Vivim en la societat de la informació. Rebem estímuls constantment. Hem crescut, des de fa diverses generacions, amb la presència de la tele i de la ràdio a casa nostra de manera constant. Ara, també, l'arribada d'internet i les noves tecnologies ha estat assumida per les famílies, que encara no s'adonen de tot el potencial que amaguen (ni dels perills).
Tanmateix, ara que estem inundats de dades, de possibilitats per triar els recursos sobre allò que se suposa que ens interessa, sembla que ens costa organitzar-nos i ser selectius. Les teles s'apaguen cada vegada més, per donar pas a plataformes en què escollim què volem veure i quan ho volem veure. El problema, en la majoria dels casos, és que, si no tenim ja un interès previ per una qüestió específica, és complicat que ens aparegui davant dels ulls una cosa que no estàvem buscant. Un exemple: l'actualitat fa que l'interès se'ns desperti sobre un conflicte, un assumpte determinat i serà llavors quan busquem, quan parem atenció a una cosa que ens arriba per un contacte, per un perfil específic.
Hi ha, però, un ventall de possibilitats gairebé infinit sobre assumptes que ni tan sols ens imaginem que existeixen. Per això té, segons la meva opinió, tant valor que existeixin plataformes que ens donin la possibilitat de conèixer informació i ens convidin a la reflexió ampliant els nostres horitzons. Una mostra extraordinària d'això és el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient Suncine, que ara compleix trenta anys i ens ofereix documentals, pel·lícules que a més de tenir missatges i contingut per denunciar i fer-nos reflexionar, ens ofereixen experiències d'una qualitat artística impressionant.
La diversitat en un món que comparteix, a cada racó, les preocupacions quotidianes: l'aire, l'aigua, la terra, els éssers vius que habitem sense ser conscients de l'impacte de cada decisió que prenem (o que deixem de prendre)
Em sembla important destacar la feina que el Claudio i el Jaume fan, de manera constant, com a formiguetes, per oferir cada temporada un conjunt de treballs impressionants, provinents de tot el món, i que ens apropen a viure experiències que no podríem imaginar. El festival, des que el conec, m'ha aportat una visió crítica, sempre compromesa amb la cura del medi ambient, que m'ha permès fer-me preguntes d'una manera molt més àmplia del que normalment trobo en els enfocaments diaris que m'ofereix la política o el tema que estigui "de moda". Una mirada a l'ecologisme des de diferents realitats, des de la investigació i la realitat, que sobrepassa en molt el discurs buit i gastat que tan acostumats estem a veure constantment.
Trenta anys de feina que ens ofereixen, ara també des de la plataforma online, projectes que ens serveixen, també, per formar part de la tasca educativa al costat de les criatures. Documents audiovisuals que obren ments i cors, per descobrir problemes i, sobretot, solucions que estan al nostre abast. Un festival que és especialment inspirador. Les connexions que es generen entre els creadors i els qui observem els seus treballs, els fils que es teixeixen per després recórrer aquests camins, són els regals que Suncine ens ofereix.
La diversitat en un món que comparteix, a cada racó, les preocupacions quotidianes: l'aire, l'aigua, la terra, els éssers vius que hi habitem sense ser conscients de l'impacte de cada decisió que prenem (o que deixem de prendre). Reflexions sobre els comportaments de la societat, els interessos i els falsos eslògans, que cada vegada són més necessàries, quan la propaganda es confon amb informació i atrapa persones benintencionades que, cada vegada més, se senten angoixades i sense alternatives. Compartir el que és bo és essencial perquè el seu efecte es multipliqui. Per això, aquest diumenge de tardor, us convido a sortir a aquesta finestra al món. Que ho gaudiu.