Francisca Aguirre (Alacant, 1930) ha estat distingida amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2018 del Ministeri de Cultura, dotat amb 40.000 euros. El jurat l'ha escollit perquè "la seva poesia (la més machadiana de la generació del mig segle) es troba entre la desolació i la clarividència, la lucidesa i el dolor, xiuxiuejant (més que dient) paraules situades entre la consciència i la memòria". El guardó distingeix el conjunt de la tasca literària, en qualsevol de les llengües espanyoles, d'un autor l'obra del qual estigui considerada com a part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual. L'escriptora és filla del pintor Lorenzo Aguirre, a qui li va dedicar el poemari 'Trescientos escalones'. Casada amb l’escriptor Félix Grande, la seua filla, Guadalupe Grande, també es poetessa.
Una trajectòria farcida de premis
El seu primer poemari, premi de poesia Leopoldo Panero, va ser 'Ítaca'. Des de llavors, i amb l'excepció de la dècada dels 80, l'autora ha continuat publicant la seva obra de manera ininterrompuda.
És autora d'altres poemes com 'Ensayo General' (Premio Esquío 1995), 'Pavana del desasosiego' (Premio María Isabel Fernández Simal 1998), 'Ensayo General. Poesía completa 1966-2000', un volum amb tots els llibres de poemes escrits fins al 2000 que va rebre el Premi de la Crítica Valenciana al conjunto de la seva obra obra, 'Nanas para dormir desperdicios' (Premio Alfons el Magnànim 2007) i 'Historia de una anatomía' (2010), pel qual va rebre el Premi Internacional de Poesia Miguel Hernández-Comunidad Valenciana' i el Premi Nacional de Poesia el 2011.
És també autora del llibre de relats 'Que planche Rosa Luxemburgo', pel qual va aconseguir el Premi Galiana el 1994 i el llibre de records 'Espejito, espejito'. Les seves obres han estat traduïdes al francès, italià, portuguès i àrab.