El govern Sánchez en funcions, exercint el més baix electoralisme des de la seva absoluta falta de legitimitat (i molt probablement de legalitat), va tirar per terra qualsevol criteri legal, ètic o estètic per aprovar el 31 d'octubre un decret llei que va ser ratificat per la Diputació Permanent del Congrés estatal dissolt. Hi van votar a favor els diputats del tripartit del 155 (PSOE, PP i Cs) i es van abstenir els d'UP, mostrant una altra vegada que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.

Com a resultat d'aquest aberrant iter, el govern de l'Estat podrà tancar o intervenir per complet, sense necessitat d'autorització judicial, qualsevol xarxa de comunicacions digital per etèries raons basades en tres conceptes jurídics indeterminats: la seguretat pública, l'ordre públic i la seguretat ciutadana, la qual cosa, de fet, amplia ad infinitum les possibles causes de tancament o intervenció de l'Executiu estatal i deixa l'estat espanyol als nivells de llibertat digital de la República Popular de la Xina.

El govern de l'Estat podrà tancar o intervenir per complet, sense necessitat d'autorització judicial, qualsevol xarxa de comunicacions digital per etèries raons basades en tres conceptes jurídics indeterminats: la seguretat pública, l'ordre públic i la seguretat ciutadana

Pedro Sánchez va proposar aquesta aberració per mostrar a la ciutadania que era capaç de posar-se al nivell del PP o Cs quant a mesures excepcionals contra les demostracions ciutadanes del moviment sobiranista català. Així doncs, les mesures implementades, com sol passar amb totes les legislacions excepcionals, podran ser emprades avui a Catalunya, demà a Galícia o Euskadi i passat a Madrid o València.

El decret llei aprovat vulnera obertament l'article 86 de la Constitució (CE), que regula aquesta mena de legislació. Primer, perquè no existia cap motiu d'extraordinària i d’urgent necessitat, exigit en l'esmentat article per aprovar aquesta classe d'instruments. Segon, perquè incideix en la regulació dels drets i llibertats constitucionals (i no sols en les llibertats públiques com les llibertats d'expressió i manifestació), prohibit en el mateix article 86 CE. I tercer, perquè afecta el contingut essencial de la llibertat d'expressió de l'article 20 CE i, en relació, de lliure manifestació cívica de l'article 21.2 CE, vulnerant la prohibició de l'article 53.1 que reserva a la llei la regulació del contingut essencial d'aquestes llibertats.

Per això, no confiïn que el Tribunal Constitucional comparteixi en el futur les idees que he expressat en aquest article. Perquè els seus membres van ser triats pels polítics del PP (de manera majoritària) i PSOE, que ara van aprovar al costat de Cs aquesta barbaritat. Ho van demostrar amb la sentència que va declarar inconstitucional l'abusiu exercici de Rajoy (avalat per Sánchez) del 155 i ho demostren dia a dia decidint com decideixen els àrbitres de futbol casolans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat