La imatge de Pedro Sánchez, posant a la foto de família dels caps d'estat i de govern al voltant del totpoderós president dels Estats Units, Donald Trump, i del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, a la reunió de la cimera de l'Aliança Atlàntica celebrada a Brussel·les podria ser ben bé un quadre de Gustave Courbet, principal representant del realisme, un moviment pictòric originat a França a mitjan segle XIX. Sánchez, a la dreta, sol, clarament allunyat de la resta de líders, volent marcar voluntàriament distància amb Trump, Rutte i tots els governants bel·licistes, plantant-se davant les exigències del 5% del PIB com a contribució a la defensa europea. A Sánchez no el va seguir ningú, o ningú rellevant entre els països de l'OTAN, però això és el menys important per al timoner espanyol, necessitat de recuperar espai polític amb notícies que actuïn de dic de contenció davant les que no pot controlar, relacionades amb la corrupció que afecta el seu partit i la seva família, la seva esposa Begoña i el seu germà David.

El cap de govern espanyol està lliurant un torcebraç intern a cavall del conflicte amb l'OTAN, bèstia negra de l'esquerra espanyola, a la qual necessita desactivar per tenir aquest espai polític mínimament tranquil. És probable que ho aconsegueixi amb Sumar i Yolanda Díaz, però li serà molt més difícil amb Podemos i Pablo Iglesias, que enarboren la bandera d'abandonar l'Aliança i trencar relacions amb Israel. Enmig de tot plegat, Sánchez, que diumenge va convocar d'urgència una compareixença pública a la Moncloa per assenyalar que es plantaria aquest dimecres en el 2,1% del PIB com a contribució espanyola, i els enregistraments ho demostren, negava a Brussel·les que ho hagués dit i l'hi endossava a les Forces Armades i el Ministeri de Defensa. L'OTAN desmenteix que faci una excepció amb Espanya i posa com a prova irrefutable el text signat per tots els països que parla del 5%. La revista Politico, la més prestigiosa en l'anàlisi de l'actualitat europea, assenyala Sánchez com el responsable de convertir Espanya en "el nou pària de l'Aliança".

Però segur que el laboratori Tezanos ha identificat que si en alguna cosa l'opinió pública espanyola està clarament diferenciada de països de l'entorn és en la qüestió de l'OTAN, ja que el debat sobre les bases nord-americanes ha inclinat un sentiment de distància amb els Estats Units, clarament reforçat amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Sánchez això ho sap, i per això els gestos de no saludar-se amb Trump o —contràriament al que és habitual en ell— no conversar gaire amb la resta de socis, asseure's ràpidament a la seva cadira i mantenir-se distant i en complet silenci durant la fotografia de família. Un duel amb Trump creu que el beneficia, però amb el president nord-americà sempre cal anar amb compte, ja que les seves respostes acaben sent desproporcionades. La seva primera reacció ha estat amenaçar Espanya amb represàlies comercials i agitar la bandera dels aranzels i la pujada del gravamen a les exportacions espanyoles. Ho durà a terme Trump? L'estadant de la Casa Blanca és una capsa de sorpreses, però darrere de la seva fanfarroneria acaba havent-hi molt sovint una amenaça seriosa.

Després de les fanfarronades de Trump i de Sánchez, pot acabar passant de tot

Els Estats Units són el sisè país al qual es destinen més exportacions espanyoles, i per sobre dels 1.000 milions d'euros el 2024 hi ha les d'electrodomèstics i aparells mecànics, aparells i material elèctric, oli d'oliva i altres, combustibles i olis minerals, i productes farmacèutics. La contundència de Trump davant la negativa espanyola —"Ens ho tornaran amb aranzels, perquè no permetré que això passi"— acabarà sent una bravata o un torcebraç que algun sector empresarial espanyol acabarà pagant més aviat que tard. Ara per ara, entre els Estats Units i la Unió Europea hi ha una treva comercial, després que Trump endarrerís fins al 9 de juliol la data per imposar un aranzel del 50% als productes comunitaris. Veurem si hi ha una excepció espanyola, ja que després de les fanfarronades de Trump i de Sánchez pot acabar passant de tot. És el perill de barrejar política interna amb política internacional. El còctel pot acabar sent explosiu.