Per segona vegada en els últims anys, en un termini relativament curt, l'Audiència Nacional ha arxivat l'intent de la Fiscalia General de l'Estat de convertir la xiulada al Rei a la final de la Copa de futbol de l'any passat que porta el seu nom, entre el F.C. Barcelona i l'Athletic de Bilbao, en un acte d'injúries al cap de l'Estat, d'apologia de l'odi nacional i d'ultratge a Espanya. En aquesta ocasió, ha estat el magistrat Fernando Andreu qui, en una interlocutòria que val la pena llegir, defensa la llibertat d'expressió dels assistents a un partit de futbol i fins i tot assenyala, referint-se a la col·locació d'una pancarta on es deia Good Bye Spain i una estelada davant la llotja presidencial, que una crítica no és una acció delictiva.
La decisió d'Andreu no fa sinó ratificar la posició que va adoptar el 2009 el també magistrat de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i, curiosament, amb les mateixes aficions futbolístiques a l'estadi que el 2015. Ho vam dir fa uns dies i val la pena tornar a ressenyar-ho ara: el permanent desig d'aquest govern del PP per judicialitzar fins al més mínim detall qualsevol actuació que afecti el govern català o també la llibertat d'expressió o d'actuació dels àmbits polítics, culturals o esportius sobiranistes acaba desembocant en accions que menen a l'absurd. El cas de la xiulada a la final de la Copa del Rei n'és un exemple. El recurs d'inconstitucionalitat de la conselleria d'Afers Exteriors davant del TC, simplement pel que dóna a entendre el nom, és un altre.
Quan es converteixen les rodes de premsa del Consell de Ministres en un pim-pam-pum contra el govern de la Generalitat a cop de recursos setmanals al TC no és que l'Estat no estigui en funcions, com es repeteix reiteradament des de Moncloa, sinó més aviat s'impedeix que l'Estat funcioni.