Les ràtzies organitzades de batallons d’extrema dreta segueixen campant impunement per Catalunya. Crescuts a l’empara de l’Estat, alimentats pel discurs reial del 3 d’octubre, esperonats per cada nou discurs incendiari de Ciutadans, per cada bravata d’un PP que ara es disputen amb ferotges discursos anticatalans, acompanyats per nefastos personatges del PSOE com Josep Borrell, acomboiats pel silenci criminal d’una justícia que tanca els ulls i consentits per unes televisions espanyoles que mantenen un discurs que converteix les violentes actuacions de l’extrema dreta en actes de cívics i heroics patriotes, multipliquen els seus atacs violents.
Res no podem esperar de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, no els aturaran. Com ho han de fer si tantes vegades hem constatat la connivència vergonyant d’uns i altres. Tota vegada que la seguretat pública a Catalunya és competència dels Mossos d’Esquadra. I aquests l’han d’exercir. Per ser més explícits, els seus comandaments polítics i policials tenen l’obligació política d’ordenar aturar la violència gratuïta al carrer, de vetllar per protegir la integritat física, la llibertat d’expressió i opinió. I aquests faran el que toca, segur, i amb eficàcia. Tal com van demostrar amb l’atemptat terrorista del 17 d’agost. Només calen ordres clares i precises.
Cada cop proliferen amb més desvergonyiment. A tot el país, com si volguessin convertir els carrers de Catalunya en una extensió dels del País Valencià, on des de fa anys i panys operen batallons feixistes per intimidar qualsevol dissidència, sense obviar pallisses, bombes o assassinats que surten ben baratets.
Els batallons feixistes són un problema policial i les provocacions d’Arrimadas i Ciutadans, un problema democràtic que evidencia les carències de l’estat de dret
A Santa Maria d’Oló, fa escassos dies, van irrompre una banda de feixistes provinents de Terrassa a limpiar las calles de lacitos. És el segon enfrontament amb els veïns que protagonitzen i el tercer en què visiten el poble. El darrer dia van agredir també l’alcalde i un veí. Mentre això passa, Arrimadas passeja el seu odi per Canet, allí on un grup de vàndals encaputxats van atacar veïns. La connivència d’Arrimadas amb la violència de l’extrema dreta és tan evident que si no ha actuat la fiscalia contra els delictes d’odi és perquè aquesta està senzillament pensada per protegir els feixistes i la seva clamorosa impunitat. Els veïns han presentat denúncia, tenien matrícules dels cotxes dels agressors. Els jutges xiulen, la fiscalia s’ho mira i transigeix.
Però el que no pot passar és que la nostra Policia no actuï immediatament, primer dissolent amb tota la contundència que demani l’ocasió les actuacions d’aquests batallons i, en segon lloc, procedint a detenir tots els violents. Acceptem que amb el parèntesi del 155 el feixisme hagi fet de les seves. Ara hi ha comandaments polítics i policials nous. I la impunitat feixista ara s’ha d’acabar. No hi ha excusa. Els batallons feixistes són un problema policial i les provocacions d’Arrimadas i Ciutadans, un problema democràtic que evidencia les carències de l’estat de dret i una trampa en què no podem caure i a la qual ens volen arrossegar. Com també és imprescindible que el Govern, el nostre, posi en marxa immediatament l’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics davant l’absència de la justícia oficial.