Cap polític surt ben parat quan no sap llegir la realitat que l'envolta. Isabel Díaz Ayuso va intuir l'esgotament social de la pandèmia i li va sortir bé. També des del 2020 va menystenir els sanitaris, va firmar un protocol infame en les residències, va tancar les urgències, va infradotar el sistema de salut, va acomiadar 6.000 sanitaris, va insultar l'oposició i dos anys després la gota de les urgències extrahospitalàries ha fet vessar el got. Davant de l'esclat de la manifestació que va desbordar Madrid diumenge passat, no satisfeta amb l'afluència massiva, Ayuso insisteix en l'estratègia del complot polític i el nyic-nyic de la ruptura d'Espanya.

Però la realitat s'ha imposat. Madrid és el màxim exponent de la mala gestió. On Ayuso insulta els metges i culpa l'oposició; on el govern autonòmic és el que inverteix menys en sanitat per habitant i on més s'ha disparat la sanitat privada, més d'un 30% l'últim any.

És un fet que lidera la comunitat més mal gestionada. Alhora, no evita que les protestes s'estenguin per tot l'Estat. A Madrid hi ha una vaga convocada que pot arribar a totes les categories de l'atenció primària. També a Cantàbria i a Navarra, on la pressió assistencial és insuportable i falta personal. A Galícia, després de 13 anys de govern d'Alberto Núñez Feijóo, s'ha entrat una iniciativa legislativa popular al Parlament amb milers de firmes demanant "mesures urgents" per respondre a la "situació dramàtica" que travessa l'atenció sanitària a Galícia. Pel mateix camí van Múrcia, València i Andalusia. Als hospitals pediàtrics de Catalunya i centres de salut, si fa no fa. El president dels metges de Barcelona ha assenyalat ja aquesta "sensibilitat a flor de pell" que pot esclatar en qualsevol moment.

El sistema està en joc i, per tant, la nostra salut. És a dir, la vida. I també l'equitat

Els metges i el personal sanitari apunten a mals endèmics que s'han acumulat en els últims anys. Inversions que no s'han fet o no s'han ajustat a les noves necessitats. Decisions que cal prendre a llarg termini i que els polítics de tot signe han anat deixant. Els resultats de la inversió es noten amb el temps i no tenen rèdit electoral immediat.

Els experts assenyalen també un escenari a favor. El col·lapse actual evidencia una necessitat i una oportunitat real de reforma a fons del sistema sanitari. Donant un cop d'ull a l'hemeroteca, la llei general es va aprovar amb Ernest Lluch el 1986. Pocs anys després, el 1991, es va elaborar el famós informe Abril. Un estudi a tall d'auditoria que abordava la transcendència d'una gestió, organització i finançament més importants de la sanitat pública. El va presentar al Congrés el diputat Fernando Abril-Martorell i va ser una fita perquè hi van participar metges, científics, economistes... a més d'aconseguir el consens dels partits.

L'informe detallava mancances que 30 anys després continuen vigents. No s'han solucionat i el país ha canviat. El sistema actual requereix un nou informe Abril que tingui en compte el nou model. Entre altres coses, el de la longevitat. Com assenyalen els professionals, abans es vivien uns pocs anys després de la jubilació, ara més de vint. La ciència permet millors diagnòstics, per tant, calen més proves. I es refereixen també a un model de pacient crònic, pensat per conviure amb la malaltia. La medicina preventiva, com ja apuntava l'informe Abril, és avui la base del sistema. L'actual no està preparat ni pensat per al 2022. Ni financerament, ni organitzativament. I hi ha uns llimbs legals que han de coordinar-se amb cada govern autonòmic.

Qui millor sap què és el que cal és la comunitat mèdica i sanitària. De moment, tots coincideixen que estan al límit. El sistema està en joc i, per tant, la nostra salut. És a dir, la vida. I també l'equitat. Sobretot, si es buida el sistema públic i arrossega a la privada qui pot pagar-lo. L'estratègia incendiària d'Ayuso, on tot és una confabulació "per convertir Espanya en una república federal laica", està ocultant un problema nacional. El risc que aquest soroll tapi la necessitat urgent d'abordar el sistema de salut és alt. El preu també.