarcalització, unir estructures locals i supramunicipals per a la gestió, per exemple, dels serveis públics. A Esquerra Unida defensem la distribució de la totalitat dels recursos econòmics al 33% entre administració central, governs autonòmics i ajuntaments.
Fer la seua faena com a diputada provincial impulsant polítiques de memòria històrica, inclusió social, etc., disposant de recursos per a fer-ho, no l'ha fet canviar d’opinió respecte la desaparició de les corporacions provincials?
No he canviat. Però, mentre n'hi haja, que facen la seua faena ben feta. Hem passat d’una Diputació de València que teledirigia els ajuntaments com si açò fora un cortijo, a ara que el repartiment es fa comptant amb els ajuntaments com a institucions majors d’edat.
La situació a Catalunya és indignant
Quin efecte li fa la situació a Catalunya?
És indignant. El que més s’ha posat de manifest és la retallada de llibertats. Ens trobem amb una situació que no és tan llunyana en aquest país. Jo sóc diputada de memòria històrica i veig fonamentals les polítiques de memòria. En aquest país tenim un problema amb la desmeòria que s’ha fet de la història més recent i vergonyosa d’Espanya, com és la dictadura franquista.
El fet de no haver tingut polítiques de memòria i passar d’una dictadura a una democràcia, d’un dia a un altre, amb una llei de reforma política i no de ruptura política, fa que els estaments franquistes siguin presents en aquesta democràcia. Moltes coses de les que estan passant a Catalunya et recorden el franquisme. I això ve de la manca de democràcia que hi ha.
On veu els comportaments franquistes i antidemocràtics?
Sense dubte en l’article 155. I insistixc, és per la falta de polítiques de memòria. Ningú ací es para a pensar que som el país amb més desapareguts després de Cambodja... La retallada actual de llibertats a Catalunya mostra que Espanya és un país on no ha arribat la plena democràcia. Estem parlant de polítics empresonats, de delictes de rebel·lió quan no hi ha hagut violència... Europa ho ha deixat molt clar quan no ha acceptat les extradicions. I és clar, moltes coses es justifiquen pels tics del passat.
Els polítics i partits valencians haurien d’haver tingut un paper d’intervenció?
La situació està tan radicalitzada que crec que no hi ha hagut cabuda.