He vist les imatges d'Ignacio Garriga encarant-se amb els antifeixistes de Badalona i de seguida he pensat en les pallassades de La Sotana i, especialment, en els tuits del Manel Vidal. Encara que els diaris no ho remarquin, el partit de Santiago Abascal ha parlat molt poc d'immigració en aquesta campanya, si més no a Catalunya. Tenint en compte les possibilitats demagògiques que ofereix la situació de França o d'Itàlia, o el soroll que Aliança Catalana fa des de Ripoll, pot semblar una mica estrany.

Per què Vox passa de puntetes sobre un tema que marcarà l'agenda europea en els pròxims anys, em preguntava mentre veia el seu capgròs local reclamant "llibertat política" com un energumen? Si Vox tingués pretensions d'entrar al govern d'Espanya, aprofitaria el clima europeu per parlar d'immigració, com ho va fer Meloni per manar a Itàlia. L'altre dia llegia, no sé on, un articulista que escrivia tot sorprès que Vox no té programa cultural per al conjunt d'Espanya, que només sembla tenir-lo per als Països Catalans. Cada dia costa més llegir la premsa sense riure.

L'única funció real de Vox és debilitar el nacionalisme català, tant al Principat com a la resta de països de l'antiga corona d'Aragó. Vox existeix perquè els nois de La Sotana puguin lluir-se amb el seu antifeixisme de fireta o perquè Joan Burdeus pugui escriure sobre Jurgen Habermas la mateixa setmana que el president de Romania demana protecció a l'exèrcit alemany. La funció de Vox és evitar que Catalunya evolucioni al ritme que ho feia fa una dècada. És a dir, que pugui arribar en condicions de negociar, des d'una posició de força, el repartiment de papers que Espanya prepara per superar el trauma de l'1 d'octubre.

A Catalunya, la immigració serveix per contenir el separatisme i per crear els problemes d'autoritat que l'Estat espanyol ha potenciat, des del temps del bandolerisme, per limitar la consciència nacional de Barcelona

A l'hora de la veritat, Vox no explota el tema de la immigració perquè Madrid és la capital més blanca, més cristiana i culturalment més homogènia de tot el món occidental, amb el permís de Roma. I perquè l'únic lloc d'Espanya en el qual la immigració podria crear una situació explosiva és a Catalunya. Castella es pot estar desertitzant, però és un dels territoris més cohesionats de la vella Europa. A Catalunya, en canvi, la immigració serveix per contenir el separatisme i per crear els problemes d'autoritat que l'Estat espanyol ha potenciat, des del temps del bandolerisme, per limitar la consciència nacional de Barcelona.

Ara que tothom atia l'espantall de Vox és un bon moment per recordar que el procés va començar just quan els immigrants dels temps de Franco van arribar a la Generalitat en l'encarnació de José Montilla. Una altra cosa que estaria bé d'analitzar és fins a quin punt Madrid ha utilitzat els Països Catalans com un territori de frontera per no tenir els problemes que la globalització ha creat a França, Anglaterra o Alemanya. Ens fem un tip de denunciar l'espoli fiscal, però parlem poc de com es fan els diners que Madrid ens roba, i de quin preu paguem per tenir l'economia que tenim.

Com explica el doctor Sirera, Vox és un partit format per alts funcionaris que no volen que els ideals democràtics europeus acabin passant per sobre de la unitat de l'Estat, com va succeir a Rússia. Si Vox governés, l'única cosa que passaria seria que el PSOE entraria en contradicció, i que l'esquerra antiracista evolucionaria cap a un antiespanyolisme furibund. N'hi ha prou de veure Martín Blanco tractant Bernat Dedéu amb condescendència per entendre que Vox, igual que Ciutadans, serveix per introduir els temes que després gestionen el PSOE o el PP.

Em sembla, doncs, que abans veurem el PSOE regalant els vots de la investidura a Feijóo, igual que ERC els va regalar a Sánchez, que no pas els nois d'Abascal fent de ministres. Si fessin de ministres tampoc no passaria res, es veuria que el conflicte nacional és l'únic conflicte espanyol del segle XX que encara queda per resoldre. Sánchez i Feijóo només mantindran els seus lideratges respectius en la mesura que siguin capaços d'obligar els partits d'obediència catalana a legitimar la democràcia espanyola. Espanya vol europeïtzar-se sense Catalunya, però encara no està prou madura.

De moment, ERC treballa amb els nacionalistes bascos i gallecs per evitar que Madrid miri de deixar el país fora de la democràcia europea, igual que el 1714 la va deixar fora de la monarquia. L'antic espai de CiU està en crisi perquè és subsidiari de la moralina de Junqueras i perquè no ha sabut crear un discurs europeista que anés més enllà de l'estigmatització d'Espanya o d'Hongria. El dia que algun partit català deixi de tractar la sobirania com si fos una ideologia, Vox deixarà de tenir sentit o, tot el contrari, passarà a fer la competència de debò al PP i al PSOE. De moment els nois d'Abascal convenen a tothom, sobretot als sectors que necessiten estirar més la comèdia.