La irrupció de la Guàrdia Civil a Vicepresidència el 20 de setembre de 2017 no només no va aturar l’1 d’Octubre sinó que el va enfortir. Poc s’ho pensaven els que van ser detinguts, sobretot dues de les peces cabdals de la logística de l’1 d’Octubre, segons la Guàrdia Civil. Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, en aquell moment mà dreta i mà esquerra d’Oriol Junqueras, mai no s’haurien imaginat que la seva detenció no havia d’acabar amb l’1 d’Octubre sinó que el faria inevitable.

En aquelles interminables hores, dies, als calabossos de comissaries i jutjats, devien pensar que tot se n’anava en orris. No comptaven que en aquell moment de desencís, davant d’un cop policial que va sacsejar tot el país, irrompria una dona que faria seva aquella cançó de Telesforo Monzón “Lepohan ar tu ta segi aurrera". La lletra explica ‘quan cau un company, un altre el recull i segueix endavant’. Era Marta Rovira. Ella va agafar el testimoni i va seguir empenyent quan Jové i Salvadó van caure mentre mig govern quedava catatònic i s’obria el debat sobre si seguir o no endavant amb l’1 d’Octubre. El debat va ser breu. Entre d’altres, perquè la determinació de Rovira, en aquelles hores difícils, no va deixar cap marge al dubte.

L’assalt de la Guàrdia Civil a la Vicepresidència de Junqueras no va ser cap broma. La mateixa detenció de Jové va ser de pel·lícula. Una mena d’operatiu antiterrorista, gairebé a punta de pistola, el va interceptar quan anava en cotxe, entrant a la ronda del Litoral. Com si la Interpol hagués caçat un dels paios més perillosos (Jové, àlies Heavy), en recerca i captura. De fet, hi havia por, una por més que raonable a noves detencions. Per això aquell dia només Oriol Junqueras es va atrevir a personar-se a Economia, a Rambla Catalunya. Puigdemont, i la majoria de consellers del Govern, es van recloure a Palau, tot el dia, mentre una gernació col·lapsava Rambla Catalunya i la Gran Via. La reacció popular va ser magnífica, exemplar, solidària. Era un dia de rumors. Entre d’altres, RAC1 va donar també per feta la detenció de Pere Aragonès, aquell mateix matí. Era una operació àmplia, amb una dotzena de detinguts, també d’altres departaments. Però va ser sobretot una operació contra l’equip d’Oriol Junqueras, responsable principal del referèndum.

Ara, just ara, és el moment d’expressar la solidaritat i agraïment amb dues persones que van ser cabdals, que van aguantar el tipus en els interrogatoris i que després de tres dies van abandonar els jutjats amb tota la dignitat, serens, amb un Jové encoratjant la gent amb el puny alçat, a les portes de la Ciutat Judicial. No es van deixar intimidar. I amb un Salvadó pletòric i ferm —ja havia abraçat Junqueras aquell 20 de setembre a la seu d’Hisenda malgrat un operatiu de la Benemèrita que ho intentava impedir. Salvadó, tot sol, havia construït tota l’arquitectura d’una veritable hisenda nacional, com expliquen els periodistes Roger Tugas i Ferran Casas a I tot això com es paga?, el millor treball publicat sobre la construcció d’una hisenda nacional.

N’hi ha que van fer feina. I tant! Només caldrà esperar a tenir prou força per desplegar-la.

Jové i Salvadó van ser dos militants republicans cabdals d’aquells dies, orgull de tota la bona gent que estima el país i la llibertat. No cal perdre ni un instant en els miserables que els han blasmat o han dubtat del seu compromís. Totes les energies, totes, a blindar la seva defensa i a fer front a la fiança extorsionadora que els han imposat. Un poble que oblidés els seus militants, a alguns dels seus millors homes i dones, no es mereixeria ni un bri de llibertat. Ens teniu i ens tindreu al vostre costat. Gràcies, camarades.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Barbeta
Opinió Tot anirà... una merda Jordi Barbeta
Bernat Dedéu
Opinió Montilla, a tot gas Bernat Dedéu