Manuel Mata Gómez (València 1959), és advocat i polític pertanyent al PSPV-PSOE i adscrit al corrent Esquerra Socialista. Actualment és síndic i portaveu del seu grup a Les Corts Valencianes. És un socialista veterà que el 2012 va disputar a Ximo Puig la secretaria general del PSPV i també es va enfrontar amb ell en donar suport a la candidatura de Pedro Sánchez i quan Mariano Rajoy arribà a la presidència del govern espanyol amb l’abstenció del PSOE. No obstant això, sorprèn la confiança que li mostra Ximo Puig, actual president de la Generalitat, malgrat les evidents discrepàncies entre ells, que venen de lluny.

P. Només fer-se pública la designació de Quim Torra com candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha di d’ell que és un sectari. Ja no s’estila la cortesia parlamentària?

R. Si algú analitza breument la trajectòria de Torra, i Iceta la coneix, sap que no és flexible i més en una política tan complexa com la catalana. Si una persona no es meneja dels seus criteris i no vol tindre una mirada un poc més llarga, és difícil arribar acords amb ella.

P. Vol dir que res canviarà a l’àmbit parlamentari català amb un president legítim?

R. El càrrec canvia les persones. És més fàcil que la democràcia et canviï a tu que tu a la democràcia. Jo, en aquestes situacions, pose com a exemple els nomenaments del Tribunal Suprem nord-americà; son vitalicis i ara estan en una cursa per nomenar gent jove. Els grans canvis progressistes s’han produït pels magistrats conservadors i a l’inrevés. L'expectativa és positiva perquè hi haurà un govern a Catalunya i el 155 deixarà de ser-hi. Però crec que Iceta té raó.

P. Quan Ximo Puig li va oferir de ser diputat i posteriorment síndic i portaveu del grup parlamentari socialista l’any 2015 es féu efectiva per les dues parts l'expressió “si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”.

R.  Jo era un enemic de Puig molt poc poderós. Parlem d’una persona que quasi ja era president de la Generalitat. Jo treballava dins del partit, però sense càrrecs institucionals. Havia perdut totes les meues batalles des del referèndum de l’OTAN. Ara estic en ratxa i les guanye totes. Puig va pensar que atès que l’única possibilitat de governar ho era amb altres forces polítiques d’esquerres, va buscar dins del partit una persona que tinguera bona relació personal amb els dirigents d’eixes forces. Jo tinc una molt bona sintonia personal amb Mónica Oltra, de molts anys, i he estat el coixí entre el PSPV i altres forces polítiques.

P. Què li interessa a vostè de la política?

R. El que menys, la litúrgia del poder. Però ser als espais de decisió, sí. I ara hi soc.

MANOLO MATA PSPV2

P. Què queda del corrent Esquerra Socialista al seu partit? En què es concreta?

R. En queda tot. Les propostes polítiques i les persones. Mire vostè el treball de Sanders als EUA o Corbyn a Anglaterra. Encara queda molt per canviar dins de l’esquerra.

P. Li pregunte dintre del PSOE.

R. Encara quedem persones que ens identifiquem amb Esquerra Socialista, com Andrés Perelló, que és al comité federal; jo soc ací amb un paper rellevant al país com a número dos del PSPV. És cert que en altres territoris no passa el mateix, no tenim la coordinació a l’estat espanyol que seria desitjable. A Catalunya, la gent d’Esquerra Socialista està molt minimitzada al PSC.

“L’Estat no assumeix la realitat autonòmica”

P. S’han complit quaranta anys del restabliment de l’autogovern valencià, que ara controla econòmicament el govern de l’estat. Es pot ser autònom sense capacitat econòmica?

R. Fa quaranta anys era impossible somiar el grau competencial i d’autonomia que tenim ara. La batalla del 143 i el 151 ha quedat arrumbada per la realitat. La pressió dels partits nacionalistes als governs del PSOE i el PP han aconseguit una estructura federal, i les potes de l’estat del benestar, educació, sanitat, serveis socials, són a les comunitats autònomes. A Castella-La Manxa, no podien somiar que gestionarien la sanitat, per exemple. Quin és el problema? Que l’estat espanyol no ha assumit eixa realitat. El que continua fent és disposar del pastís d’ingressos econòmics i deixar un tros perquè les comunitats autònomes es maten entre si per reivindicar trossos del pastís més grans.

P. L’Estat, té vida pròpia i no es creu l’estat autonòmic?

R. Exacte.

P. El futur de les persones es juga als parlaments?

R. Si. Sobretot, en el cas d’esta geometria endiablada on no hi ha majories absolutes i has de forçar espais d’acord entre les forces polítiques.

“El plurilingüisme es una aposta definitiva”

P. Diga'm tres iniciatives parlamentàries per les quals haurien de ser recordats els parlamentaris del PSPV de l’actual legislatura al País Valencià?

R. Ací, a banda de tornar a fer d’esta una comunitat honrada, el plurilingüisme, és una aposta definitiva. Que els xiquets i xiquetes coneguen el valencià, l’anglès i l’espanyol en acabar el sistema educatiu. Que a la universitat baixen les taxes i que les beques es multipliquen. Que la sanitat siga universal, de veritat, per a tots. Que el cost dels medicaments no siga un càstig que faça a les persones abandonar els tractaments. Que la renda d’inclusió es generalitze. I exportar la idea que ací som gent seriosa i que tornen les indústries. De fet, estem creixent més que la mitjana a Espanya i s’han creat 200.000 llocs de treball, encara que la gent no en siga conscient.

P. I un repte de futur?

R. Que es tornen a pagar salaris dignes.

P. L’empresariat valencià s’entén amb un govern d’esquerrres?

R. Amb el president Puig, segur. Durant anys, ací hi ha hagut una submissió intolerable de les cambres de comerç i de les organitzacions empresarials a un govern del PP que els manipulava. Han passat d’una situació de pànic pensant que l’esquerra i Podemos "no sé que farà", a trobar-se amb una estructura en la qual el president és un gran interlocutor dels poders empresarials i econòmics, que explica els acords de govern i entén les seues reivindicacions. Ara els empresaris estan compromesos amb la lluita per un millor finançament i ja no hi ha relació de submissió.

P. Tres anys després del pacte del Botànic i del govern PSPV-Compromís, amb el suport de Podem, el 6% dels valencians encara creu que governa el PP? Quin efecte li fa?

R. Es sorprenent que en l’època de la humanitat que més informació tenim sabem menys de les coses. Respon al fet que no tenim un servei públic de comunicació. Molta gent no llegeix i s’informa per quatre piulades. Es molt preocupant. Les persones han entès perfectament el que és l’estructura de poder central del Govern d’Espanya i sap el que és el seu Ajuntament, però l’autonomia és en un terreny de ningú que fa que no siguen conscients que els transports públics, els col·legis on van els seus fills i els hospitals on els tracten les malalties estan gestionats per la Generalitat.

P. Vostè ha hagut de sentir alguna vegada allò que tots els polítics són iguals?

R. Sí. Això és una de les grans victòries de la dreta política, econòmica i social.

P. Com es trau de damunt eixe mantra?

R. Amb informació, constància i actuant de manera diferenciada.

“M’encantaria ser l’advocat de Puigdemont”

P. Vostè és advocat, acceptaria la defensa de Carles Puigdemont i de la resta de presos?

R. M’encantaria. Es un dels millors reptes de la història judicial.

P. Vostè li hauria recomanat que tornès?

R. No ho sé. Puigdemont té una estratègia mediàtica exitosa amb la internacionalització del conflicte. Si el govern d’Espanya haguera actuat d’un altra manera, seríem ara en una època molt més tranquil·la. Les respostes polítiques tenen les seues conseqüències. Quan la gent frivolitzava respecte de l’Estatut de Catalunya el 2006, votat sense passió pels ciutadans, que trencava Espanya... Haver anul·lat eixe estatut sí que va trencar Espanya.

P. Eixa acció política del govern d’Espanya, ha tingut més conseqüències que la declaració unilateral d’independència del Parlament de Catalunya?

R. Dotze anys després som en una situació irresoluble. L’Estatut no preveia totes les expectatives de ningú, però era assumible i hauria donat una certa tranquil·litat durant 30 o 40 anys a Catalunya, quan l’índex d’aspiració independentista era al voltant del 15%. Quan cau l’Estatut i es tanquen totes les portes per a buscar fórmules de com encaixar Catalunya, ja no és el 15% si no el 49% ó el 51%. La sentència de 2010 trencà moltíssimes coses.

P. Té lògica mantenir aquestes persones a la presó de manera preventiva?

R. Per mi no, en absolut. A Espanya s’ha frivolitzat la presó  provisional. En el cas d’estes persones no es donen les situacions de repetir el que feren, ni el risc de fugida.

“ El PSPV vol reeditar el pacte del Botànic”

P. Les enquestes que es fan públiques per a les eleccions autonòmiques de 2019 són contradictòries. Unes donen el PSPV una baixada respecte del 2015, altres, que serà la força més votada... Només coincideixen que Ciutadans tindrà la clau del govern. El PSPV governaria amb Ciutadans?

R. Crec que es una hipòtesi que mai arribarà a consolidar-se. Les enquestes diuen que hi ha quatre partits polítics valencians que poden obtenir el 20% dels vots cadascú i una cinquè que pot obtenir-ne el 10% o el 12%. Si l’eix esquerra dreta es manté, la suma de 50 diputats per a conformar govern serà possible, tant si la fan Ciutadans i el PP, com si la fan el PSPV, Compromís i Podem. El discurs de Ciutadans és molt lluny del PSPV; ells fan un exercici permanent de democràcia demoscòpica i fan i desfan, segons el que creuen que la gent vol. A més, el seu model autonòmic és als antípodes del PSPV. Que ningú dubte que, per nosaltres, reeditarem el pacte de govern del Botànic.

P. I si Compromís superés en vots el PSPV, preveu la possibilitat de Mónica Oltra, presidenta de la Generalitat, i Ximo Puig, vicepresident?

R. Jo crec que les forces de Compromís i les de Podem saben que per a consolidar aquest projecte d’esquerres fa falta que estiga encapçalat pel PSPV i ho dic perquè existeixen moltes resistències, dins la societat valenciana, davant decisions que pren Compromís. La gent jove d’aquest partit sap que no podrien encapçalar un projecte polític amb viabilitat. Li pose un exemple: les propostes del conseller Marzà respecte dels temes d’Educació són sensates, d’acord amb el que demana el PP a Catalunya; però hi ha una ofensiva contra el valencià que és tan poderosa que val la pena que algú faça de mediador. En aquest aspecte, el paper de Ximo Puig no s’esgota en quatre anys. Si ficarem dins un sobre tancat què volen els electors del PSPV, Compromís i Podem, dirien que mantenir la situació actual.