Feijóo respira. No les tenia totes i no són pocs els que li volien mal internament. Contra el tòpic espanyolista que el sobiranisme (nacionalisme els agrada dir) és rural, el BNG d’Ana Pontón ha fet els millors resultats a les ciutats, mentre que el PP arrasa a les zones rurals. L’esquerra sobiranista gallega —"el Bloque separatista", deia el líder de Vox— s’ha disparat amb un discurs serè, sense estridències, amb un accentuat perfil d’esquerra sobiranista. I, per descomptat, als antípodes de la gesticulació majestàtica que hem patit a Catalunya des de finals del 2017. Res que no haguessin explicat Andreu Pujol i Silvio Falcón a La sobirania per l’esquerra (Premi Josep Irla).    

Els sondejos —excepte el CIS— apuntaven a una majoria absoluta del PP. Però més feble. Cosa que havia alimentat les expectatives sobre una hipotètica pèrdua de la majoria absoluta. I no ha estat així. El cert és que la nit ha estat plàcida per als del PP malgrat que han reculat. Més en diputats que en vots. Si l’objectiu era retenir més de 38 diputats, el llindar de la majoria absoluta, el PP se n’ha sortit bé. Cinquena majoria absoluta consecutiva. Amb nota, fins i tot, malgrat la pèrdua d’almenys dos diputats. Una victòria que els de Feijóo han fonamentat gràcies a mobilitzar com mai el vot rural. Són Lugo i Ourense les províncies que més han incrementat la participació. Les més favorables al PP. Les d’interior. Les que no tenen mar.

Qualsevol lectura interessada pretenent que l’amnistia ha provocat un daltabaix és senzillament una falsedat que desmenteixen rotundament els números

L’amnistia com a arma llancívola no ha determinat res a Galícia. No només perquè el PP ha reculat —ni que sigui lleument—, sinó perquè si el PSOE s’ha quedat en calçotets ha estat perquè el gruix dels vots que han perdut no només no han anat a parar a una formació que no ha dubtat a favor de l’amnistia al Congrés, sinó que és soci electoral d’ERC i d’EH Bildu, tal com es tornarà a repetir en aquestes eleccions europees que ja s’albiren. Qualsevol lectura interessada pretenent que l’amnistia ha provocat un daltabaix —com sentirem interessadament— és senzillament una falsedat que desmenteixen rotundament els números.

Per contra, cal insistir-hi, els qui obtenen un resultat esclatant són els del BNG, l’esquerra sobiranista gallega, malgrat que seguiran escalfant a la bancada de l’oposició. La victòria hauria estat immensa, dolça, si haguessin pogut presidir la Xunta amb el suport més que anunciat del PSOE. Però és, sense cap mena de dubte, un gran resultat a costa, bàsicament, de l’esquerra sucursalista. L’estimbada de les candidatures per separat de Podemos i Sumar és categòrica. Mentre el PSOE cau fins a perdre els dos dígits. No és menor perquè a les eleccions del 23 de juliol Pedro Sánchez va triplicar de llarg el BNG, que fins i tot va quedar per darrere de Sumar. És la consolidació d’un vot dual a la catalana. Només cal recordar que tant ERC com Junts van fer 7 diputats per 21 el PSOE. El triple. A Catalunya, excepte el 2019, sempre havia estat així. A Galícia es consolida. Però sobretot allò que es consolida és una estratègia que comparteixen les esquerres sobiranistes catalana, basca i gallega, que de segur rebran una nova alegria a les properes eleccions basques amb un Bildu que amenaça l’hegemonia històrica del PNB.