Un dia de fúria (Falling Down) és una pel·lícula de Joel Schumacher estrenada l’any postolímpic que parla de la tensió i la frustració que genera a moltes persones la vida moderna a les grans ciutats. En el cas del protagonista del film, interpretat per Michael Douglas, la resposta és la violència. Tot arrenca amb un embús de trànsit, en un dia d’una calor asfixiant i els alts preus que troba en una botiga.
La imatge de Michael Douglas suat a l’autopista de Los Angeles em ve al cap de manera recurrent aquest estiu. Algú, de fet tots plegats, ha apujat el termòstat de la calefacció, malgrat la treva d’aquests dies. Cosa que, a més de fúria, ha provocat morts a Catalunya i arreu. I ara s’hi afegeix que podem quedar bullits al bany maria, perquè la temperatura del Mediterrani bat rècords, amb onades de calor marines excepcionals per la seva intensitat i durada, especialment al mar Balear, que ja porta tres onades de calor el 2022, com haurà notat qualsevol turista espavilat que s’hagi banyat a les aigües de Mallorca, Menorca i les Pitiüses. A les Illes, l’aigua ha superat els 28 graus, quan la mitjana és de 25. És com banyar-te en un caldo. I tot això provocarà que la fauna i la flora que hem tingut fins ara vagin desapareixent i vinguin espècies d’aigües més càlides. I, per cert, hi ha un altre fenomen que es manté al paradís que va camí de deixar de ser-ho per convertir-se en un forn ple de meduses: en menys de 24 hores han arribat a les Illes sis barcasses amb 102 immigrants, un fenomen que cada vegada està més relacionat amb el canvi climàtic.
A les Illes, l’aigua ha superat els 28 graus, quan la mitjana és de 25. És com banyar-te en un caldo. I tot això provocarà que la fauna i la flora que hem tingut fins ara vagin desapareixent i vinguin espècies d’aigües més càlides
Mentre ens bullim i ens anuncien més calor, estius més llargs, més sequera i més incendis, apareixen Vox i Jorge Fernández Díaz a negar l’evidència. Sort que hi ha gent com Josep Pascual, que des de fa gairebé 50 anys, pren la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit, una milla mar endins, prop de les Medes. Una informació cabdal, clau per als estudis climàtics que no li fan tenir cap dubte del canvi climàtic, especialment per l’augment del nivell del mar. O sort que hi ha gent com Marc Castellnou, expert mundial de referència en la lluita contra els incendis forestals. A ells són als qui hauríem de fer més cas i donar més veu.
29 anys després de la pel·lícula de Michael Douglas no estem millor. Estem pitjor. També a Catalunya. Tot arrenca d’un embús de trànsit (com els que hem viscut a l’AP7), en un dia d’una calor asfixiant (com les onades que hem viscut), i s’hi afegeixen els alts preus que troba en una botiga (digui-li inflació).
Imagini’n si són perillosos els feixistes, que ni davant de l’evidència admeten la realitat. Un diputat al Congrés, José Contreras, va arribar a dir que si s’escalfa una mica el planeta, s’evitaran les morts per fred. I això que fins i tot el cosí científic de Rajoy deu començar a pensar que això del canvi climàtic no és un invent de quatre peluts de Podemos.