Les autoritats iranianes han passat recentment d’un enfocament en el conflicte exterior amb Israel a una repressió interna més intensa dins del país, especialment en zones com el Kurdistan iranià. Després dels atacs aeris israelians del 13 de juny, les forces de seguretat iranianes van iniciar una campanya de detencions massives i van augmentar significativament la seva presència als carrers, especialment als punts de control.
Tot i que alguns opositors a l’exili i sectors dins d’Israel esperaven que la pressió militar sobre l’Iran, dirigida contra la Guàrdia Revolucionària i altres forces internes, pogués provocar una rebel·lió generalitzada contra el règim islàmic, encara no hi ha hagut protestes a gran escala dins del país. No obstant això, segons fonts oficials iranianes, el govern tem possibles disturbis interns, amb especial atenció a les regions kurdes.
Les unitats paramilitars de la Guàrdia Revolucionària i el Basij han estat posades en alerta màxima, i la seguretat interna s'ha convertit en una prioritat principal per a les autoritats. Temen especialment la infiltració d’agents israelians, separatistes ètnics i membres del grup opositor exiliat Muyahidins del Poble d'Iran (MEK).
Augment de la repressió interna
Els activistes de drets humans dins del país mantenen un perfil discret. Segons un activista de Teheran, que va ser empresonat durant les protestes del 2022, moltes persones han estat arrestades o advertides pel règim en les darreres setmanes. El grup de drets humans HRNA va informar que, des de l’inici del conflicte, s’han registrat almenys 705 detencions per motius polítics o de seguretat, moltes d’elles sota acusacions d’espionatge per a Israel. Tres d’aquests detinguts van ser executats a Urmia, i segons l’organització Hengaw, tots ells eren kurds.
El govern iranià també ha desplegat tropes a les fronteres amb el Pakistan, l’Iraq i l’Azerbaidjan, suposadament per impedir l’entrada de grups “terroristes”. Les minories ètniques kurda i balutxi, majoritàriament musulmanes sunnites, han estat històricament en conflicte amb el règim xiïta de Teheran, i ara són objecte d’un control i repressió intensificats.
Les tres principals faccions separatistes kurdes iranianes, amb base al Kurdistan iraquià, han denunciat arrestos de membres i moviments militars massius dins de les zones kurdes iranianes. Segons Ribaz Khalili, del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (KDPI), la Guàrdia Revolucionària s’ha desplegat a escoles i ha iniciat operacions de recerca casa per casa a la recerca de sospitosos i armes. També s’han evacuat zones industrials i tancat carreteres per facilitar el moviment de tropes cap a ciutats com Kermanshah i Sanandaj. Finalment, representants del PJAK i del partit kurd Komala afirmen que s’han establert múltiples punts de control on es fan inspeccions físiques i revisions de mòbils i documents, en un context de repressió creixent contra l’oposició kurda dins de l’Iran.