La decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el decret llei 3/2017 de la Generalitat Valenciana pel qual s'adoptaven mesures urgents per a l'aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics en els centres educatius no ha fet més que confirmar que estem davant un reviscolament generalitzat del conflicte judicial i polític de l’ús i ensenyament del valencià.

Després de conèixer-se aquesta decisió, la Conselleria d'Educació assegurà que "el decret llei de l'1 de setembre de 2017 està derogat amb l'entrada en vigor de la Llei de Plurilingüisme que es va publicar al DOGV dijous 21 de febrer de 2018" i que, per tant, "la interlocutòria que ha emès el TSJ és una decisió del tribunal que no afecta, en cap cas, ni l’alumnat valencià, ni les seues famílies, ni el funcionament normalitzat dels centres educatius".

Però el tema no termina ací. El PP de la Comunitat Valenciana ha presentat davant el TSJCV un recurs contra el decret que regula el funcionament de la Oficina de Drets Lingüístics, impulsada pel Consell, per que consideren “que està vulnerant drets personal i fonamentals de les persones.” Segons la parlamentària María José Ferrer “aquesta oficina és un “talla i pega” de la oficina de garanties lingüístiques de Catalunya, que lluny d’afavorir i dur convivència i enteniment ha acabat provocant  secessió fractura social”

D’altra banda El partit Ciudadanos també ha obert un altre front per a rebutjar el requisit lingüístic i la normalització del valencià en l’Administració Pública. C,s' ha fet pròpies les reivindicacions del Moviment Social Torres Blaves (MSTB) en la defensa de la recuperació del professors interins exclosos de les borses de treball per no acreditar la capacitació en valencià. L'MSTB elabora els seus escrits en un valencià no acadèmic, i té vincles amb el Grup d'Acció Balear i amb Societat Civil Catalana.

Ciutadans materialitzarà el rebuig al requisit amb una proposició no de llei (PNL) que desenvolupa la proposta presentada al Congrés dels Diputats perquè es prohibeixi a tot l'Estat que les llengües diferents del castellà siguen una exigència per a l'accés a la funció pública. Així ho va recordar la diputada a la cambra baixa espanyola Marta Martín, per a qui la norma suposa "expulsar talent simplement per una qüestió de riquesa lingüística". Martín admet que, amb la proposta de Ciutadans a les Corts, "hi haurà llocs on el mèrit compute quasi el 100%, com en zones de gran predomini valencianoparlant, però computarà menys en una zona castellanoparlant per a impartir classes en castellà.