Les agendes plenes a vessar, les consegüents presses per arribar a tot —i més!— i les hores de més que passem a les xarxes socials per acabar de complicar encara més la logística diària, no ens permeten veure més enllà de les obligacions que ens hem imposat (una trentena d’activitats al dia, la majoria de les quals són completament innecessàries pel nostre benestar, però molt útils per satisfer els desitjos dels altres i per no pensar) i de les que no tenim més remei que complir (treballar —almenys— vuit hores al dia per portar un plat a taula i poder anar de viatge cada quinze dies i fer-ho saber a tothom a través d’Instagram). Tot aquest remolí d’activitats fetes de pressa i corrents —perquè el dia no té més de vint-i-quatre hores, i, en el cas que fos així, n’augmentaríem el nombre per continuar anant estressats— fa que durant l’any ens oblidem del que és realment important: l’amor. L’amor: un sentiment, un necessitat fisiològica i psicològica, una condició sine qua non per ser feliços i, fins i tot, per sobreviure. Hi ha més d’un estudi que demostra que un infant que no rep amor corre el risc de morir o de desenvolupar malalties físiques i/o mentals. Així que no és cap broma el que ens juguem amb tot això.

Tenim temps per a tot menys —curiosament— per dedicar-lo a la família i als amics. Només trobem una mica de temps quan es moren, per fer una piulada o per penjar una història d’Instagram per explicar com n’era d’especial quan era viu. La majoria de la gent “viu” en pilot automàtic fins que es mor. Només hi ha un moment a l’any que sembla que fem l’esforç de mostrar una mica d’interès pel que hi ha més enllà del nostre nas i del nostre estrès diari: quan arriba Nadal, els dies en què Netflix ofereix un catàleg més ampli de comèdies romàntiques nadalenques per veure-les escarxofats al sofà amb la família mentre païm els quaranta canelons, els trenta litres d’escudella i els torrons per fer-ho baixar tot.

L’amor és un intercanvi constant de caliu que millora la qualitat de vida de tothom, tant de la gent que en rep com de la gent que en dona, perquè una cosa porta a l’altra (com l'escudella i la carn d'olla)

Originàriament, Nadal era la festivitat per celebrar el naixement de Jesús i servia per recuperar i practicar —almenys durant uns dies— l’amor al proïsme, la humilitat i la caritat. Actualment (fa uns quants anys ja), Nadal s’ha convertit en l’època de l’any més consumista —per això tres mesos abans ja col·loquen els llums de Nadal a totes les ciutats de Catalunya, no per recordar-te que estimis el proïsme com a tu mateix, sinó per guiar-nos fins al centre comercial més pròxim. Es veu que ara l’amor és directament proporcional als diners que et gastes comprant regals. Sembla que l’amor es pot convalidar amb regals i així la culpa disminueix i es fa més suportable. Amb això no estic dient que no s’hagin de fer regals, dic que és molt més fàcil i ràpid comprar un objecte que fer-lo tu o que dedicar una estona del teu temps a la gent que t’estimes cada dia de l’any —una actitud que ens beneficia a tots, perquè l’amor és un intercanvi constant de caliu que millora la qualitat de vida de tothom, tant de la gent que en rep com de la gent que en dona, perquè una cosa porta a l’altra (com l'escudella i la carn d'olla): qui dona, rep; qui rep, dona, i el significat de donar i de rebre acaben convergint i sent una mateixa cosa.

A tot aquest consumisme s’hi ha sumat la moda actual de voler ser el centre del món i de mirar-nos el melic tot el dia. Confonem naps amb cols; el narcisisme amb l’amor propi. Quan de sobres és sabut que en totes les qüestions els grisos són els que més s’acosten a l’equilibri. S’ha de donar sense esperar res a canvi; però tampoc t’has de passar nit i dia donant i oblidar-te de tu. Ni tampoc és bo passar-se el dia davant del mirall i oblidar la gent que t’envolta. Si tots ajudéssim els altres —sempre que ens fos possible i no ens suposés un daltabaix—, el món aniria millor que no pas comprant compulsivament regals de Nadal que llavors es queden al fons d’un armari. L’amor que dones no es queda mai al fons d’un armari, ans al contrari, circula. L’amor genera amor i s’escampa ràpidament com una epidèmia. Quan algú fa un acte d’amor, pot alegrar el dia a algú altre, i aquest algú altre, de rebot, a una tercera persona, i així ad infinitum. Siguem més creatius i estimem, ens surt molt més a compte (en tots els sentits). Bon Nadal a tothom!