El municipi de Fiuggi, al Lazio, és conegut per la seva aigua, que se serveix a Itàlia des del segle XIV i que té propietats tan meravelloses que el geni Michelangelo Buonarroti es va curar de l’única pedra de la qual no estava enamorat. Bé, de fet, és possible que acabés morint per un d’aquests episodis, però és que l’aigua sola no fa miracles. Ara bé, l’aigua tenia prou fama perquè a les monarquies europees se’ls fes arribar el compost químic d’aquest poblet medieval de 9.000 habitants, que enfilat a la muntanya dibuixa una postal i viu del turisme dels qui fan excursions quan ja fa tres dies que veuen pedres a la Roma decadent de La grande bellezza, i que té un grapat de restaurants recomanables. Un dels deixebles de l’autor del David, Giacomo del Duca, va esculpir un bust de Sant Bartomeu a l’entrada de la cartoixa de Trisulti, un monestir apartat de la civilització, a 130 quilòmetres al sud de Roma, al qual s’arriba un cop deixat Fiuggi, sempre per una carretera sinuosa de muntanya, com passa en altres santuaris com el de Santa Rita, al nord de la capital.

Dins d’aquestes parets gòtiques i barroques que es troben superat Collepardo hi viu Benjamin Harnwell. El seu nom és encara poc conegut pel gran públic. Dirigeix l’Institut Dignitates Humanae, un think tank fundat el 2008 sota la premissa que l’home és creat a imatge de Déu, i per ajudar als polítics cristians “a defensar la seva fe”. Bé, una manera concreta d’entendre aquesta fe. Una manera ben diferent, per cert, de la del papa Francesc. És més aviat la fe de Donald Trump. O, millor, la de Steve Bannon, l’ultracatòlic que va portar Trump a la Casa Blanca. Ara Bannon vol crear un front populista i ultradretà a Europa i s’ha aliat amb l’ala conservadora de l’Església per crear una acadèmia que defensi la base judeocristiana d’Europa. L’encarregat de portar-ho a la pràctica és Harnwell, un anglès favorable al Brèxit, que treballa en l’anonimat de Trisulti, on hi haurà l’acadèmia, preparant un pla d’estudis braç a braç amb el cardenal nord-americà Raymond Leo Burke, líder del sector ultraconservador contrari a Francesc, a qui el Papa va desterrar a l’illa de Guam. Però l’enemic del Papa té un peu més a prop del Vaticà que els 12.000 quilòmetres que separen l’illa de la ciutat-estat, gràcies que Mateo Salvini, el vicepresident italià i líder de la Lliga Nord, ha cedit el monestir situat a 800 metres sobre el nivell del mar al trio Bannon-Harnwell-Burke, gràcies al fet que és monument nacional.

El segle XX ja va viure una batalla semblant a l’actual, amb la pugna entre feixisme i comunisme que va acabar guanyant contra pronòstic el liberalisme

El think tank o universitat del neofeixisme que Bannon impulsa a nivell teòric és un dels braços del seu projecte. El braç polític té el nom de The Movement, sota el paraigua del qual pretén aglutinar tota l’extrema dreta europea. Una mena d’internacional ultra que aglutini des de Le Pen a Orbán, per oposar-la a l’Open Society, la fundació de George Soros, a la qual el multimilionari ha destinat 32.000 milions d’euros. Oficialment, la fundació de Soros es dedica a ajudar persones i organitzacions de tot el món que lluiten per les llibertats civils i polítiques, inspirat pel filòsof Karl Popper. Pels seus enemics, entre els quals hi ha Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria, el país on va néixer Soros amb el nom de Gyorgy Schwartz, no és més que una internacional del liberalisme.

Però si tenim la internacional neofeixista i una mena d’internacional liberal, és obvi que falta la internacional neocomunista. I existeix. És la que impulsa Iannis Varoufakis amb el moviment paneuropeu DiEM25 ―Moviment Democràcia Europa 2025―. Vol ser, oficialment, una internacional “progressista”. Presentada a Berlín ja fa dos anys, vol ser una esmena per l’esquerra a l’Europa que com a ministre d’Economia grec ja va combatre. Un moviment que compta amb la simpatia de Bernie Sanders i que ―paradoxalment o no― també és antiestablishment com la internacional de Bannon.

El segle XX ja va viure una batalla semblant a l’actual, amb la pugna entre feixisme i comunisme que va acabar guanyant contra pronòstic el liberalisme. Espanya en va ser un laboratori avançat. I en un moment de crisi europea com l’actual, amb pulsions que ens recorden perillosament als anys trenta, cadascú jutjarà les internacionals de Bannon, Soros i Varoufakis com vulgui. Però el que està clar és que en un moment de metamorfosi, la partida també es juga a Catalunya i a Espanya. El sociòleg extremeny Rafael Bardají, intel·lectual de l’aznarisme, és ara a l’executiva de Vox i Bannon i Harnwell tenen els de Santiago Abascal a la seva òrbita. Per la seva banda, l’Open Society ja fa cinc anys que té la seu europea a Barcelona, dirigida per Jordi Vaquer, que ja ha alertat que no som tan diferents dels italians i que són les eleccions europees les que obren la porta a partits que després acaben sent decisius en la política domèstica. Al març es va inaugurar l’Espai Societat Oberta, posat a disposició de l'activisme, el debat democràtic i la creació artística per als Drets Humans i les llibertats civils, en un context especialment delicat a Catalunya. I pel que fa a Varoufakis, podria tancar un pacte per a les europees amb Actua, la plataforma de Baltasar Garzón i Gaspar Llamazares, crític amb Podem i amb Izquierda Unida, que ell dirigeix a Astúries. No deixa de ser significatiu.

Tian Riba
opinió Santiago o Lilit Tian Riba
Tian Riba
Opinió És l'economia Tian Riba