Si el teu càrrec és el de ser “secretari”, el primer que implica és que has de saber guardar secrets. Un secretari no només gestiona agendes, endreça correspondència, agafa trucades o gestiona arxius i organitza reunions. Un secretari veu i escolta. I a Roma, més. El Papa Francesc acaba de tornar a canviar el seu secretari personal. No és que no li agradin, o que es cansin i marxin, sinó que considera sana la rotació cada 5 anys. Un secretari sap moltes (massa) coses, i va bé que s’airegin les agendes, es remoguin vicis i entri aire nou.

Benet XVI va mantenir durant dècades el seu secretari, com també Joan Pau II. Francesc és més semblant a una multinacional, en aquest aspecte. Per la cadira de secretari han passat Gonzalo Aemilius, d’Uruguai, Fabián Pedacchio, argentí, i el primer que va tenir, el maltès Alfred Xuereb. El nou secretari que entra a l’agost, Daniel Pelizzon, és argentí. També el nou prefecte per a la Congregació per a la Doctrina de la Fe ve de l’Argentina.

Al Vaticà el tema secretaris és un disgust constant. Ara, a més, s’ha sabut que l’antic secretari del Papa Benet XVI, Georg Gaenswein, ha estat traslladat a Alemanya, però sense una feina fixa, una mena de càstig no escrit. El seu llibre de memòries i els dards que ha disparat contra el Papa actual li han passat factura. Farà feinetes. Les autoritats eclesiàstiques de Friburg han puntualitzat que per exemple podrà confirmar i dirigir alguns serveis a la catedral, sense especificar. Buidar de competències algú que ha sigut l’ombra d’un Papa no deu haver estat fàcil, i el Papa Francesc ho ha decidit des de l’hospital, aquests dies que va ser hospitalitzat. De fet, Gaenswein no ha marxat sinó que l’han acomiadat i li han demanat (ordenat) que torni a la seva diòcesi. Una moguda que posa fi a les reminiscències ratzingerianes a palau. Roma va reclutant secretaris fidels o traïdors. Dins d’aquest sac d’infidels pensem en el secretari Paolo Gabriele, ja difunt i que va trair el Papa Ratzinger passant documents privats en el que ja es coneix com el Vatileaks. Els secretaris sí que tenen la clau, tot i que la iconografia continuï mostrant-nos Sant Pere amb una clau a la mà.