Si es té la paciència de llegir el document National Security Strategy of the United States of America, publicitat per l’administració Trump el passat novembre, hom pot veure-hi fàcilment el caldo doctrinal que ha preludiat el segrest de Nicolás Maduro mentre dormia el son dels injustos. En aquest informe periòdic, a l’apartat dedicat a l’Hemisferi Occidental, la magadministració ianqui ja parlava d’incrustar un “corol·lari Trump” a la doctrina Monroe segons el qual “denegarem als nostres competidors no-hemisfèrics la possibilitat d’ordir forces o altres capacitats que puguin danyar-nos i de posseir o controlar actius estratègicament vitals al nostre Hemisferi”, tot afirmant una política militar regida pel binomi enlist-expand; a saber, reclutar les nacions que puguin ajudar a “aturar la immigració il·legal i desestabilitzadora, neutralitzar els càrtels, la subcontractació fronterera a baix preu i a fomentar economies locals privades i també a expandir les aliances depenent de llur capacitat d’atenuar les influències foranies adverses, des del control de les instal·lacions militars i infraestructures claus a l’obtenció d’actius estratègics.”

Des d’aquest punt de vista, cal agrair al president Trump que hagi fet honor a la doctrina expansionista nord-americana sense cap mena de xerrameca moral; com diria el cunyat, els americans han aterrat a Caracas buscant petroli i amb moltes ganes d’omplir Veneçuela d’hamburgueseries infectes. Però el canvi incitat per aquest document no és només un afer retòric; com ha indicat Richard Haass al seu Substack, qui comandà el Council of Foreign Relations durant quatre lustres sosté que aital doctrina és el cop de timó més gran dels EUA d’ençà de la Guerra Freda: “El que salta a la vista és la priorització dels interessos econòmics i comercials. El document parla de reduir els desequilibris comercials dels Estats Units, incrementar el comerç, assegurar les cadenes de subministrament i reindustrialitzar el país. Els aliats només són considerats aliats mentre assumeixin una part molt més gran de la càrrega de la defensa. La geoeconomia ha substituït la geopolítica. La inversió entra; l’assistència surt. Els combustibles fòssils i l’energia nuclear entren; el vent, la solar i altres renovables surten —juntament amb les preocupacions pel canvi climàtic.”

La llei del més fort s’ha d’exercir d’una forma sàvia, justament perquè el planeta no acabi tornant a la llei de la naturalesa. Perquè al món del corol·lari Trump qui acabarà ben mort serà l’orgullós més desarmat

Certament, l’estratègia Trump renuncia que els Estats Units configurin el mapa mundial (entre seus els antics aliats, la Unió Europea només s’hi esmenta com una “civilització que s’esborra”), esdevenint alguna cosa com els Estats Units de les Amèriques. En aquest sentit, resulta també un detall que Trump hagi desplegat el seu programa expansionista sense l’habitual cinisme mestretites nord-americà; encara ens falta molta informació sobre el que ha passat a Veneçuela els últims mesos, però m’hi jugaria uns sacs de sal que Marco Rubio i la CIA han treballat de valent per assegurar immunitat —i futurs negocis— a uns quants col·laboradors íntims de Maduro a canvi d’enderrocar el dictador i assegurar una transició tranquil·la a l’economia del capital. Això explicaria que Trump s’hagi afanyat a definir Maria Corina Machado com una senyora la mar d’agradable però incapaç d’unir el poble veneçolà, i també serviria per entendre la cara de tranquil·litat que feia el mateix Maduro en arribar a Brooklyn tot desitjant “happy new year” als seus carcellers; al capdavall, el sàtrapa tindrà vistes magnífiques de la Liberty i no l’enverinaran.

Dit això, i tot i la meva escassa simpatia pel dictador Maduro (dit sia de passada, recomano a Miguel Díaz-Canel i la seva tropa d’oligarques cubans que vagin obrint un compte bancari a Rússia), el moviment de Trump és una imprudència d’un cinisme catedralici, i no només perquè ara s’escudi en el narcotràfic per detenir el president il·legítim d’un país... quan fot tres dies va indultar Juan Orlando Hernández, encausat per idèntics motius, sinó perquè la tradició política d’Occident i el dret internacional així ho palesen. Això ho haurien de tenir en compte especialment tots aquells que s’erigeixen en garants dels nostres valors, com ara la dreta aliançada, perquè el moviment de Trump resulta especialment perniciós per tribus com la nostra, amb un marge de defensa encara més risible que el de Veneçuela. A casa som fills del realisme polític i lectors de Hobbes, però com que ens hem dedicat a llegir-lo bé sabem que la llei del més fort s’ha d’exercir d’una forma sàvia, justament perquè el planeta no acabi tornant a la llei de la naturalesa. Perquè al món del corol·lari Trump qui acabarà ben mort serà l’orgullós més desarmat.

Finalment, un missatge d’esperança geopolítica als amics novaiorquesos; tranquils, que tot i la detenció del narcotsar, podreu continuar adquirint grans quantitats de cocaïna amb una gran facilitat a la nostra illa. De moment, la llei d’oferta i la demanda encara impera a la city! Només faltaria.