Un altre cop les enquestes de les dues darreres setmanes han errat el pronòstic d’una onada gegant republicana en les eleccions de mig mandat als Estats Units, gràcies en bona part a la desfeta de candidats trumpistes en els estats que decanten la majoria al Senat. La victòria republicana a la Cambra de Representants no ha estat tan gegant com es preveia i la majoria al Senat probablement no es decidirà fins a la segona volta a Geòrgia el 6 de desembre, la qual cosa permet als demòcrates mantenir certes esperances de salvar algun moble. En tot cas, els dos anys que queden de mandat a Joe Biden seran una cursa d’obstacles, com estava previst, però ja no és gens segur, de fet poc probable, que la carrera presidencial per al 2024 esdevingui un passeig militar per al retorn de Donald Trump. Després dels resultats de dimarts, si Trump es postula novament per a president, trobarà contrincants dins del seu mateix partit que el veuen com una influència negativa per recuperar la Casa Blanca.
Donald Trump ha fet campanya en les midterm a còpia de promocionar uns 300 candidats a la Cambra i al Senat que li fan la gara-gara insistint en el robatori de les eleccions del 2020. Fins i tot Mitch McConnell, líder dels republicans al Senat, va expressar la seva preocupació per la categoria intel·lectual i moral dels personatges susceptibles d’aconseguir un escó a qualsevol de les cambres. I bé, el que ha passat és que això que li va funcionar bé a Trump en les primàries republicanes, ha propiciat la mobilització de les bases demòcrates en estats tan decisius com Pennsilvània, Arizona o Michigan. El vot a la contra és un fenomen creixent quan les posicions estan polaritzades. Biden ha esdevingut un president força impopular, però en segons quins estats el rebuig a Trump eleva la participació de demòcrates que voten tapant-se el nas.
No és un fenomen americà. Sovint els estrategs dels partits confien més en el rebuig de l’adversari que en les virtuts del projecte propi. Això es va veure a França per aturar Le Pen quan Macron no despertava cap entusiasme. A Espanya, Aznar va ser el gran mobilitzador de les esquerres en les generals del 2004 contra la candidatura de Rajoy. A Catalunya, el PSC de Pepe Zaragoza va fer campanya amb aquell eslògan “Si tu no hi vas, ells tornen”. En aquest sentit, alguns candidats demòcrates han portat a terme una campanya certament perillosa que consisteix a contribuir de diverses maneres que els candidats trumpistes guanyessin les primàries republicanes considerant que resultaria després més fàcil vèncer-los en l’elecció general.
Biden patirà el que no està escrit fins al 2024, però Trump s’ha confirmat com una referència perdedora en els estats que decanten majories
Un cas paradigmàtic és el del governador electe de Pennsilvània, el demòcrata Josh Shapiro. En les primàries va fer una inversió publicitària proclamant Doug Mastriano com el “millor candidat de Donald Trump”. Mastriano va guanyar les primàries republicanes, però ha perdut contra tot pronòstic davant Shapiro i ha decantat la victòria demòcrata al Senat en aquest estat clau. El mateix ha passat a Michigan i està a punt de passar a Arizona. De fet, el discurs de Joe Biden la darrera setmana de campanya es resumia amb la frase “la democràcia està en joc”. Dit d’una altra manera, els demòcrates han jugat frívolament i desesperada la carta de la polarització i els republicans menys eixelebrats observen que des de les presidencials del 2016 ençà, la bandera de Trump els porta al desastre. L'omnipresència mediàtica del 45è president distorsiona una realitat objectiva. En només quatre anys de mandat, va ser el primer president en dècades a perdre la Cambra, el Senat i la Casa Blanca, tot de cop.
Ara els republicans saben que els demòcrates ho tindran molt difícil per guanyar les presidencials del 2024. Biden compleix aquest mes 80 anys i els seus lapsus comencen a ser objecte de preocupació o befa. Només que perdi una de les cambres, els republicans el sotmetran a setge. No s’albira una represa econòmica, la guerra d’Ucraïna evoluciona com un maldecap terrible per al president, amb dissidències al seu propi partit i boicot dels adversaris a les seves posicions. Pel Partit Demòcrata, malament si Biden es postula per a un segon mandat i malament si no ho fa, perquè, ara com ara, no s’albiren nous lideratges i si en surten, hi haurà conflicte intern. La vicepresidenta Kamala Harris tampoc no sembla una opció guanyadora. Només apareix als mitjans per diversos problemes interns i la seva popularitat encara és menor que la del president. Així doncs, els republicans tindrien totes les de guanyar... sempre que no irrompi Donald Trump a mobilitzar els demòcrates com va passar el 2020.
Està per veure si, com ha anunciat, Trump presenta la seva candidatura a president els propers dies. És probable que ho faci per emmerdar els processos judicials que estan pendents contra ell per la seva responsabilitat en l’assalt al Capitoli, però és inexorable que per primera vegada sorgeixin del Partit Republicà personatges ambiciosos disposats a disputar la carrera, atès que si guanyen Trump, l’elecció general els pot resultar molt més fàcil. De fet, ja s’han produït els primers indicis. El gran guanyador de les midterm es diu Ron DeSantis, que ha estat reelegit governador de Florida amb el millor resultat dels republicans en els darrers vint anys. DeSantis és un conservador dels que espanten i havia fet costat a Donald Trump quan Trump era el cavall guanyador. Tanmateix, en aquesta campanya ha evitat acostar-se a l’expresident, que té a Mar-a-Lago, Florida, el seu domicili. DeSantis ha advertit que la foto amb Trump no l’ajudaria. Els resultats li han donat la raó i Trump ha vist de seguida que li pujava un adversari de cara a unes presidencials. Alguns mitjans diuen de DeSantis que és “un Trump amb cervell”. I Trump, el mateix dia de les midterm, es va afanyar a fer-li gairebé xantatge. En declaracions a la Fox, sobre la possibilitat d’una candidatura de DeSantis a la presidència, Trump va dir: "Et diria coses sobre ell que no seran gaire afalagadores, sé més sobre ell que ningú, a part de, potser, la seva dona”. Està clar que, a falta de demòcrates, són els fins ara trumpistes els que faran caure Trump.